Més de 2.000 ciutats a tot el món com Berlín, Amsterdam, Roma, Ginebra, París o Nairobi il·luminen edificis representatius per a mostrar el rebuig de la societat a la pena de mort, un càstig cruel, inhumà i degradant contra el qual Amnistia Internacional ve lluitant des de fa dècades.

Aquest any l'edició de Ciutats per la Vida, que impulsa la Comunitat de Sant Egidi, conjuntament amb Amnistia Internacional, compta amb la participació de més de 30 municipis que se sumen a aquesta proposta, que se celebra en record de la primera abolició de la pena capital al Gran Ducat de la Toscana al 1786. Entre els quals Barcelona, València, Màlaga, Vitòria-Gasteiz, Sant Sebastià-Donostia, Valladolid, Burgos, Granada, Logronyo, Gran Canària, Oviedo i Càceres.

La Jornada Mundial “Ciutats per la Vida” és una iniciativa internacional de la Comunitat de Sant Egidi amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, a la qual pertany Amnistia Internacional, conjuntament amb més de 60 organitzacions, col·legis d'advocats, sindicats i autoritats locals i regionals de tot el món. El 30 de novembre es commemora l'aniversari de la primera abolició de la pena de mort a tot el món, que es va dur a terme al Gran Ducat de la Toscana al 1786. La Jornada es convoca des del 2002 per impulsar la abolició de la pena capital a tot el món. Al voltant de 80 ciutats van participar a la primera edició de l'any 2002. Una xifra que ha anat creixent a l'última dècada fins les més de 2.000 que participen enguany a l'esdeveniment, per mitjà d'activitats culturals, espectacles i projeccions, així com altres accions de sensibilització.

La pena de mort al món

Al 1977, només 16 països havien abolit totalment la pena de mort a la seva legislació i a la pràctica. A l'actualitat, el món camina cap a l'abolició. A l'acabar el 2018, 106 països, la majoria dels Estats del món, l'havien abolit en la llei per a tots els delictes, i més de dues terceres parts, 142 països, l'havien abolit en la llei o en la pràctica.

No obstant això, encara queda molt camí per recórrer. Hi va haver un increment de les execucions a Bielorússia, Japó, Singapur, Sudan del Sud i Estats Units, aquest últim sent l'únic país de el continent americà que va dur a terme execucions. La majoria de les execucions van tenir lloc a la Xina (on no es tenen xifres fidedignes, ja que són secret d'estat) Iran, Aràbia Saudita, Vietnam, Iraq i Egipte, per aquest ordre. El nombre de condemnes a mort registrades a tot el món en 2018 (2.531) va representar un lleuger descens respecte a les registrades el 2017 (2.591). A la fi de 2018 es tenia constància que hi havia al menys 19.336 persones condemnades a mort a tot el món.

Davant dels qui volen mantenir-la, i fins i tot a qui vol introduir-la novament, cal mantenir viu el compromís de civilització i humanitat, tant en l'àmbit de la societat, com d'institucions i govern, que en els darrers anys ha permès fer importants avenços en aquest camí cap a l'abolició de la pena capital.

Als Estats Units, la pena de mort va ser declarada inconstitucional a l'estat de Washington al mes d'octubre i a Califòrnia han suspès les execucions i han desmantellat al corredor de la mort local. Burkina Faso va abolir la pena de mort en el seu nou codi penal al juny de 2018.

A més, milers de ciutadans, a Europa i a tot el món, s'han mobilitzat en defensa d'alguns condemnats, firmant les crides que s'han fet per aturar les seves execucions.

Kumagai Matiop Ngong, de 17 anys, condemnat a mort al Sudan de Sud

Coincidint amb la jornada de Ciutats per la Vida, Amnistia Internacional ha llançat una ciberacció a favor de Kumagai Matiop Ngong, de 17 anys, per evitar que sigui executat al Sudan de al Sud. Kumagai va ser condemnat a mort al novembre de 2017, quan encara era un nen, infringint amb això tant les lleis del Sudan de al Sud com el dret internacional.

Quan Kumagai tenia 15 anys, es va embrancar en una baralla amb un veí. El seu cosí va tractar de separar-los i Kumagai va prendre el rifle del seu pare amb el qual va realitzar uns trets d'advertència a terra. Una de les bales va rebotar i va aconseguir al seu cosí, que va morir més tard a l'hospital. Kumagai no va tenir assistència lletrada durant el judici com disposa la llei. Va dir a el tribunal que la mort del seu cosí havia estat un accident. Va ser declarat culpable d'assassinat i condemnat a mort. A la fi va aconseguir un advocat que li està ajudant a presentar un recurs.

Abans que la seva vida canviés a l'ésser declarat culpable d'assassinat, Kumagai estudiava ensenyament secundari i somiava amb ajudar a la gent quan fos més gran. "Abans de l'accident, anava a l'institut. Corria, era molt bo corrent, i també cantava gospel i cançons no espirituals. [...] El meu objectiu era estudiar i fer coses que ajudaran als altres. Espero sortir en llibertat i continuar amb els estudis ", va dir Kumagai l'any passat a Amnistia Internacional.

Actualment Kumagai és a la Presó Central de Yuba.

La lluita contra la pena de mort

No hi ha cap prova fefaent que la pena de mort sigui un factor dissuasiu a l'hora de cometre un delicte, però sí que hi ha clars exemples de que és discriminatòria i sovint s'utilitza de forma desproporcionada contra persones econòmicament desfavorides, minories i per fer callar a la dissidència política.

La Comunitat de Sant Egidi i Amnistia Internacional s'oposen a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa i de les circumstàncies del delicte, de la culpabilitat o innocència de les persones, i del mètode emprat pel estat per dur a terme l'execució.

La pena de mort viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans, i és un càstig cruel, inhumà i degradant. Durant l'Assemblea General de Nacions Unides de desembre de 2018, 121 països van votar a favor de donar suport una moratòria global de totes les execucions. Només 35 països van votar-hi en contra.