L'ús desproporcionat de les normes penals és una de les amenaces principals al dret de protestar pacíficament per a defensar la terra, el territori i el medi ambient a Mèxic, ha afirmat avui Amnistia Internacional en publicar l'informe México: Tierra y ¿Libertad? Criminalización de personas defensoras de tierra, territorio y medio ambiente , que documenta l'ús desproporcionat del sistema de justícia per a dissuadir, castigar i impedir que les persones defensores protestin per exigir els seus drets.

“L'ús desproporcionat del sistema penal contra persones que protesten s'insereix en una estratègia més àmplia de desincentivació i desarticulació de la defensa pels drets relatius a la terra, el territori i el medi ambient. És alarmant veure com Mèxic se situa entre els països on es cometen més assassinats de persones defensores del medi ambient, mentre queda lluny que l'Estat atengui i previngui aquesta la violència, es van sumant altres violacions greus als drets humans, com l'estigmatització, fustigacions, atacs, atemptats, desplaçament forçós i desaparicions”, ha dit Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

L'informe se centra en quatre casos: i) Colònia Maia a Sant Cristóbal de las Casas, Chiapas, on un grup divers de persones es va unir per protestar en contra de la  construcció d'un fraccionament residencial en una zona protegida, on causaria danys ambientals; ii) Zacatepec, on Miguel i Alejandro, comunicadors i defensors nahues, van protestar en oposició a la construcció d'un sistema de drenatge a Ciudad Industrial Huejotzingo, Puebla, que desembocaria al Riu Metlapanapa, contaminant-lo; iii) Chilón, Chiapas, on César i José Luis, defensors tseltales, van ser criminalitzats per oposar-se a la construcció d'una caserna de la Guàrdia Nacional al seu territori; iv) Sitilpech, Yucatán, on habitants com Jesús Ariel, Arturo i Juan Diego, s'oposen a les activitats d'una megagranja de porcs al seu territori a causa de la contaminació, afectacions a l'aigua i problemes de salut que genera.

El dret a la protesta és una via fonamental que les persones defensores de terra, territori i medi ambient han utilitzat per a exigir els seus drets, en particular quan altres mecanismes institucionals han fallat o no han estat accessibles per a elles. Diverses autoritats estatals han utilitzat la via penal en contra seva sense complir amb els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. Tampoc han considerat els contextos de les protestes, les causes que les van originar, ni el dret de les persones a defensar la terra, el territori i el medi ambient.

Persecució penal i estigmatització

El nostre informe destaca l'ús de tipus penals ambigus o vagues que no respecten el principi de legalitat, com ara "motí," "obstrucció d'obra pública," i les variants del delicte de "atacs a les vies de comunicació." També s'ha observat la conveniència d'adaptar els fets ocorreguts durant les protestes a altres tipus delictius mitjançant interpretacions àmplies de la llei i declaracions que distorsionen els fets. Les acusacions es construeixen principalment a partir de declaracions de funcionaris públics i treballadors d'empreses directament relacionades amb els esdeveniments denunciats per les comunitats. En cap cas penal hi ha evidència contundent que permeti establir l'existència de cap delicte. 

Amnistia Internacional va constatar algunes característiques comunes en els casos que són preocupants. La majoria de les denúncies presentades van adreçades a persones considerades líders o les figures més visibles dels moviments de protesta. Aquestes persones són objecte de processos judicials per delictes amb definicions vagues, mancants d'evidència contundent i relacionats exclusivament amb les seves accions pacífiques. A més, els procediments judicials tendeixen a allargar-se per diverses raons, i existeix una constant amenaça de reobertura de casos o la fabricació de nous delictes.

Els processos penals contra les persones defensores intenten ser un mecanisme dissuasiu per a altres individus que defensen les mateixes causes, ja que sovint els causa por en veure que les seves legítimes demandes podrien acabar en estigmatització, repressió i amenaces a la seva vida i seguretat. Aquesta situació provoca una gamma d'emocions: d'una banda, hem pogut observar l'esperança i la dignitat de les persones injustament criminalitzades quan se senten recolzades per les seves comunitats, però també hem vist com algunes persones decideixen abandonar la lluita per exigir el respecte als seus drets", ha dit Edith Olivares Ferreto, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.

Impactes diferenciats de la pressió estatal

Els processos sovint van acompanyats d'estigmatització cap a les persones defensores i de greus problemes per a la seva seguretat i integritat personal. Aquesta situació també afecta els seus representants legals i les persones que els donen suport de manera constant. L'ús del sistema penal per silenciar la disidència o cridar l'atenció sobre projectes d'interès per als governs locals i les empreses es produeix sense conseqüències i en total impunitat. Altres violacions que es produeixen en el context de les protestes tampoc han estat investigades, com les infraccions al dret a la llibertat i la seguretat de les persones defensores, així com l'ús excessiu de la força. 

La injusta criminalització de les persones defensores que protesten pacíficament té impactes tant individuals com col·lectius. Entre les afectacions individuals més comunes destaquen les de caràcter físic, psicològic i econòmic, com ara malalties, dolors físics a causa de les agressions rebudes, por, ansietat, dificultats per dormir, estrès, sensació d'impuïtat, sentiments d'injustícia per allò que han patit i impactes en la seva tasca de defensa dels drets. En quant als impactes col·lectius, es produeix un efecte que inhibeix la reivindicació dels drets de terra, territori i medi ambient per part de les persones que defensen les mateixes causes.

La injusta criminalització de les persones defensores de drets humans desvia l'atenció de les causes fonamentals i dels desafiaments a què s'enfronten les persones defensores de terra, territori i medi ambient. L'abordatge del dret a la protesta ha de reconèixer que l'enfocament punitiu generalment exacerba els problemes i no resol les qüestions de fons. Les demandes de les persones defensores han de ser escoltades i analitzades adequadament, i s'ha de garantir el seu dret a la protesta. 

Recomanacions

L'informe d'Amnistia Internacional detalla diverses recomanacions generals per abordar la problemàtica de l'ús desproporcionat del sistema penal contra aquells que protesten, així com recomanacions específiques per als casos documentats en aquest informe. Entre les recomanacions generals es troba el reconeixement per part de les autoritats de la valuosa tasca realitzada per les persones defensores de terra, territori i medi ambient, evitar l'estigmatització d'aquestes persones, la garantia de la seva participació en els afers que afecten les seves comunitats, el reforç del Mecanisme de Protecció per a Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes i l'abstenció d'utilitzar forces de seguretat militaritzades, com la Guàrdia Nacional, per a la vigilància de les protestes.

Entre les recomanacions específiques, Amnistia Internacional insta l'Estat a aturar immediatament la criminalització de les protestes i a garantir una investigació adequada dels casos documentats en l'informe per assegurar una reparació integral als defensors de drets humans.

L'informe s'acompanya del llançament de la campanya #ProtestarNoEsUnCrimen que busca donar visibilitat a la criminalització injusta de les persones defensores de drets humans i l'impacte en la defensa de terra, territori i medi ambient.>