Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Myanmar: la Cort Internacional de Justicia (CIJ) ordena a Myanmar que protegeixi la població rohingya

El ministre de Justícia de Gàmbia, Abubacarr Tambadou, saluda a la seva arribada al judici © REUTERS/Eva Plevier

En resposta a la sentència dictada avui per la Cort Internacional de Justícia (CIJ) que ordena a Myanmar que adopti "mesures provisionals" per prevenir actes de genocidi contra la comunitat rohingya, Nicholas Bequelin, director regional d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"La decisió d'avui transmet un missatge als alts comandaments de Myanmar: el món no tolerarà les seves atrocitats, i no acceptarà cegament la seva retòrica buida sobre la realitat actual de l'estat de Rakhine. Es calcula que a uns 600.000 rohingyes que romanen en aquest estat se'ls neguen de forma habitual i sistemàtica els seus drets més fonamentals. Aquestes persones corren un risc real de patir noves atrocitats".

"Myanmar ha de complir la resolució de la CIJ i prendre mesures immediates per posar fi a les violacions de drets humans que s'estan cometent contra la comunitat i per impedir la destrucció de proves".

"La decisió s'ha anunciat només uns dies després que Myanmar publiqués un informe resumit de les conclusions de la Comissió Independent d'Investigació establerta pel govern. La Comissió no va ser ni independent ni imparcial, i no pot considerar-se un esforç creïble per investigar aquests crims contra la població rohingya. Mentrestant, no s'ha realitzat cap esforç per investigar les greus i àmplies violacions de drets humans comeses contra altres minories ètniques o en altres punts del país".

"Fins que totes les persones responsables de violacions greus de drets humans -incloses les que tenen responsabilitat de comandament- retin comptes dels seus actes, aquests crims atroços seguiran imperant. El Consell de Seguretat de l'ONU ha de remetre urgentment la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional".

Informació general

L'11 de novembre de 2019, Gàmbia va presentar una causa davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) en què acusava Myanmar d'incomplir les seves obligacions contretes en virtut de la Convenció sobre el Genocidi, de 1948. La denúncia incloïa una petició urgent perquè la Cort ordeni "mesures provisionals" destinades a prevenir tots els actes que puguin constituir delicte de genocidi contra la població rohingya o contribuir a ell, i protegir a la comunitat enfront de nous danys mentre es jutja el cas.

Les vistes públiques sobre les mesures provisionals es van celebrar a l'Haia del 10 al 20 de desembre de 2019. La delegació de Myanmar, encapçalada per la consellera d'Estat i lideresa de facto Aung San Suu Kyi, va rebutjar les acusacions de genocidi i va instar el tribunal a rebutjar el cas i denegar les mesures provisionals.

Dilluns 20 de gener de 2020, la Comissió Independent d'Investigació establerta pel govern de Myanmar va presentar el seu informe final al president de Myanmar. La Comissió va concloure que, encara que les forces de seguretat de Myanmar podien haver estat responsables de crims de guerra i "ús desproporcionat de la força", no hi havia indicis d'intenció genocida. L'informe complet encara no s'ha fet públic.