Un demolidor informe publicat avui per la missió d'investigació de l'ONU sobre Myanmar afegeix encara més proves condemnatòries de les atrocitats comeses per les forces de seguretat de Myanmar contra els rohingyes i contra les minories ètniques al nord de Myanmar.

La missió d'investigació, òrgan d'experts independents nomenats pel Consell de Drets Humans de l'ONU ha publicat les conclusions i recomanacions bàsiques avui a Ginebra; en les properes setmanes en publicarà un informe més detallat.

"Aquest informe, que s'afegeix a una muntanya de proves sobre els crims de dret internacional comeses per les forces armades, demostra la necessitat urgent d'una investigació criminal independent, i és evident que les autoritats de Myanmar són incapaces de portar als responsables davant la justícia", ha afirmat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"La comunitat internacional té l'obligació d'actuar per garantir justícia i rendició de comptes. No fer-ho transmet el perillós missatge que les forces armades de Myanmar no només gaudiran d'impunitat, sinó també de llibertat per tornar a cometre tals atrocitats".

"El Consell de Seguretat de l'ONU ha de remetre amb caràcter urgent la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional. Mentrestant, és fonamental que els països estableixin un mecanisme que actuï en tota l'ONU recopilant i preservant proves per al seu ús en futures actuacions penals".

Informació complementària

Abans del vergonyós primer aniversari de la campanya de neteja ètnica duta a terme per les forces armades de Myanmar contra la comunitat rohingya en el nord de l'estat de Rakhine, Amnistia Internacional va criticar enèrgicament que la comunitat internacional no exigís rendició de comptes als responsables.

Més de 700.000 dones, homes, nens i nenes rohingyes s'han vist obligats a fugir del nord de l'estat de Rakhine a la veïna Bangladesh des del 25 d'agost de 2017, quan les forces de seguretat de Myanmar van llançar un atac generalitzat i sistemàtic contra centenars de pobles rohingyes. L'ofensiva es va dur a terme després d'un seguit d'atacs contra llocs de seguretat perpetrats per un grup armat rohingya, l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakán.

Amnistia Internacional ha documentat àmpliament la campanya de neteja ètnica realitzada per les forces armades, que inclou la crema selectiva de pobles rohingyes, l'ús de mines terrestres i la comissió de crims de lesa humanitat, inclosos assassinats, violacions, tortures, inanició forçada i expulsió, així com altres violacions greus de drets humans contra els rohingyes.

Amnistia Internacional ha documentat també crims de guerra i altres violacions de drets humans comeses per l'exèrcit de Myanmar contra minories ètniques en els estats de Kachin i Shan del nord, com execucions extrajudicials, tortura, treballs forçats, ús de mines terrestres i bombardejos indiscriminats. Persisteixen les violacions greus de drets humans contra civils al nord de Myanmar, enmig dels conflictes armats que segueixen assolant el país.