L'anunci fet públic avui que la Cort Penal Internacional (CPI) obrirà una investigació sobre els delictes de dret internacional comesos durant el conflicte que assota Mali des de fa un any és un pas fonamental cap a la justícia per a les víctimes.

L'anunci de la fiscal de la CPI, Fatou Bensouda, ha tingut lloc després de la petició realitzada el juliol passat pel govern de Mali que s'investiguessin delictes de dret internacional comesos des del gener de 2012, entre els quals execucions extrajudicials, violència sexual, tortura, desaparicions forçades i ús de nens i nenes soldats.

"És una oportunitat important  d'aconseguir justícia per a les víctimes de delictes de dret internacional comeses durant l'any passat a Mali, i transmet als qui planegen i cometen aquests delictes un important missatge que no poden actuar impunement i que poden ser portats davant de la justícia", ha manifestat Paule Rigaud, directora adjunta del Programa per a l'Àfrica d'Amnistia Internacional.

El 18 de juliol de 2012, sis mesos després de començar el conflicte, el ministre de Justícia de Mali, Malick Coulibaly, va lliurar a la fiscal de la CPI una carta en la qual li remetia la situació del seu país, sobre la base que les autoritats nacionals no poden investigar i ni jutjar els delictes.

Una vegada més, Amnistia Internacional insta la fiscal de la CPI a investigar exhaustivament els delictes comesos per totes les parts del conflicte en tot el país.

"Encara que s'ha dedicat molta atenció a la situació en el nord de Mali, és fonamental que la CPI examini la totalitat dels presumptes delictes comesos en tot el país, inclosos els comesos per les forces de seguretat malianes", ha manifestat Paule Rigaud.

Des que va començar el conflicte armat en el nord de Mali al gener de 2012, Amnistia Internacional ha documentat delictes de dret internacional comesos per totes les parts enfrontades.

Els tuareg i els grups armats d'oposició islamistes han comès abusos contra els drets humans, com ara tortura i homicidis de soldats malians capturats, violació de dones i nenes i reclutament de nens i nenes soldats. També han atacat i destruït llocs culturals i religiosos.

Les forces de seguretat de Mali també han comès violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans, com execucions extrajudicials de civils tuareg, bombardejos indiscriminats de campaments nòmades tuareg i matances de bestiar del qual la població nòmada depèn per sobreviure.

Els delictes no es limiten al nord del país. Amnistia Internacional també ha documentat casos de tortura, execucions extrajudicials, desaparicions forçades i atacs contra dirigents polítics, periodistes i altres persones que manifestaven la seva dissidència pacíficament en el sud, on es troba la capital, Bamako.

El govern de Mali ha de prendre també mesures per garantir la justícia, la veritat i la reparació per a totes les víctimes. Malgrat que s'han obert diverses investigacions sobre alguns d'aquests casos, cap d'aquests ha arribat als tribunals nacionals.

"La CPI només podrà jutjar un reduït nombre de casos. És fonamental que es prenguin mesures efectives per enfortir el sistema de justícia malià amb la finalitat d'investigar i -quan hi hagi prou proves admissibles- jutjar altres delictes dels quals la CPI no pot fer-se càrrec, i per garantir que les víctimes coneixen la veritat i obtenen una reparació, i poden així refer les seves vides", ha manifestat Paule Rigaud.

L'anunci de la CPI ha tingut lloc només uns dies després que tropes franceses, a petició del govern malià, llancessin una contraofensiva contra grups armats islamistes per impedir la captura de ciutats del sud del país.