La fossa comuna descoberta al centre de Mali és la trista i més recent confirmació que la inseguretat a la regió ja ha assolit el grau de crisi; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional. Testimonis locals del poble de Dogo van identificar el 22 de març els cadàvers de sis persones que havien estat detingudes pels militars tres dies abans.

A més, Amnistia Internacional va documentar un augment dels atacs contra civils perpetrats per grups armats com Ansar Dine i GSIM (Groupe de soutien à l'Islam et aux musulmans), i va confirmar que 65 persones, inclosos menors d'edat, havien mort per artefactes explosius improvisats des del començament de l'any.

"El macabre descobriment va tenir lloc després d'una escalada de la violència que ha durat setmanes i ha deixat a la població civil del centre de Mali atrapada en el foc creuat, exposada a sofrir desaparicions forçades i homicidis il·legítims a les mans de l'exèrcit, d'una banda, i als bombardejos i segrestos dels grups armats, per l'altre", ha dit Gaetan Mootoo, investigador d'Amnistia Internacional sobre Àfrica Occidental.

"La intensificació dels atacs, a més, ha causat el tancament de centenars d'escoles, deixant a més de 214.000 nens i nenes sense educació. Davant aquesta situació, en la qual es llancen cadàvers a fosses comunes, moren menors d'edat en atacs amb coets i la por obliga a professors i alumnes a abandonar les aules. Urgeix adoptar mesures per protegir a la població civil d'aquests crims de dret internacional i impedir que es cometin més violacions de drets humans."

Un equip d'Amnistia Internacional va dur a terme una investigació sobre el terreny a Mopti al febrer i març. El personal investigador va entrevistar a 70 persones, incloses autoritats, que van confirmar l'augment dels atacs a la regió central de Mopti. La presència més gran de grups armats, que ha ocasionat un reclutament més acusat de membres i simpatitzants locals, agreuja les tensions entre els diferents grups ètnics.

Amnistia Internacional va obtenir informació segons la qual 65 persones havien mort en els atacs amb artefactes explosius improvisats comesos per grups armats des de principis d'any, i el nombre més gran d'atacs s'estaven cometent a les regions centrals de Mopti i Ségou. Per exemple, en un atac contra un autobús comès al gener van perdre la vida 26 persones, entre les quals hi havia dones i menors d'edat.

Se sap que almenys vuit persones, incloses tres dones segrestades en els últims tres anys, encara romanen retingudes com a ostatges per grups armats a la regió. Dues persones més segrestades al febrer van estar més d'un mes en el seu poder com a ostatges abans de ser alliberades.

Una d'elles va explicar a Amnistia Internacional:

"Em van segrestar tres membres d'un grup armat, em van lligar les mans a l'esquena i em van embenar els ulls. Després em van pujar a una moto i em van portar en ella durant més de tres hores. Em van retenir més d'un mes en un bosc, i em van amenaçar de matar-me si intentava escapar".


Més de 200.000 estudiants sense educació

La inseguretat i la intimidació del professorat per part dels grups armats ha obligat a tancar 715 col·legis en totes les regions del centre i nord del país. El tancament afecta a més de 214.000 estudiants; entre les regions afectades per la crisi hi ha Gao, Kidal, Ségou, Mopti i Tombuctú. El febrer de 2018 es van tancar 440 escoles només a la regió de Mopti. El tancament de centres escolars en part es deu a la inseguretat i la intimidació del professorat per part dels grups armats, però també a la falta de presència de les autoritats estatals.


Un director d'escola va explicar a Amnistia Internacional:

"Sis membres d'un grup armat van arribar a peu al poble i van preguntar al meu adjunt on estava jo. Després van ser al col·legi i van saquejar el meu despatx, els meus llibres i tot el meu material educatiu. Abans d'anar-se'n, van dir que no volien col·legis ni docents al poble. Com ja no hi havia classes, vam recollir totes les nostres coses i vam marxar".

Les forces militars que combaten als grups armats també han comès crims de dret internacional, incloses execucions extrajudicials, desaparicions forçades i detencions arbitràries.

Per exemple, el 21 de febrer, durant un bateig celebrat al poble de Daresalam, forces militars van detenir a nou homes —dos d'ètnia bambara i set d'ètnia peulh— i els hi van portar a un lloc desconegut. No se'ls ha tornat a veure des de llavors, malgrat que les seves famílies han intentat recopilar informació de les autoritats, que han ordenat una investigació.


Un testimoni va explicar a Amnistia Internacional:

"Els soldats van arribar en diversos vehicles, van detenir a nou homes i els van portar a un punt de control amb els ulls embenats i les mans emmanillades a l'esquena. Els dos homes bambares van quedar posteriorment en llibertat, però els altres set, tots d'ètnia peulh, encara no han tornat".

En els registres portats a terme pels soldats —la finalitat del qual era aconseguir informació sobre la localització de membres dels grups armats, segons van explicar els testimonis a Amnistia Internacional— es van cometre més violacions de drets humans.

Un testimoni va descriure així l'operació duta a terme al poble de Finadje al febrer: "El soldat va agafar a la meva germana pel cabell, va reunir als que estaven en el nostre recinte i li va preguntar on estaven els grups armats. A una altra persona la van copejar amb una porra fins que va sagnar pel cap i la boca".


Una fossa comuna

Amnistia Internacional ha entrevistat també a testimonis que van confirmar que els sis cadàvers descoberts en una fossa comuna el 25 de març eren de persones que havien estat detingudes per soldats tres dies abans al poble de Dogo i traslladades fins a un lloc desconegut. Una fotografia dels cadàvers revela que les víctimes semblen haver tingut els ulls embenats abans de la seva execució.


Així va explicar un veí a Amnistia Internacional com s'havien trobat els cadàvers:

"Un dels ancians del poble, que va ser dels primers a ser informat, ens va demanar que anéssim amb l'imam a comprovar-ho. Almenys cent residents locals van estar buscant, fins que van trobar sis cadàvers en una fossa. Els veïns van identificar els cadàvers com a diverses de les persones detingudes el 22 de març".

No són les primeres acusacions contra les forces de seguretat malianes. La Missió Multidimensional Integrada d'Estabilització de les Nacions Unides en Mali (MINUSMA) ha corroborat altres casos d'execucions extrajudicials comeses per les forces de seguretat en 2017. En un informe publicat al febrer, l'expert independent de l'ONU sobre la situació dels drets humans a Mali va informar també que almenys 43 persones havien estat víctimes de desaparició forçada a les mans de les forces de seguretat malianes durant les seves operacions antiterroristes de maig i juny de 2017.

"La població civil de Mali viu amb por. Demanem a les autoritats de Mali que investiguin els informes sobre desaparicions forçades i execucions extrajudicials de civils comeses al centre del país i portin a tots els presumptes responsables penals davant la justícia, perquè siguin jutjats per tribunals civils ordinaris", ha manifestat Gaetan Mootoo.

"A més, han de garantir que s'adopten totes les mesures necessàries per a una tornada segura de l'alumnat als centres escolars."