Amnistia Internacional exigeix al president mexicà, Enrique Peña Nieto, a través d'una carta oberta, l'adopció de mesures concretes i immediates per abordar les deficiències més urgents en matèria de drets humans, entre les quals, els abusos existents en el context de crisi de seguretat pública.

Segons les investigacions d'Amnistia Internacional, les violacions de drets humans com les desaparicions forçades, la tortura, les detencions arbitràries i la falta d'accés a la justícia, van ser la norma de la darrera Administració mexicana.

“El discurs favorable als drets humans de Peña Nieto i el compromís d'impulsar la Llei General de Víctimes i reformar les lleis per perseguir les desaparicions forçades són benvinguts, però no deixen de ser promeses i les bones intencions no són suficients per eradicar i prevenir les violacions de dret humans”, va posar de relleu Javier Zúñiga, Conseller Especial d'Amnistia Internacional, qui va afegir: “Com a comandant en cap de les forces armades, un molt bon primer pas del president Peña Nieto seria instruir-les per respectar els drets humans o per assumir les conseqüències de no fer-ho".

Durant les eleccions, Enrique Peña Nieto va respondre a una carta d'Amnistia Internacional enviada a la i els candidats a la Presidència de la República."Volem recordar-li les seves promeses de campanya, veure accions concretes per abordar la crisi de drets humans de Mèxic i el desenvolupament d'un programa de drets humans elaborat conjuntament amb els actors rellevants de la societat, entre els quals el poder judicial, les autoritats locals i els defensors de drets humans”, va reclamar Zúñiga.

"El temps s'acaba per a Mèxic i el president Peña Nieto no ha de malgastar sis anys amb polítiques de drets humans fallides, que afegeixin més víctimes a les deixades pel president Calderón”, conlou.

La carta d'Amnistia Internacional detalla assumptes prioritaris que el nou president ha d'abordar per reforçar la protecció dels drets humans a Mèxic:

Seguretat Pública: Els abusos de drets humans comesos per les forces de seguretat i policials en el context d'operacions per lluitar contra el crim organitzat han esdevingut sistemàtics en els darrers anys, com també la falta d'investigacions efectives sobre els abusos. La decisió de Peña Nieto de recolzar la Llei General de Víctimes és un important reconeixement als drets de milers de víctimes de la violència. Però és essencial que totes les iniciatives de seguretat pública protegeixin els drets humans i la justícia, no només de forma retòrica.

Justícia militar: El desplegament de més de 50.000 soldats amb la missió de garantir la llei ha significat un fort augment en les denúncies de violacions de drets humans. Aquestes denúncies han estat tractades pel sistema de justícia militar, cosa que ha suposat una sistemàtica negació de justícia a les víctimes. Les sentències recents de la Suprema Cort de Justícia de la Nació que exclouen els casos de violacions de drets humans de la llei militar són un pas positiu. No obstant això, el Codi de Justícia Militar ha de ser reformat per garantir que totes les denúncies d'abusos siguin investigades, perseguides i jutjades pel sistema de justícia civil.

Persones defensores de drets humans: El president ha d'aclarir el compromís del govern de finançar i recolzar plenament el nou mecanisme de protecció establert mitjançant consultes amb organitzacions de periodistes i defensors de drets humans. La nova Administració ha d'assegurar també investigacions efectives sobre els atacs i actes de fustigació contra persones defensores de drets humans i periodistes, incloent-hi els casos en els quals hi hagi funcionaris públics implicats.

Migrants: Peña Nieto ha d'especificar mesures efectives per fer front a l'onada d'assassinats, desaparicions, violacions i altres abusos de drets humans comesos per grups criminals, sovint actuant en connivència amb funcionaris públics, contra els migrants a Mèxic.

Tortura: La tortura i els maltractaments s'han convertit en pràctiques sistemàtiques durant l'Administració Calderón. La informació obtinguda sota tortura encara és acceptada pels tribunals de justícia i en pocs casos les denúncies donen llocs a investigacions completes. La proposta de reformar el marc legal per combatre la tortura a nivell federal i estatal és positiva, però només mitjançant la implementació de polítiques i accions concretes s'eradicarà la tortura.

Desaparicions: El nombre de segrestos i desaparicions a Mèxic és escruixidor, com també ho és la falta d'investigació en la majoria dels casos. La proposta de reforma del marc legal per combatre les desaparicions forçades és un pas positiu. Aquesta proposta ha de complir amb els estàndards internacionals de drets humans. A més, el govern ha d'assegurar una millora radical en les mesures d'investigació de les denúncies de desaparició, entre les quals, establir una base de dades nacional que ajudi a identificar i localitzar les víctimes.

Sistema de Justícia: Més del 98% dels crims, entr els que hi ha els abusos de drets humans, són impunes. Les autoritats han d'assegurar que les reformes al sistema de justícia milloren la capacitat i fiabilitat de l'acció judicial per fer rendir comptes als responsables, alhora que garanteixen els drets de les víctimes i dels acusats.

Violència contra les dones: Els avanços legislatius no han comportat una reducció dels casos de violència contra les dones. Malgrat el president mexicà es va comprometre amb Amnistia Internacional a actuar, és preocupant que el Pacte per Mèxic no proposi cap mesura concreta per eradicar la violència per motiu de gènere. El govern ha de liderar la prevenció, la investigació i el càstig de la violència contra les dones i el respecte als drets.

Pobles Indígenes: El compromís del President Peña Nieto de combatre la discriminació contra un dels grups més marginalitzats de la societat és positiu, però qualsevol política ha d'assegurar que les comunitats indígenes estiguin al centre de les decisions sobre el propi desenvolupament i que els  drets del col·lectiu siguin respectats.

Cort Interamericana de Drets Humans: El govern de Peña Nieto ha de complir amb les sentències vinculants de la Cort Interamericana de Drets Humans, que va condemnar Mèxic en la darrera Administració.