Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Myanmar: Senyals d'estratègia de "disparar a matar" per sufocar les protestes

Getty Images

En resposta als informes sobre homicidis comesos per les forces armades de Myanmar en 3 de març de 2021, el més mortal dels dies transcorreguts des del cop d'estat de l'1 de febrer, la directora regional adjunta d'Investigació d'Amnistia Internacional, Emerlynne Gil, ha manifestat:

"Tot apunta al fet que les tropes apliquen tàctiques de disparar a matar per reprimir les protestes i, amb el silenci de l'administració militar, hi ha un consens creixent que el govern ho autoritza".

"Amnistia ha implicat anteriorment al general Min Aung Hlaing, el líder del cop d'estat, en crims de lesa humanitat. Les horribles escenes que es produeixen ara per tot Myanmar proporcionen noves proves d¡actes de brutalitat comesos sota el seu comandament. Tot el que sabem de l'estructura de comandament de les forces armades de Myanmar, el Tatmadaw, i el fet que no hi hagi cap crida a la moderació per part del general plantegen preguntes que és necessari respondre.

"El Tatmadaw porta anys actuant amb impunitat a les zones de les minories ètniques, però veure'l utilitzar les mateixes tàctiques en ciutats en directe és una novetat molt alarmant".

"Estem presenciant un augment dels homicidis il·legítims, incloses evidents execucions extrajudicials, sense que sembli fer-se gens per contenir l'ús de mitjans letals. Si per ventura, les forces de seguretat es mostren cada vegada més insolents en l'ús d'armes letals amb cada dia que passa. Veiem amb enorme alarma els indicis creïbles d'ocupació de metralladores a Yangon, la principal ciutat del país, així com d'avions militars per sobrevolar les protestes a Yangon i Mandalay.

"És absolutament necessari i urgent dur a terme amb promptitud una investigació efectiva, independent i imparcial sobre les terribles violacions de drets humans comeses en tot Myanmar, inclosa la cadena de comandament responsable d'aquests atroços homicidis. Els caps militars creuen que van a sortir indemnes de tot això. La comunitat internacional ha de garantir que no serà així".

Informació complementària

Segons els càlculs més recents de l'Associació de Suport als Presos Polítics-Birmània (AAPP-B), el nombre confirmat de persones mortes a les mans de les forces de seguretat en tot Myanmar el 3 de març de 2021 va ser de 22. El 20 de febrer van matar 17 manifestants, per la qual cosa el nombre total de víctimes mortals habidas des del cop de l'1 de febrer va ser d'almenys a 48. Mitjans de comunicació locals van informar d'un elevat nombre de ferides de bala en el cap i l'esquena com a causa principal de les morts.

La missió d'investigació sobre Myanmar de l'ONU ha demanat anteriorment que s'iniciïn investigacions i enjudiciaments contra el general Min Aung Hlaing, el cap militar birmà a càrrec ara del país, i altres alts càrrecs per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi.

Les investigacions d'Amnistia Internacional han revelat anteriorment com el desplegament de batallons d'infanteria específics per l'alt comandament militar ha estat causa d'algunes de les violacions de drets humans més cruels de l'exèrcit de Myanmar. Aquests mateixos batallons han estat identificats ja en escenaris de protestes des del cop.