Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Nigèria: una generació atrapada entre Boko Haram i l'exèrcit necessita ajuda urgent

© Mohammed Abdulsamad / The Walking Paradox

  • Boko Haram ha segrestat milers de nens i nenes per convertir-los en combatents o "esposes"
  • L'exèrcit nigerià sotmet nens i nenes a tortura durant prolongades detencions il·legals
  • La UE i altres donants han finançat un programa de "rehabilitació" deficient

Nigeria ha d'abordar amb urgència la seva inacció a l'hora de protegir i oferir educació a tota una generació de nens i nenes en el nord-est del país, una regió devastada per anys d'atrocitats comeses per Boko Haram i greus violacions de drets humans perpetrades per l'exèrcit. Així ho ha advertit avui Amnistia Internacional en un nou informe.

L'informe "We dried our tears": Addressing the toll on children of Northeast Nigèria's conflict examina com les detencions i tortures il·legals generalitzades dutes a terme per l'exèrcit han agreujat, des de l'estat de Borno al d'Adamawa, el sofriment de nens i nenes que han estat víctimes de crims de guerra i de lesa humanitat a mans de Boko Haram.

També revela com els donants internacionals han finançat un programa deficient que afirma reintegrar presumptes excombatents, però que en la majoria dels casos equival a la detenció il·legal de menors i persones adultes.

"L'última dècada d'aferrissat conflicte entre l'exèrcit de Nigèria i Boko Haram ha suposat un atac contra la infància en si mateixa en el nord-est del país. Les autoritats nigerianes corren el risc de crear una generació perduda tret que abordin urgentment la forma en què la guerra ha afectat i traumatizado a milers de nens i nenes", ha declarat Joanne Mariner, directora en funcions de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"Entre altres atrocitats, Boko Haram ha atacat reiteradament escoles i ha segrestat un gran nombre de nens i nenes per utilitzar-los com a combatents o esposes".

"L'exèrcit de Nigèria també ha tractat de forma terrible els qui aconseguien escapar d'aquesta  brutalitat. Des de detencions il·legals en massa en condicions inhumanes fins a l'ús de pallisses i tortura, passant per permetre abusos sexuals a mans de reclusos adults, resulta increïble que les pròpies autoritats responsables de protegir els menors els hagin pogut causar tant dany".

Entre novembre de 2019 i abril de 2020, Amnistia Internacional va entrevistar més de 230 persones afectades pel conflicte, 119 de les quals van ser víctimes, durant la seva infància, de greus delictes perpetrats per Boko Haram, per l'exèrcit nigerià o per tots dos. Entre les persones entrevistades hi havia 48 nens i nenes que havien romàs reclosos sota custòdia militar durant mesos o anys i 22 persones adultes que havien estat recloses amb menors.

La brutalitat de Boko Haram

Els nens i nenes estan entre els qui més han sofert la cadena d'atrocitats comeses per Boko Haram en grans zones del nord-est de Nigèria durant gairebé un decenni. Atacs a escoles, segrestos generalitzats, reclutament i utilització de nens i nenes soldats, i matrimonis forçats de nenes i dones joves, són algunes de les tàctiques habituals utilitzades pel grup armat, i totes constitueixen delictes de dret internacional.

Aquest patró de crims ha arribat a ser molt conegut per alguns casos de gran repercussió, com el segrest de centenars d'alumnes de Chibok el 2014. No obstant això, ha estat habitual que es menystingués la magnitud dels segrestos, que podrien sumar milers. Boko Haram continua obligant als progenitors a lliurar als seus fills i filles, sota amenaça de mort. Continua obligant a "casar-se" a nenes i dones joves. I continua assassinant els qui intenten escapar.

Els nens i nenes a les zones sota control de Boko Haram han estat sotmesos a tortura, incloses flagel·lacions i altres pallisses, a més de ser obligats a presenciar execucions públiques i altres càstigs brutals.

Una nena de 17 anys que va escapar de Boko Haram després de ser segrestada i romandre captiva durant quatre anys va descriure la vida en el bosc de Sambisa: "[El meu] marit sempre em pegava [...] Les meves activitats diàries incloïen resar, cuinar quan hi havia menjar, [i] assistir a lliçons de l'Alcorà. No ens permetien desplaçar-nos, ni visitar amistats. Va ser una experiència horrible. Vaig ser testimoni de diferents càstigs, des de trets fins a lapidacions i assots amb bastó".

Ella, i gairebé totes les altres nenes entrevistades que van ser obligades a casar-se (algunes de la quals han tornat amb fills i filles nascuts durant la captivitat), amb prou feines han rebut ajuda, si és que han rebut alguna, per tornar a l'escola, poder guanyar-se la vida o accedir a suport psicosocial.

"M'agradaria anar a escola, però no hi ha diners", va explicar la nena de 17 anys. "Per a mi, la millor ajuda seria anar a escola".

Detenció militar

Els nens i nenes que escapen del territori controlat per Boko Haram s'enfronten a nombroses violacions de drets humans per part de les autoritats nigerianes, entre elles crims recollits en el dret internacional. En el millor dels casos, acaben desplaçats, lluitant per sobreviure i sense pràcticament accés a educació. En el pitjor dels casos, són detinguts de forma arbitrària durant anys en casernes militars, en condicions que constitueixen tortura i altres maltractaments.

L'ONU va informar a Amnistia Internacional que, des de 2015, havia verificat la posada en llibertat de 2.879 menors que estaven sota custòdia militar, encara que prèviament havia citat una xifra més alta de nens i nenes detinguts entre 2013 i 2019. És probable que aquestes xifres siguin molt inferiors a les reals, i l'ONU ha explicat que el seu accés als centres de detenció militar és limitat, per la qual cosa no pot oferir el total real de nens i nenes detinguts en el context del conflicte.

La majoria d'aquestes detencions són il·legals; els menors no són acusats ni processats per cap delicte i veuen negats els seus drets d'accés a assistència lletrada, a comparèixer davant un jutge o a comunicar-se amb les seves famílies. Les detencions il·legals generalitzades podrien constituir crims de lesa humanitat.

Gairebé totes les persones que fugen de les zones controlades per Boko Haram, inclosos els nens i nenes, són "examinades" per l'exèrcit i la Força Civil Especial Conjunta: un procés que, per a moltes, implica tortures fins que "confessen" la seva afiliació a Boko Haram. Les persones sospitoses de pertànyer a Boko Haram o simpatitzar amb ell són traslladades i recloses -sovint durant mesos o anys- en pèssimes condicions en centres de detenció, com la caserna de Giwa, en Maiduguri, o la base militar de Kainji, a l'estat de Níger.

Totes les persones entrevistades que havien estat detingudes van oferir descripcions coincidents i molt detallades de les condicions de reclusió: amuntegament extrem, manca de ventilació en una calor sufocant, paràsits a tot arreu i orina i femta al terra per la manca de lavabos. Tot i que en els últims anys hi ha hagut certes millores, moltes de les persones que van estar detingudes, inclosos els nens i nenes, tenien a més un accés extremadament inadequat a aigua, aliments i atenció mèdica.

Desenes de milers de persones detingudes han estat recloses en aquestes condicions, que són tan extremes que constitueixen el crim de guerra de tortura. Molts menors segueixen reclosos en aquestes condicions, fins i tot després de les excarceracions massives que van tenir lloc a finals de 2019 i principis de 2020. Amnistia Internacional calcula que almenys 10.000 persones, entre elles molts menors, han mort sota custòdia durant el conflicte.

Un nen de 14 anys que va ser segrestat per Boko Haram quan era petit, i després va fugir i va ser detingut per l'exèrcit de Nigèria, va explicar: "Les condicions a Giwa són horribles. Et pots morir. No hi ha lloc per estirar-se [...] Fa calor, tens tota la roba mullada, com si t'haguessin ficat en el riu [...] Fins avui, ningú m'ha dit per què em van portar aquí, què havia fet, per què em van detenir. Em pregunto, per què vaig fugir [de Boko Haram]?"

Operació Corredor Segur

Amnistia Internacional també va documentar abusos en l'Operació Corredor Segur, un programa amb suport de milions de dòlars nord-americans com a suport per part de la UE, Regne Unit i Estats Units, entre altres. El 2016, es va instal·lar un centre de detenció dirigit per l'exèrcit als afores de Gombe, amb l'objectiu de desradicalizar i rehabilitar presumptes combatents o simpatitzants de Boko Haram. Des de llavors, al centre hi ha hagut prop de 270 "graduats", en diferents promocions.

Les condicions en el Corredor Segur són millors que a cap altre centre de detenció de l'exèrcit, i els ex detinguts parlen bé del suport psicosocial i de l'educació per a adults que es proporcionen allí. Però la majoria dels homes i nens al centre no han estat informats de la base jurídica de la seva detenció i encara no tenen accés a assistència lletrada ni a un tribunal per impugnar la seva detenció. En alguns casos, la seva estada, que els havien promès que seria de sis mesos, s'ha estès a 19 mesos, i durant aquest temps han estat privats de llibertat i sota vigilància armada constant.

Alguns exreclusos del centre van explicar a Amnistia Internacional que l'atenció mèdica era summament escassa. Set detinguts van morir, la majoria, si no tots, després de rebre atenció mèdica inadequada. Les autoritats nigerianes ni tan sols van informar a les seves famílies, que van tenir coneixement de les morts a través de detinguts alliberats.

Un programa de formació professional inclòs al programa Corredor Segur podria equivaler a treballs forçats, ja que la majoria dels detinguts, si no tots, mai han estat declarats culpables de cap delicte i fabriquen tot tipus d'articles, des de sabates fins a sabons i mobles, sense remuneració.

El programa també sotmet alguns detinguts a condicions de treball insegures. Alguns detinguts han sofert lesions greus a les mans després d'haver hagut de treballar amb sosa càustica, una substància altament corrosiva, sense equip de protecció. "La sosa càustica és perillosa. Si et toca el cos, et crema la carn", va explicar un exdetingut de 61 anys.

"Cap dels principals donants de Corredor Segur autoritzarien un sistema de detenció prolongada i il·legal per als seus ciutadans. Llavors, per què ho permeten a Nigèria?", ha preguntat Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.

"L'exèrcit de Nigèria ha d'alliberar tots els nens i nenes detinguts de forma arbitrària i posar fi a altres abusos que semblen destinats a castigar milers de menors que, en molts casos, han estat a més víctimes de les atrocitats de Boko Haram. Un compromís amb l'educació infantil i la recuperació psicosocial podria suposar el principi d'un nou camí per al nord-est del país".