Londres.- Ara que els estats membres de l'ONU es reuneixen el mes d'octubre per estudiar l'avanç de les negociacions en torn un Tractat sobre el Comerç d'Armes, un nou i detallat informe d'Amnistia Internacional insta els líders del món a que adoptin una “regla d'or” sobre els drets humans. Aquesta regla diu senzillament que els governs han d'impedir les transferències d'armes quan existeixi un risc important que siguin utilitzades per cometre violacions greus del dret internacional humanitari i de drets humans.  En el període previ als debats de l'ONU d'octubre, alguns Estats —com la Xina, Egipte, l’Índia, el Pakistan, Rússia i els Estats Units— estan intentant bloquejar, demorar i diluir les propostes, cosa que podria fer que el tractat no arribi als seus objectius i podria permetre que el comerç d'armes segueixi desenvolupant-se sense control.  “Malgrat la massiva llum verda de la major part de la comunitat mundial, una petita minoria d'escèptics desitja conservar el caos del statu quo per poder mirar cap a una altra banda quan es produeixen transferències ostensiblement irresponsables, la qual cosa fa que la majoria dels mecanismes nacionals de control d'armes i embargaments de l'ONU siguin febles i ineficaços”, va declarar Brian Wood, director de control d'armes d'Amnistia Internacional.  L'informe “Sang a la cruïlla: En defensa d'un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes” és la primera anàlisi detallada dels paràmetres i l'àmbit d'un tractat d'aquestes característiques en el qual s'estudien detalladament nou casos de conseqüències catastròfiques per als drets humans d'un comerç d'armes sense restriccions. Des del conflicte que està tenint lluc a Darfur fins a la repressió militar a Myanmar i República de Guinea, passant per la proliferació de la violència religiosa a l'Iraq, l'informe mostra com i per què les diferències i llacunes actuals de les lleis nacionals sobre armes permeten que es cometin violacions massives de drets humans. L'informe demostra que sense una clàusula eficaç de drets humans, cabria la possibilitat que el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes no protegís els més vulnerables.  “Els debats en torn un Tractat sobre el Comerç d'Armes han arribat a una cruïlla. Els governs poden seguir ignorant les terribles conseqüències de les transferències internacionals irresponsables d'armes o complir les seves obligacions en un Tractat sobre el Comerç d'Armes que contingui una “regla d'or” sobre els drets humans que contribuirà de fet a salvar vides i a protegir els mitjans de vida de les persones”, va afegir Helen Hughes, una dels autors de l'informe.  La Xina, Rússia i els Estats Units, entre molts altres països, apareixen en l'informe com destacats venedors d'armes a països on es cometen violacions de drets humans ben documentades. L'informe utilitza els detallats estudis sobre els casos de Colòmbia, la Costa d'Ivori, Guatemala, República de Guinea, l'Iraq, Myanmar, Somàlia, el Sudan i el Txad i Uganda per demostrar com i per què una “regla d'or” és essencial perquè funcioni un Tractat sobre el Comerç d'Armes:  * la Xina i Rússia continuen sent els majors proveïdors d'armes convencionals del Sudan, armes que utilitzen les forces armades sudaneses per seguir cometent violacions greus de drets humans a Darfur. Rússia va proporcionar helicòpters militars i bombarders, mentre que la Xina va vendre al Sudan la majoria de les armes i municions de què disposa aquest país.  * A l’Iraq, el Departament de Defensa dels Estats Units finança des de 2003 la major part del subministrament de més d'un milió de rifles, pistoles i armes d'infanteria per a 531.000 membres de les forces de seguretat iraquianes en un procés mal gestionat i irresponsable.
Aquest subministrament ha agreujat la proliferació massiva d'armes i abusos greus contra els drets humans que va començar amb el govern de Saddam. En els nous subministraments han intervingut de vegades actors dubtosos en cadenes de subministrament internacionals i existeix una absència bàsica de rendició de comptes per part dels governs de l'Iraq, els Estats Units i el Regne Unit, cosa que ha propiciat desviacions de subministraments a grups armats i mercats il·lícits.
* A Myanmar, malgrat les persistents i constants violacions de drets humans ben documentades que cometen les forces governamentals, la Xina, Sèrbia, Rússia i Ucraïna han subministrat a aquest país transports blindats de personal, camions, armes i municions, mentre que l'Índia ha ofert recentment subministrar més armes. L'informe mostra gràficament com continuen les violacions de l'embargament d'armes de l'ONU a la Costa d'Ivori, Somàlia i Darfur, al Sudan, a causa d’unes lleis nacionals febles i a la falta de compromís i capacitat d'alguns governs, la qual cosa fa encara més gran la necessitat d'un tractat eficaç. El fet que més del 80 per cent dels Estats no hagi establert lleis per controlar el comerç d'armes i el seu transport agreuja el problema.  “Aquest és el moment d'un Tractat sobre el Comerç d'Armes. Seixanta anys després de la signatura de la Declaració Universal de Drets Humans, els mateixos governs poden i han d'arribar a un acord eficaç sobre les transferències internacionals d'armes que tingui els drets humans en el seu nucli.” Informació complementària  El desembre de 2006, en una històrica votació de l'Assemblea General de l'ONU, 153 governs van votar a favor d'una resolució per iniciar les labors encaminades a redactar un tractat internacional sobre el comerç d'armes. Hi va haver un vot en contra (el dels Estats Units) i 24 abstencions (les de l'Aràbia Saudita, Bahrain, Bielorússia, la Xina, Egipte, la Unió dels Emirats Àrabs, l’Índia, l’Iran, l'Iraq, les Illes Marshall, Israel, Kuwait, Laos, Líbia, el Nepal, Oman, el Pakistan, Qatar, Rússia, Síria, el Sudan, Veneçuela, el Iemen i Zimbabue).  Amnistia Internacional s'ha unit a Oxfam i a la Xarxa Internacional d'Acció contra les Armes Lleugeres (IANSA) per llançar la campanya Armes sota Control. Aquesta campanya reclama un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes que pugui salvar milers de vides i obligui els venedors d'armes irresponsables a rendir comptes dels seus actes. Des que va començar, l'octubre de 2003, la campanya Armes sota Control ha recaptat el suport de més d'un milió de persones de tot el món.  Del dissabte 13 al divendres 19 de setembre de 2008 se celebra la Setmana d'Acció per un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes. En més de 50 països es realitzaran actes relacionats amb aquesta Setmana d'Acció, que recordaran als governs que “el món està mirant”. També hi haurà un joc viral per pressionar els governs a fi que donin suport a un tractat sobre el comerç d'armes eficaç: www.controlarms.org/en/games/catch-bombs.  Si desitgen detalls dels actes i materials, visitin el lloc web d'Armes sota Control, a http://www.controlarms.org/es/Més informació sobre el que demana Amnistia Internacional  Una “regla d'or” sobre drets humans en el futur Tractat sobre el Comerç d'Armes, mitjançant la qual els governs hagin de prevenir les transferències d'armes quan existeixi un risc important que es puguin utilitzar per cometre violacions greus del dret internacional humanitari i de drets humans.  Amnistia Internacional també demana en l'informe un tractat sobre el comerç d'armes amb un àmbit realista perquè abasti totes les armes convencionals i tots els tipus de transferències i transaccions associades. Alguns preferirien un tractat que cobrís només les set categories de principals armes convencionals ofensives que s'enumeren en el Registre d'Armes Convencionals de l'ONU, més les armes petites i les armes lleugeres. No obstant això, les set categories de l'ONU — carros de combat, vehicles blindats, sistemes d'artilleria de gran calibre, avions de combat, helicòpters d'atac, bucs de guerra (inclosos submarins) i míssils i llançamíssils— exclouen un gran nombre d'altres armes convencionals i armes potencialment letals que s'empren habitualment per cometre violacions de drets humans, com s'il·lustra en el nou informe.  Els nou casos que s'estudien en l'informe d’AI estan dedicats a:  • Colòmbia: els subministraments d'armes petites fomenten abusos greus contra els drets humans. • La Costa d'Ivori: tardà embargament d'armes de l'ONU. • Guatemala: agreujament dels delictes violents. • República de Guinea: utilització d'armes en actes de força excessiva contra manifestants. • L'Iraq: el constant subministrament d'armes petites agreuja la carnisseria i la desesperança. • Myanmar: el continu ús indegut d'armes no deté els subministraments. • Somàlia: l'arribada contínua d'armes agreuja la catastròfica situació dels drets humans en el país. • El Sudan i el Txad: els enviaments d'armes fomenten els atacs a Darfur. • Uganda: força militar desproporcionada i abús de les armes de foc.