Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Nova investigació de la Campanya Armes Sota Control

16/10/06 - El comerç incontrolat d'armes incentiva els abusos greus contra els drets humans. Bales de Grècia, la Xina, Rússia i els Estats Units trobades en mans dels rebels a la República Democràtica del Congo.

amnistia amni, 

Bales fabricades a Grècia, la Xina, Rússia i els Estats Units han estat trobades en mans de grups rebels al districte d?Ituri (est de la República Democràtica del Congo), sotmès a un embargament d'armes per part de les Nacions Unides. La investigació realitzada per la Campanya Armes Sota Control, que posa de manifest la urgent necessitat d'un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes per detenir l'afluència d'armes a zones de conflicte, es publica avui, 16 d'octubre, una setmana abans de la votació a l'ONU d'una resolució per començar a treballar sobre el Tractat.

 

Pel que sembla, és la primera vegada que s'han recuperat bales de Grècia i els Estats Units de mans de grups rebels a l?est de la República Democràtica del Congo, la qual cosa posa de manifest l'origen global de les armes que incentiven els combats a la regió. Realitzada el setembre de 2006, la investigació revela l'origen d'una mostra d'armes i munició recuperada de grups rebels des de la imposició de l'embargament d'armes de les Nacions Unides el 2003. També es van trobar armes petites fabricades a Rússia, la Xina, Sèrbia i la República de Sud-àfrica.

 

La Campanya Armes Sota Control creu que és molt poc probable que aquestes armes i bales hagin estat venudes directament als rebels a la República Democràtica del Congo, violant així l'embargament de les Nacions Unides. Sembla més probable que hagin entrat al districte d?Ituri des de països veïns, la qual cosa mostra la necessitat d'un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes que estableixi unes normes globals, basades en el dret internacional, per a les vendes d'armes.

 

?Això només és un exemple de com els controls d'armes relaxats agreugen els conflictes i el sofriment a tot el món. Els embargaments d'armes de l'ONU són com dics contra un sisme submarí: ells sols no poden contenir el devessall d'armes. Només un Tractat Internacional global i fort podria detenir l'afluència d'armes a les zones de guerra de tot el món?, ha dit Jeremy Hobs, director d?Oxfam Internacional.

 

Diversos governs van presentar la setmana passada una resolució per començar a l?ONU els treballs d?un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes. La resolució, patrocinada conjuntament per 77 governs més, als quals s'espera que se?n sumin més aquesta setmana, probablement es votarà a la Primera Comissió de l'Assemblea General de l'ONU, al començament de la pròxima setmana. La Campanya Armes Sota Control, protegida per 20 Premis Nobel de la Pau, demana un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes que prohibeixi la transferència internacional d'armes i altre material militar quan hi hagi un clar risc que aquest material s'utilitzi per cometre greus violacions de drets humans, agreujar un conflicte o soscavar el desenvolupament.

 

?Els grups rebels de l'est de la República Democràtica del Congo tenen un terrible historial de violacions, tortures i homicidis de civils, així com antecedents d'ús de nens i nenes com a soldats. Que bales procedents de tants països hagin agreujat aquests abusos és un altre factor que indica que el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes ha de convertir-se en una realitat?, ha dit Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.

 

Es calcula que aproximadament 3,9 milions de persones han mort com a conseqüència del conflicte de la República Democràtica del Congo des de 1998. Els combats continuen en l'aquest del país malgrat un acord de pau signat el 2002, agreujats per armes i municions de tot el món. No se sap exactament com van arribar fins als rebels les armes trobades pels investigadors, però entre elles hi havia:

 

- bales de rifle de franctirador fabricades per la Federal Cartridge Company als Estats Units.

- bales de rifle fabricades per la Pyrkal Greek Powder & Cartridge Company a finals de la dècada de 1980.

- un rifle d'assalt R4 fabricat a la República de Sud-àfrica.

- rifles d'assalt xinesos i una pistola sèrbia, tot això deteriorat, la qual cosa indica que havien estat enterrats o emmagatzemats en condicions d'humitat. Es creu que entre el 50 i el 60 per cent de les armes utilitzades a la República Democràtica del Congo són AK-47s.

 

?Amb un miler de morts al dia per la violència de les pistoles, els governs no poden continuar passant per alt aquesta esgarrifosa història que es repeteix des del Congo a Colòmbia, passant per l'Iraq. És hora que hagi un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes perquè les armes deixin de caure en mans equivocades?, ha afirmat Charles Nasibu, investigador congolès sobre armes petites, activista i membre de IANSA.

 

 

 

Informació complementària

 

Londres. El setembre de 2006, investigadors de la Campanya Armes Sota Control van visitar centres de Bunia (al districte d?Ituri, est de la República Democràtica del Congo) per aconseguir evidència fotogràfica de la munició i les armes recuperades de les forces rebels des de la imposició de l'embargament d'armes de les Nacions Unides, el juliol de 2003. Abans hi va haver una altra visita a Ituri, el novembre de 2005, per ajudar a identificar l'origen de les armes. Els grups armats del districte d?Ituri i de les províncies veïnes de Kivu han estat sotmesos a diversos embargaments d'armes, com el de la UE (impost l'abril de 1993) i el de l'ONU (des de juliol de 2003).

 

Els nombres de sèrie i les marques pertinents, com les dels culots dels casquets i les dels rifles, han estat identificats per experts internacionals en municions i revelen armes petites i munició fabricades a la Xina, els Estats Units, Grècia, Rússia, la República de Sud-àfrica i Sèrbia.

 

 

 

Munició nord-americana

 

Va resultar molt sorprenent la identificació, el setembre de 2006, de munició amb marques nord-americanes. Es tractava de bales calibre .300 Winchester Magnum fabricades per la Federal Cartridge Company. El Departament d'Estat dels Estats Units ha confirmat a la Campanya Armes Sota Control que aquesta munició estaria subjecta a les normes de llicència d'exportació nord-americanes, i investiga actualment com han acabat en mans de grups rebels a la República Democràtica del Congo bales d'origen nord-americà. El 2004, l'ONU va recuperar diverses granades nord-americanes de grups armats a Ituri.

 

Segons les lleis nord-americanes, la República Democràtica del Congo no pot rebre armes des de 1993, excepte amb fins de manteniment de la pau. Això, a més de l'actual embargament de les Nacions Unides. Per tant és molt probable que la munició hagi estat exportada legalment a un altre país de la regió i després desviada a la República Democràtica del Congo. Una anàlisi de les dades duaneres nord-americanes revela que des de 2000 el govern nord-americà ha concedit llicència per exportar munició per a armes petites a Moçambic, Namíbia, República de Sud-àfrica, Tanzània, Uganda i Zimbabwe.[1]

 

 

 

Munició grega

 

Fins on sap la Campanya Armes Sota Control, aquesta és la primera vegada que s'han recuperat bales gregues de mans de combatents rebels a la República Democràtica del Congo. Les bales trobades pels investigadors s'han identificat com cartutxos de 7,62 mm, aptes per a l?ús en rifles d'assalt de calibre estàndard de l'OTAN, com l?HK G3 o els rifles FN Herstal Fal belgues. Encara que no són tan omnipresents com l?AK 47 i els seus derivats, a la regió s'hi han trobat nombrosos rifles d'assalt G3 i Fal. Aquestes bales duen marques de culot de l'empresa grega Pyrkal Greek Powder & Cartridge Company. Segons el catàleg de 2002-2003 d?Hellenic Defence Industries, Pyrkal ha exportat munició a Botswana, Egipte, Kenya, la República del Congo, el Marroc, Nigèria, el Sudan i Uganda.[2]

 

La munició identificada a Ituri es va fabricar a finals de la dècada dels ?80, la qual cosa demostra la llarga vida de les bales, i per tant la gran importància de regular millor la seva transferència. També val la pena constatar que les armes i municions que se subministren a països com la República Democràtica del Congo solen ser molt antigues i barates, procedents d'excedents d'estocs. Per tant l'antiguitat de la bala no és una indicació fiable de la data de la transferència. Sol ocórrer que bales molt antigues formen part de subministraments recents. Per exemple, de finals de 2002 a juny de 2003, Amnistia Internacional va trobar que es van subministrar a Rwanda més de quatre milions de bales d'excedents de munició d'Albània, que el grup d'experts de les Nacions Unides va concloure que estaven destinades a ser emprades a la República Democràtica del Congo.[3]

 

 

 

Armes petites sèrbies

 

En diverses destinacions sobre les quals pesa un embargament i en d?altres zones en crisi s'han identificat en els últims anys armes fabricades a Sèrbia (o a l?ex-Iugoslàvia). Les armes trobades a Ituri el setembre de 2006 i identificades pels investigadors eren una pistola automàtica Zastava Model 70 de 7,65 mm, fabricada per l'empresa sèrbia Zastava. El juliol de 2005, Amnistia Internacional va documentar una petició enviada a les autoritats d'aviació civil de la República Democràtica del Congo sobre el vol d'un avió de càrrega militar de Sèrbia a Kinshasa. Amnistia Internacional va trobar també que el juny de 2003, una aeronau operada per la companyia ruandesa Silverback Cargo va dur armes d'Albània a Rwanda via Belgrad. Les autoritats albaneses van dir a Amnistia Internacional que a la capital sèrbia es va carregar a l'avió més material militar.[5] També es van trobar en mans d'un grup armat de la República Democràtica del Congo a Bukavu, el 2004, mines antipersones i bombes de morter sèrbies.

 

Les bales fabricades el 1999 per Prvi Partizan a Urice (ex-Iugoslàvia) també es van utilitzar el 13 d'agost de 2004 a la matança de Gatumba, a Burundi, on van morir 150 refugiats i més d'un centenar van resultar ferits. El camp de trànsit de Gatumba, proper a la frontera amb la República Democràtica del Congo, acollia refugiats congolesos civils, la majoria d'ètnia banyamulengue, i retornats burundesos.[6] Les empreses sèrbies també han estat implicades en el subministrament de grans quantitats d'armes i munició, violant amb això els embargaments d'armes de les Nacions Unides contra Libèria.[7] Una de les empreses de transport de mercaderies implicades també ha dut armes a la regió dels Grans Llacs.

 

 

 

Rifles sud-africans

 

Una de les armes identificades pels investigadors és un rifle d'assalt R4 de 5,56 mm fabricat a la República de Sud-àfrica. Els investigadors de les Nacions Unides van afirmar que hi havia indicis que el material subministrat com a part del suport militar de la República de Sud-àfrica a Rwanda s'hagués desviat a les forces rebels que lluiten a la República Democràtica del Congo. El juliol de 2004, un grup d'experts de l'ONU sobre l'embargament a la República Democràtica del Congo va informar que en aquest país s'hi havia descobert, en un amagatall d'armes pertanyent a una facció rebel de la Unió Congolesa per a la Democràcia-Goma, un rifle R5 sud-africà de fabricació recent. Segons el grup d'experts, l'arma formava part d'un estoc subministrat prèviament a Rwanda mitjançant una compra amb llicència des de la República de Sud-àfrica. El grup d'experts de les Nacions Unides va notificar l'octubre de 2003 que tenia informació segons la qual algunes armes pertanyents a la Unió de Patriotes Congolesos, milícia responsable de greus abusos contra els drets humans al districte d?Ituri, procedien dels Balcans i la República de Sud-àfrica.[8]

 

 

 

Armes petites xineses i russes

 

Els investigadors van identificar també armes petites xineses i russes, com ara dues AK-47 Tipus 56 xinesos i un llançagranades rus. Els registres de l'ONU d'armes recuperades de la Unió de Patriotes Congolesos a Ituri durant el mes de setembre de 2003 mostren que la majoria de les armes eren més de 3.000 rifles Kalàixnikov i la seva corresponent munició, segons els informes amb marques de la Xina i Rússia. També hi havia llançagranades russos, granades russes i nord-americanes, diversa munició més i algunes armes de foc de l?ex-Iugoslàvia (Sèrbia) i Israel.[9] El novembre de 2005, Amnistia Internacional i International Peace Information Service van trobar que la majoria dels rifles d'assalt Kalàixnikov lliurats pels grups armats a Ituri eren la variant xinesa Tipus 56. Altres rifles d'assalt recuperats de grups armats a Ituri havien estat fabricats a Bulgària i Romania.[10] No se sap com van arribar aquests rifles d'assalt xinesos, russos i d?altres països a mans dels grups armats d?Ituri.

 

Les armes trobades el 2005 en mans de la Unió Congolesa per a la Democràcia-Goma, el grup armat més gran que opera a les províncies de Kivu de la República Democràtica del Congo, eren llançacoets, carros blindats, metralletes, artilleria lleugera, morters i mines terrestres, fabricades a molt diversos països: la Xina, Corea del Nord, Rússia, els Estats Units, Bèlgica, França, l?ex-Iugoslàvia, Alemanya, Suïssa i Bulgària.[11] La Unió Congolesa per a la Democràcia-Goma de vegades ha tingut aliances militars i també enfrontaments amb grups armats d?Ituri.

 

 

 

Notes finals

 

[1] Vegeu la pàgina web de NISAT per accedir a les dades duaneres nord-americans relatives a armes petites i munició. S'accedeix a la base de dades a través de www.nisat.org.

[2] Agraïm la informació a la Fundació Omega.

[3] Vegeu l'informe d'Amnistia Internacional Democratic Republic of Congo, Arming the East, Índex AI: AFR 62/006/2005, de 5 de juliol de 2005. La majoria d'aquesta munició tindria 20 o 30 anys.

[4] Ibíd

[5] Ibíd

[6] Vegeu l'informe de la Campanya Armes Sota Control Tracking lethal tools, desembre de 2004.

[7] Vegeu l'Informe del Grup d'Experts sobre Libèria, de juliol de 2003 (S/2003/498).

[8] Op cit, Democratic Republic of Congo, Arming the East. El grup d'experts de les Nacions Unides va presentar un suplement confidencial al seu informe al Comitè de Sancions del Consell de Seguretat per a la República Democràtica del Congo l'octubre de 2003, al qual en l'informe es denomina UN Panel confidential report to the Security Council, October 2003.

[9] Informe de la Brigada Ituri de la MONUC, setembre de 2003.

[10] International Peace Information Service, Greed and Guns: Uganda's Role in the Rape of the Congo, agost de 2006.

[11] Dades basades en els nombres de sèrie de l'armament i la munició recollits per l'ONU i comunicats a Amnistia Internacional.

 

(16/10/2006)