La tortura i els maltractaments a Mèxic estan fora de control, com posa de manifest que les denúncies hagin augmentat en un 600 per cent en l'últim decenni, segons un nou informe publicat per Amnistia Internacional.

L'organització demana al govern mexicà que prengui mesures amb urgència per posar fi a l'ús persistent i generalitzat de la tortura per part de la policia i les forces armades.

L'informe, titulat Fuera de control: Tortura y otros malos tratos en México, analitza l'augment preocupant de l'ús de la tortura i altres maltractaments i el clima imperant d'impunitat i tolerància d'aquestes pràctiques. Només set torturadors han estat declarats culpables en els tribunals federals. I el nombre de perpetradors jutjats en els tribunals d'àmbit estatal és encara menor.

"Les autoritats no poden seguir mirant cap a una altra banda. El fet que amb prou feines s'apliquin les salvaguardes per prevenir la tortura i altres maltractaments, i que les investigacions sobre les denúncies sovint minimitzin la gravetat dels abusos i estiguin predisposades contra la persona denunciant, són un indici clar que el govern no protegeix els drets humans", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a Amèrica.

"L'augment alarmant de l'ús de la tortura significa que existeix una amenaça real de maltractaments per a qualsevol persona a Mèxic. En una enquesta encarregada per Amnistia Internacional, el 64 per cent de les mexicanes i els mexicans enquestats van declarar tenir por de patir  tortura en cas de ser posats sota custòdia."

Est és el primer d'un seguit de cinc informes de país que es publicaran en el marc de "Stop Tortura", la campanya global d'Amnistia Internacional.

En l'informe s'explica detalladament com, des de 2010 fins a finals de 2013, la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH) va rebre més de 7.000 queixes per tortures i altres maltractaments. Segons informes recents, el 2014 ha disminuït el nombre de queixes. Malgrat això, segueix sent molt més elevat que fa deu anys. Víctimes procedents de diferents parts del país van explicar a Amnistia Internacional que havien estat objecte de pallisses, amenaces de mort, violència sexual, descàrregues elèctriques i semi-asfíxia a mans de la policia o les forces armades, sovint amb la finalitat d'obtenir "confessions" o perquè incriminessin a altres persones en delictes greus.

Ángel Amílcar Colón Quevedo va patir tortura i abusos a mans de la policia i membres de les forces armades a causa de la seva condició de migrant i el seu origen racial. És membre de la comunitat afrodescendent d'Hondures. Va ser colpejat, li van provocar asfíxia amb una bossa de plàstic al cap, van despullar-lo i van sotmetre'l a tracte humiliant i a insults racistes. Roman a la presó tot esperant judici. Va ser acusat sobre la base de la declaració que van obligar-li a fer després de ser torturat. Amnistia Internacional va declarar-lo pres de consciència al juliol de 2014.

L'informe d'Amnistia Internacional documenta els casos de més de 20 persones que, com Ángel Colón, van patir tortura a les mans de les autoritats a Mèxic. Malgrat que la llei ho prohibeix, el sistema de justícia penal segueix admetent proves obtingudes com a conseqüència de la detenció arbitrària o la tortura. Això no només facilita que se segueixi recorrent a la tortura i a altres maltractaments, sinó que també es tradueix en judicis sense garanties i condemnes dubtoses, soscavant encara més la credibilitat del sistema de justícia i els drets humans de les persones acusades en processos penals.

Les escasses investigacions oficials que es duen a terme sobre les denúncies de tortura solen ser deficients.

El procediment pericial especial de la Procuraduría General de la República per investigar els casos de tortures i altres maltractaments incompleix sovint les normes internacionals establertes en el Protocol d'Istanbul. Malgrat aquestes deficiències, els fiscals i els jutges es basen en les investigacions oficials defectuoses i es neguen a acceptar altres proves d'investigacions independents.

"L'absència d'investigacions creïbles i exhaustives sobre les denúncies de tortura suposa un abús per partida doble.  Si les autoritats no recapten proves dels maltractaments, les víctimes manquen de la possibilitat de rescabalament i no poden demostrar que les seves "confessions" han estat obtingudes mitjançant coacció," ha afirmat Erika Guevara.

"És hora de revisar a fons la investigació de les denúncies de tortures i altres maltractaments, especialment l'aplicació de les normes internacionalment reconegudes del Protocol d'Istanbul. Alhora, les autoritats mexicanes han de garantir que les proves aconseguides per metges experts independents són admeses en els procediments judicials."

L'informe assenyala un seguit de mesures que han d'adoptar-se per prevenir, investigar i castigar la tortura i altres maltractaments. En primer lloc, el govern ha de reconèixer la veritable magnitud de la tortura i comprometre's públicament a lluitar contra aquesta greu violació dels drets humans com a màxima prioritat.

Informació complementària
Des de 2010 fins a finals de 2013 la CNDH va rebre més de 7.000 queixes per tortura i altres maltractaments, però en aquest període la Procuraduría General de la República només va aplicar el seu procediment especial en 364 casos, i va concloure que hi havia indicis de tortura en 26.

Des de 2006 a 2013, la Procuraduría General de la República va iniciar 1.219 investigacions sobre denúncies de tortura i altres maltractaments, però només va presentar càrrecs en 12 casos. Segons dades del Consell de la Judicatura Federal, només hi ha hagut 7 sentències fermes per tortura en aplicació de la legislació federal. L'índex de sentències condemnatòries és del 0,006 per cent. En l'àmbit estatal, la prevalença de la tortura i la impunitat és encara és alta.

La Comissió Nacional dels Drets Humans no sol dur a terme investigacions exhaustives i oportunes de totes les queixes que rep, ni defensa els drets de les víctimes com cal. De les 7.000 queixes que va rebre de 2010 a 2013, només va emetre recomanacions públiques que confirmaven la tortura en 44 casos.

El Protocol d'Istanbul es coneix comunament com el Manual de l'ONU per a la Investigació i Documentació Eficaces de la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants. Es va elaborar el 1999.

Al febrer de 2014, el secretari general d'Amnistia Internacional, Salil Shetty, es va reunir amb el president Enrique Peña Nieto i li va fer lliurament d'un memoràndum exigint un seguit d'accions per combatre la impunitat arrelada i les greus violacions dels drets humans al país.

La Secció espanyola d'Amnistia Internacional Espanya ha recordat al Govern central que Espanya i Mèxic en el marc del Tractat General de Cooperació i Amistat han de celebrar consultes periòdiques de drets humans en les quals s'incloguin temes com la tortura, la violència de gènere, la falta de protecció dels defensors i defensores de drets humans i els abusos que pateix la població migrant. També l'organització té en marxa una acció adreçada al Procurador General de la República en la qual li demana que hi hagi investigacions efectives sobre els casos de tortures denunciats, a més que es respecti el Protocol d'Istanbul recolzat per l'ONU.

Gira a Catalunya d'un defensor mexicà de drets humans
El defensor de drets humans mexicà, Juan Sosa Maldonado, visitarà Catalunya convidat per alguns grups locals d'AIC del 16 al 19 de setembre i participarà en algunes xerrades i actes de l'organització per explicar el seu cas (a Barcelona, Terrassa, Sant Cugat del Vallès i Maresme).

Juan Sosa Maldonado és un defensor de drets humans i de pobles i comunitats indígenes de l'estat de Oaxaca, a Mèxic, dirigent de l'Organització de Pobles Indígenes Zapotecos (OPIZ). Va ser víctima de desaparició forçada el 15 de juliol de 1998. Els 25 dies que va allargar-se la seva desaparició forçada va ser sotmès a tortures físiques i psicològiques; després de la seva aparició amb vida, va ser aïllat i incomunicat durant 45 dies més en una presó de màxima seguretat, acusat de formar part d'un grup armat d'oposició mexicà, l'Exèrcit Popular Revolucionari (EPR). Després de demostrar la seva innocència i ser alliberat el 2001, Juan Sosa Maldonado ha dedicat tots aquests anys al suport i defensa dels presos indígenes de la regió de Loxicha, Oaxaca.

En l'actualitat viu a Espanya, acollit per AI en el Programa de Protecció Temporal de Defensors/es de Drets Humans després que l'octubre de 2013 va patir un intent d'homicidi en ser tirotejat el seu vehicle.