Una investigació digital d'Amnistia Internacional ha revelat detalls desconeguts fins ara sobre la situació de 32 persones sol·licitants d'asil d'Afganistan -4 dones, 27 homes i una adolescent de 15 anys- que estan atrapades a la frontera entre Polònia i Bielorússia sense aliments, aigua potable, refugi ni medicaments des d'almenys el 18 d'agost. Analitzant imatges de satèl·lit i fotografies per mesurar la superfície i fer una reconstrucció en 3D, Amnistia Internacional ha determinat la ubicació del grup a la frontera i ha esbrinat que, a finals d'agost, la seva ubicació havia canviat de Polònia a Bielorússia al llarg de la nit, en el que semblava una devolució il·legal.

Segons la reconstrucció realitzada per Amnistia Internacional, el 18 d'agost, moltes d'aquestes 32 persones, que havien creuat a Polònia des de Bielorússia, estaven en el costat polonès de la frontera envoltades de forces frontereres poloneses. No obstant això, un dia després tornaven a estar en el costat bielorús de la frontera. Amnistia Internacional creu que aquest moviment pot constituir una prova d'expulsió il·legal, ja que aparentment es va produir quan guàrdies de fronteres polonesos envoltaven el campament provisional d'aquestes persones refugiades.

El 20 d'agost, les 32 persones afganeses bloquejades a la frontera van sol·licitar protecció internacional a Polònia amb l'ajuda d'advocats, la qual cosa indica que el seu desig era quedar-se a Polònia.

Les mesures cautelars dictades el 25 d'agost pel Tribunal Europeu de Drets Humans i ampliades el 27 de setembre, disposen que Polònia ha de proporcionar assistència a aquestes persones, que inclogui "aliments, aigua, roba, assistència mèdica i, si és possible, refugi provisional". El Tribunal Europeu de Drets Humans assenyala així mateix que aquestes persones afganeses asseguraven que havien entrat en territori polonès el 8 d'agost i havien estat expulsades. Fins avui, Polònia ha incomplert les mesures cautelars.

"Estat d'emergència"

Des que van passar els fets, el grup roman atrapat entre guàrdies de fronteres polonesos i bielorusos. Polònia ha restringit la circulació a la zona i, el 20 d'agost, va aprovar una normativa que permet retornar a la frontera amb Bielorússia qualsevol persona interceptada a la frontera. El 2 de setembre, Polònia va declarar el "estat d'emergència" a les seves fronteres amb Bielorússia, restringint l'accés de periodistes i ONG a la zona. Aquest "estat d'emergència" ha impedit l'observació de possibles violacions de drets humans, la qual cosa desperta preocupació pel tracte donat a les persones refugiades i migrants a la zona, inclosa la devolució il·legal d'altres persones que havien creuat la frontera cap a Bielorússia. Des del 19 de setembre, cinc persones han mort a la frontera, algunes d'hipotèrmia.

"És el govern polonès qui ha creat la difícil situació que travessen les persones afganeses a la frontera. L'estat d'emergència s'ha declarat il·legalment i ha d'aixecar-se. La situació a les fronteres del país no constitueix una emergència pública segons els criteris europeus i internacionals", ha afirmat Eve Geddie.

"Retornar persones que intenten sol·licitar asil sense una avaluació personalitzada de les seves necessitats de protecció és contrari al dret internacional i de la UE. La introducció de noves lleis i mesures amb l'objecte de legalitzar les devolucions sumàries no canvia res".

Verificació digital

Per avaluar la situació a la frontera entre Polònia i Bielorússia, Evidence Lab d'Amnistia Internacional va recopilar i va analitzar imatges de satèl·lit transfrontereres així com més de 50 vídeos i fotografies d'incidents a la frontera des del 12 d'agost. Les imatges, que confirmen els moviments del grup i l'augment de les mesures de seguretat a la frontera en les últimes setmanes, procedien de nombroses fonts, com residents locals i periodistes, i incloïen imatges de satèl·lit i preses des d'helicòpters; totes aquestes imatges van ser verificades i analitzades.

Recorrent a les tècniques de fotogrametria i comparació de fotografies per construir models en 3D, Amnistia Internacional ha pogut verificar la ubicació del grup a la frontera i confirmar la presumpta devolució sumària del 18 al 19 d'agost i la localització del grup entre el 12 d'agost i el 13 de setembre. Així mateix ha exposat les condicions inhumanes del campament provisional on el grup es veu obligat a viure.

Amnistia Internacional demana al govern de Polònia que garanteixi l'accés al seu territori als qui busquen protecció. Les autoritats han de posar fi a les devolucions sumàries i proporcionar refugi, aliments, aigua, instal·lacions higièniques, accés a assistència lletrada i atenció mèdica de manera urgent i adequada al grup de persones afganeses atrapades a la frontera de Polònia i Bielorússia. A més, Polònia hauria d'anul·lar l'estat d'emergència i les lleis que limiten la circulació a la frontera, i permetre accés sense traves a periodistes, activistes, advocats i ONG.

Informació complementària

El 2 de setembre, Polònia va declarar l'estat d'emergència en zones frontereres amb Bielorússia. El dret internacional defineix l'estat d'emergència com aquell que "amenaça la vida de la nació". La migració a Polònia clarament no s'ajusta a la definició ni implica una emergència. A més, el dret internacional dels drets humans estableix unes condicions estrictes que han de complir els Estats quan imposen un estat d'emergència que limita drets humans, fet que inclou notificar-ho als organismes internacionals pertinents. Polònia no ha actuat en compliment d'aquests requisits.

El 20 d'agost de 2021, amb anterioritat a la declaració de l'estat d'emergència es va emetre un decret ministerial que limitava la circulació a la frontera i establia que les persones interceptades a l'àrea fronterera havien de sortir de Polònia i ser "retornades a la frontera estatal", excepte les incloses en determinades categories. El decret entra en conflicte amb les obligacions contretes per Polònia en virtut del dret sobre persones refugiades, ja que limita l'accés d'aquestes persones a territori polonès, imprescindible perquè puguin sol·licitar-hi protecció internacional. Xoca també amb el principi de no sancionar les persones sol·licitants d'asil, que impedeix imposar sancions a una persona que busca protecció per la seva entrada o presència irregular en un país. En permetre que les autoritats poloneses duguin a terme devolucions sense una avaluació de les circumstàncies personals i no donar a la persona l'oportunitat d'impugnar la decisió de retornar-la, el decret és incompatible amb el principi de no devolució (non-refoulement) i pot donar lloc a expulsions col·lectives prohibides pel dret internacional.

Lituània i Letònia, que també limiten amb Bielorússia, han registrat arribades comparables a les seves fronteres i han adoptat mesures similars a les de Polònia. El 17 d'agost, el govern polonès va proposar un conjunt de preocupants reformes de la legislació relativa a devolucions i protecció internacional. Aquestes reformes proposen facilitar les devolucions -el que podria donar lloc a expulsions col·lectives-, permetre que les autoritats d'asil rebutgin sol·licituds presentades per persones interceptades en creuar irregularment la frontera "excepte en determinades circumstàncies" i imposar sancions per creuar de forma irregular de la frontera. L'ACNUR ha criticat enèrgicament la proposta. En el moment de redactar-se aquest document encara no s'havia aprovat la proposta, seguia pendent davant el Senat polonès.

El 25 d'agost, el Tribunal Europeu de Drets Humans va ordenar a Polònia que prestés ajuda humanitària a les persones refugiades i migrants presents a les seves fronteres. L'ordre es va renovar el 27 de setembre. Fins avui, Polònia ha incomplert l'ordre del Tribunal.

L'ACNUR i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) han fet crides públiques perquè es permeti l'accés immediat de les persones necessitades a la frontera.