Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Mèxic: Les autoritats civils han d'investigar el patró d'abusos greus del exèrcit.

Control militar a Ayutla, Estat de Guerrero, Mèxic, 20 de juny de 2008. © Tlachinollan
  • Un informe d’Amnistia Internacional que s’ha fet públic avui revela noves dades sobre violacions greus de drets humans comeses durant operacions militars per combatre la delinqüència organitzada i els càrtels de la droga a Mèxic.
09 de desembre de 2009 Mèxic DF/Londres.- “Existeix un preocupant patró de crims comesos per l’exèrcit en les seves operacions de seguretat, abusos que tant les autoritats civils com les militars de Mèxic, neguen i ignoren”, ha declarat Kerrie Howard, directora adjunta del programa d’Amèrica d’Amnistia Internacional. En el seu informe, que duu per títol Mèxic: nous informes de violacions de drets humans a mans de l’exèrcit, Amnistia Internacional acusa les autoritats de no investigar exhaustivament les denúncies d’abusos comesos per l’exèrcit que inclouen desaparicions forçades, homicidis extrajudicials i il•legítims, tortures, maltractaments i detencions arbitràries. A finals de juny de 2009, la Comissió Nacional de Drets Humans de Mèxic havia rebut gairebé 2.000 queixes d’abusos a mans de l’exèrcit des de començaments de 2008. L’any 2007 només es van rebre 367, 182 en el 2006.  Amnistia Internacional creu que aquestes dades no reflecteixen tot l’abast dels abusos que es cometen, encara que n’indiquen la tendència a l’augment. Una organització de drets humans de Nuevo Laredo, a l’estat de Tamaulipas, va informar a Amnistia Internacional que havia rebut 70 denúncies de detenció arbitrària, tortura i altres maltractaments per personal de l’exèrcit entre gener i setembre de 2009. No obstant això, només 21 particulars van denunciar oficialment els casos, ja que la resta temia que es complissin les amenaces que s’han fet contra ells. “Els casos que hem pogut investigar són realment escandalosos. Però encara ho és més el fet que sabem que això és només la punta de l’iceberg. Vàrem podem esbrinar detalls concrets d’alguns casos mentre el govern continua negant que existeixin casos d’abusos contra els drets humans que cal investigar”, afirma Kerrie Howard. L’informe d’Amnistia Internacional exposa detalls de cinc casos de violacions greus de drets humans comeses per l’exèrcit contra 35 persones entre octubre de 2008 i agost de 2009 als estats de Chihuahua, Tamaulipas i Baja California. El 21 d’octubre de 2008, uns testimonis van veure com uns soldats arrestaven Saúl Becerra Reyes, de 31 anys, i altres cinc homes en un rentador d’automòbils a  Ciudad Juárez, a l’estat de Chihuahua. Després de romandre cinc dies en un quarter militar, els cinc homes arrestats juntament amb Saúl van ser posats sota custòdia de la Procuradoria General de la República i acusats de delictes relacionats amb drogues i amb armes de foc. Les autoritats mai no van reconèixer haver detingut Saúl, a qui no es va tornar a veure amb vida. Encara que es van formular diverses queixes oficials sobre la desaparició de Saúl, cap d’elles va donar peu a una investigació efectiva de las autoritats. Malgrat l’ordre d’un jutge federal, les autoritats civils i militars van negar en totes les ocasions conèixer el parador de Saúl. El cadàver de Saúl Becerra fou trobat el març de 2009. El certificat de defunció recull que va morir l’endemà de la seva detenció a causa d’una hemorràgia cerebral per traumatisme cranioencefàlic. Les autoritats no van realitzar cap altra autòpsia. El jutge federal va sobreseure el cas i va traslladar-lo a la Procuradoria General de Justícia de l’Estat de Chihuahua perquè fos investigat com un assassinat comú, sense fer cap referència a les dades que indicaven la participació de l’exèrcit. “Mèxic afronta una important crisis de seguretat pública i el govern té clarament responsabilitat de combatre la delinqüència organitzada i els càrtels de la droga amb tots els mitjans legals al seu abast”, prossegueix Kerrie Howard. “Aquesta és una tasca difícil i perillosa, però no s’ha d’utilitzar la gravetat d’una crisi com a pretext per no veure quan es cometen abusos.” Amnistia Internacional també es queixa que els pocs casos d’abusos a mans de l’exèrcit en què s’ha adoptat alguna mesura, són jutjats per tribunals militars pràcticament tancats on les víctimes i els seus familiars no tenen accés a la informació ni una condició jurídica que els permeti recórrer contra les actuacions judicials o les del tribunal. La manca d’independència i imparcialitat dels procuradors i dels tribunals militars ha  suposat, en reiterades ocasions, la denegació de justícia a les víctimes i la impunitat pels perpetradors. “Els abusos que hem vist contribueixen al deteriorament de la situació de la seguretat a Mèxic”, declara Kerrie Howard. “En no adoptar mesures per tal de prevenir i castigar les violacions greus de drets humans, el govern mexicà podria ser considerat còmplice d’aquests crims.” Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats mexicanes que reconeguin la gravetat i l’escala de les denúncies d’abusos contra els drets humans comesos per membres de l’exèrcit, així com el grau de complicitat de les autoritats civils en l’encobriment d’aquests abusos, i que converteixin aquesta qüestió en una prioritat del govern. El govern ha d’adoptar mesures d’immediat per garantir investigacions ràpides i imparcials a càrrec de les autoritats civils a fi que els responsables compareguin davant els tribunals civils i les víctimes rebin una reparació. Més informació: INFORME: Mèxic: nous informes de violacions de drets humans a mans de l’exèrcit