Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nigèria: victoria llargament esperada. Shell paga 55M de lliures pels vessaments en el delta del Níger


El pagament pel gegant del petroli Shell de la indemnització a una comunitat devastada per vessaments de petroli en el delta del Níger és una victòria important per a les víctimes de la negligència empresarial, han declarat avui Amnistia Internacional i el Centre per al Medi ambient, els Drets Humans i el Desenvolupament.

Sis anys després que dos vessaments de petroli destruïssin milers de mitjans de vida a la zona de Bodo, les actuacions judicials seguides en el Regne Unit han fet que Shell hagi aconseguit un acord extrajudicial pel qual pagarà 55 milions de lliures d'indemnització a la comunitat afectada: 35 milions per 15.600 persones i 20 milions per a la comunitat.

"Encara que el pagament és una victòria llarg temps esperada per als milers de persones que van perdre els seus mitjans de vida a Bodo, no s'hauria d'haver tardat sis anys a arribar a alguna cosa semblat a una indemnització justa", ha afirmat Audrey Gaughran, directora d'Assumptes Globals d'Amnistia Internacional.

"De fet, Shell sabia que Bodo va ser un accident que havia de passar. No va adoptar cap mesura efectiva per impedir-lo i després va fer afirmacions falses sobre la quantitat de petroli abocada. Si Shell no s'hagués vist obligada a revelar aquesta informació a causa de l'acció judicial en el Regne Unit, hauria estafat totalment els habitants de Bodo".

L'espera s'ha cobrat les seves víctimes entre els residents de Bodo, els mitjans de subsistència en la pesca i l'agricultura de molts dels quals van ser destruïts pel vessament. En tot aquest temps han hagut de viure amb la contaminació i, sense una compensació, molts estan sumits en la pobresa més absoluta.

"La indemnització és un pas cap a la justícia per a la gent de Bodo, però només es farà plenament justícia quan Shell netegi degudament els rius i manglars contaminats perquè els qui depenen dels ingressos de la pesca i l'agricultura puguin començar a reconstruir els seus mitjans de vida", ha afirmat Styvn Obodoekwe, director de Programes del Centre per al Medi ambient, els Drets Humans i el Desenvolupament (CEHRD).

"Estic molt content que Shell hagi assumit per fi la responsabilitat dels seus actes", ha declarat Pastor Christian Kpandei, piscicultor de Bodo la factoria del qual va ser destruïda per l'abocament de petroli. "M'agradaria donar les gràcies als advocats per obligar a Shell a prendre aquesta mesura sense precedents".

Shell sempre ha acceptat que els dos abocaments de Bodo del 2008 van ser per deficiències en l'oleoducte de l'empresa, però va afirmar públicament -i en reiterades ocasions- que el volum de cru vessat va ser d'uns 4.000 barrils en total pels dos vessaments, malgrat que aquests van durar setmanes.

El 2012, Amnistia Internacional, a través d'una avaluació independent de les imatges de vídeo del primer abocament, va calcular que la quantitat total de petroli vessat superava els 100.000 barrils només per a aquest vessament.

Durant les actuacions judicials seguides en el Regne Unit, Shell va haver de reconèixer finalment que les seves xifres eren errònies i que hi havia subestimat la quantitat de petroli abocada en els dos casos de Bodo. No obstant això, l'empresa no ha confirmat encara quant de petroli es va vessar en realitat.

Durant el procés judicial, Shell es va veure obligada també a revelar que sabia, almenys des del 2002, que la majoria dels seus oleoductes eren vells i que en alguns trams hi havia "risc i amenaça importants". En un document de 2002, Shell deia que calia substituir tots els conductes a causa de la corrosió generalitzada.

Segons la informació de què disposen Amnistia Internacional i el CEHRD, Shell no va fer res malgrat tenir aquesta informació anys abans dels vessaments de Bodo. Un correu electrònic intern de la Shell del 2009 revelava que l'empresa sabia que estava exposada a patir vessaments a Ogoniland -on es troba Bodo-; el correu deia: "els oleoductes d'Ogoniland no es mantenen degudament ni se n'avalua la integritat des de fa 15 anys".

Milers de persones segueixen en perill de patir futurs vessaments de petroli perquè Shell no arregla els seus oleoductes, vells i ruïnosos.

"La contaminació per petroli en el delta del Níger és un dels escàndols empresarials més grans de la nostra època. Shell ha de pagar una indemnització adequada, netejar tot el que ha embrutat i fer que els seus oleoductes siguin més segurs en lloc de fer una hàbil campanya de publicitat per eludir tota responsabilitat", va afegir Audrey Gaughran.

Informació complementària

A Bodo, en el delta del Níger, va haver-hi dos vessaments de petroli el 2008, el primer a l'agost i el segon al desembre. Amnistia Internacional i el CEHRD treballen en el cas dels vessaments de Bodo des del 2008, donant suport a la comunitat perquè rebi una indemnització i es netegi la contaminació.

El 2011, els habitants de Bodo, representats pel bufet d'advocats britànic Leigh Day, van iniciar actuacions judicials en el Regne Unit contra la Shell Petroleum Development Company of Nigèria.

Cada any es produeixen centenars de vessaments de petroli dels oleoductes de Shell.  

Shell culpa una vegada i una altra a l'activitat il·legal en el delta del Níger de la majoria de la contaminació per petroli, però les seves afirmacions han perdut credibilitat a causa de les investigacions realitzades per Amnistia Internacional i el CEHRD.