Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

L'Iran

Londres.- Amnistia Internacional demana a les autoritats iranianes que permetin la celebració de manifestacions pacífiques, fins i tot per part dels qui s'oposen a l'actual govern, l'11 de febrer, 31è aniversari de la Revolució Islàmica a l’Iran. Diverses autoritats policials i judicials han advertit en els últims dies que no es toleraran les manifestacions antigovernamentals.

Amnistia Internacional tem que els comentaris de les autoritats i l'onada de detencions, judicis injustos i execucions que es relacionen continuació, siguin presagi d'una violència renovada per part de l'Estat si la població atén a la crida dels candidats presidencials Mir Hossein Mousavi i Mehdi Karroubi –que van perdre les eleccions– per prendre el carrer pacíficament i expressar a seva opinió.

L'organització reconeix que les autoritats iranianes tenen el deure i la responsabilitat de salvaguardar la població i mantenir l'ordre, però això no justifica la supressió de les protestes pacífiques, com ha ocorregut repetidament en els últims mesos, ni la violència de les forces de l'Estat contra manifestants pacífics. Totes les actuacions de la policia han de respectar les normes internacionalment reconegudes sobre la tasca policial i l'ús de la força, i han de ser dutes a terme per personal degudament format per fer complir la llei, no per la partidista milícia basij voluntària, que té un historial de greus violacions de drets humans i que no està formada ni equipada com pertoca  per realitzar una tasca policial. Ningú ha de patir agressions ni tractes brutals per part de les forces de seguretat, i tota persona acusada d'actes violents –com apedregades o danys criminals– ha de ser acusada i jutjada amb les degudes garanties, de plena conformitat amb les obligacions contretes per l’Iran en virtut del dret internacional.

S'espera que l'11 de febrer se celebrin manifestacions massives contra el govern malgrat els recents “judicis escarment” de persones acusades de mantenir vincles amb diversos grups de l'oposició i d'organitzar protestes que han donat lloc a la imposició de llargues penes de presó i a dues execucions. Entre els blancs d'aquest “escarment” es troben un grup monàrquic (Anjoman-i Padshahi Iran, API, Assemblea del Regne de l’Iran), l'Organització Muyahidín del Poble de l'Iran, un “grupúscul comunista” i seguidors de la doctrina religiosa bahaí.

Amnistia Internacional sent preocupació perquè les autoritats iranianes semblen estar coaccionant detinguts perquè “confessin” llaços falsos amb grups polítics específics o amb organitzacions que presumptament estan fomentant les manifestacions; aquesta coacció té com a objectiu culpar aquests grups o organitzacions de les constants protestes contra el govern i les violacions de drets humans. Els atacs contra aquests grups i la severitat de les accions governamentals semblen tenir com a finalitat, si més no en part, dissuadir la idea de noves protestes, incloses les previstes per l'11 de febrer.

Els dos homes que van ser executats el gener –Arash Rahmanipour i Mohammad Resa Ali-Zamani– van ser detinguts abans de les controvertides eleccions presidencials del juny passat. En els seus judicis, en què van estar representats per advocats designats pel tribunal i als quals es va denegar l'accés als seus propis clients, van fer “confessions” obtingudes mitjançant coacció i van ser declarats culpables de mantenir vincles amb l'API i d'intentar fabricar explosius. A Arash Rahmanipour li van permetre reunir-se amb el seu advocat durant 15 minuts una vegada acabat el judici. Segons afirma, el van obligar a “confessar” les acusacions presentades pels encarregats del seu interrogatori, que van portar davant seu a la seva germana embarassada i van amenaçar amb fer-li mal, si ell es negava a fer aquesta “confessió”.

Les autoritats iranianes han utilitzat aquests judicis i execucions per refermar la seva afirmació que les protestes populars massives dels últims mesos no han estat una expressió de descontentament popular, pel controvertit resultat de les eleccions presidencials i per la brutal repressió amb què les autoritats han respost a les protestes, sinó que han estat fomentades per potències estrangeres i per grups d'oposició a l'exili que pretenen provocar un canvi de règim a l’Iran.

Informació complementària i casos recents documentats per Amnistia Internacional:

Les manifestacions contra el govern celebrades des de les controvertides eleccions presidencials de juny de 2009 han trobat com a resposta una dura repressió. Les autoritats han reconegut més de 40 morts, però Amnistia Internacional creu que la xifra real és de com a mínim 80, i possiblement moltes més. Milers de persones han estat detingudes, moltes han estat sotmeses a tortura o maltractaments, i desenes han estat acusades de delictes vagament formulats relatius a la seguretat nacional i condemnades després de “judicis escarment” que han constituït una burla de la justícia. Es creu que més d'un centenar de persones han estat condemnades a penes de presó, flagel•lació o mort, i que almenys 9 corren perill de ser executades. Altres persones d'un grup de 16 acusats, el “judici escarment” dels quals s'està celebrant en aquests moments i que s'enfronten al càrrec de moharebeh (enemistat contra Déu) –que pot ser castigat amb la mort–, també poden córrer perill. Amnistia Internacional, que s'oposa a la pena de mort en tots els casos, insta a les autoritats iranianes a commutar totes les condemnes de mort.

Les protestes massives més recents van tenir lloc durant les festivitats religioses de Tasoa i Ashura, el 26 i 27 de desembre de 2009, quan va haver-hi més d’un miler de detencions. Des de llavors, sembla ser que més de 200 persones han estat detingudes a casa seva o en el seu lloc de treball, i han estat posades sota custòdia. Entre els detinguts es troben Mahin Fahimi, Ardavan Tarakameh i altres tres persones, detingudes a la casa de Mahin Fahimi a primeres hores del 28 de desembre; també es troba Omid Montazeri, fill de Mahin Fahimi, detingut l'endemà.

Mahin Fahimi és historiadora i membre del grup Mares per la Pau, que fa campanya contra una possible intervenció militar a l’Iran a causa del seu programa nuclear, cerca “solucions viables” a la inestabilitat de la regió i fa campanya contra la detenció, la reclusió i l'assetjament contra la ciutadania de l'Iran. Mahin Fahimi és també tia de Sohrab Arabi, una de les víctimes de l'ús de força excessiva durant les manifestacions del passat estiu (vegeu www.amnesty.org/es/news-and-updates/news/continuan-iran-detencions-morts-autoritats-endureixen-control-20090722). El seu espòs, Hamid Montazeri, va ser executat per motius polítics durant la tristament famosa “matança de la presó” de 1988, quan es va executar a milers de presos polítics.

Zohreh Tonekaboni, de 62 anys, amiga de Mahin Fahimi i també membre de Mares per la Pau, roman detinguda des del 28 de desembre de 2009. Zohren és una expresa de consciència en favor de la qual Amnistia Internacional va fer campanya quan va estar empresonada en els anys vuitanta (vegeu Iran: Women Prisoners of Conscience, Índex AI: MDE 13/05/90, maig de 1990), també és vídua d'un pres mort durant la “matança de la presó” de 1988.

El 27 de gener de 2010, el viceministre d'Informació va declarar que unes 30 persones detingudes en relació amb les manifestacions de l'Ashura tenien vincles amb grups d’esquerra, en concret amb l'Organització Guerrillera Fedayín del Poble d'Iran (tant la seva facció majoritària com la minoritària), o tenen simpaties neocomunistes, citant en aquest cas Mares per la Pau. Les famílies de Zohreh Tonekaboni i Mahin Fahimi neguen enèrgicament mantenir vincles d'aquest tipus o que Mares per la Pau tingui afiliació política alguna.

 

Des de la seva detenció, Omid Montazeri, periodista i estudiant de dret, de 24 anys d'edat, ha aparegut en els fragments televisats d'un “judici escarment” contra 16 persones acusades de fomentar les manifestacions de l'Ashura. Ha aparegut “confessant” els càrrecs en contra seu, entre els quals es troben els de “reunió i conspiració per cometre crims contra la seguretat nacional” i “propaganda contra el sistema mitjançant participació en protestes en l'Ashura i concessió d'entrevistes a mitjans de comunicació estrangers”. Un altre estudiant, Mohammad Amin Valian, de 20 anys, va comparèixer en aquest mateix judici, acusat de moharebeh per participar en les manifestacions i llançar pedres. Va ser detingut el 12 de gener de 2009, però la seva família no ha rebut informació sobre la seva situació, tret que es troba reclòs en un “lloc especial”, possiblement un centre de detenció gestionat per la Guàrdia Revolucionària. No se li ha permès rebre visites de la seva família ni se li ha permès l'accés a un advocat de la seva elecció, malgrat la gravetat dels càrrecs en contra seva.

Durant el seu judici, Omid Montazeri ha declarat que va escriure per a la revista digital cultural Sarpich. Només han aparegut sis número d'aquesta revista, l'últim dels quals el maig de 2009, però entre els qui hi contribuïen es trobaven també Ardavan Tarakmeh, detingut des del 27 de desembre de 2009, i els estudiants Yashar Darolshafa i Maziar Samiee, detinguts ambdós durant la nit del 3 al 4 de febrer. La mare i el germà de Yashar Darolshafa també van ser detinguts, igual que la germana d'Ardavan Tarakmeh, Bahar, de 25 anys, però van quedar en llibertat al cap de dos dies. Es creu que dues cosines de Yashar Darolshafa –Banafsheh Darolshafayi, professora de música, i la seva germana Jamileh, guionista i periodista– es troben recloses des que van ser detingudes el 5 de febrer.

Com a mínim 10 seguidors de la doctrina religiosa bahaí han estat també detinguts des de les manifestacions de l'Ashura. D'ells, almenys un –identificat per les inicials P.F.– es trobava entre els 16 inclosos en el “judici escarment” que va començar el gener a Teheran. La comunitat internacional bahaí ha negat enèrgicament qualsevol relació amb les manifestacions. Entre els 16 processats es troben persones a les quals les autoritats acusen d'estar relacionades amb l'Organització Muyahidín del Poble de l’Iran, prohibida al país.

Altres persones detingudes des de l'Ashura són Mehraneh Atashi, fotògrafa de renom internacional, i el seu espòs, Majid Ghaffari. Ambdós van ser detinguts a casa seva el 12 de gener, i es creu que romanen reclosos en règim d'aïllament en la Secció 209 de la presó d'Evin, sense accés a visites de la seva família o a advocats de la seva elecció. Els motius exactes de la seva detenció no estan clars.

Ali Resa Firouzi i Sorna Hashemi, estudiants expulsats de la Universitat de Zanjan perquè van participar a fer públic l'abús sexual sofert per una estudiant el 2008, van ser també detinguts, segons es creu, després de sortir de Teheran el 2 de gener de 2010 per visitar Tabriz, al nord-oest d'Iran, encara que les autoritats no han reconegut la seva detenció. Semblen ser víctimes de desaparició forçada. Les seves famílies no han pogut obtenir informació sobre ells, però creuen que han estat detinguts, ja que els seus comptes d'Internet han estat utilitzats per altres persones, possiblement funcionaris del Ministeri d'Informació. Segons el lloc web Reporters and Human Rights Activists in Iran, uns detinguts alliberats recentment de la presó d'Evin als quals se'ls va mostrar una fotografia de Sorna Hashemi afirmen que aquest va estar reclòs allà fins a finals de gener, i després va ser traslladat a un altre lloc.

També s'ha detingut a familiars de presumptes opositors al govern, incloses les familiars d'Ardavan Tarakmeh i Yashar Darolshafa esmentades anteriorment, i Noushin Ebadi, germana de la Premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi. Noushin Ebadi va estar detinguda des del 28 de desembre durant gairebé tres setmanes, aparentment per pressionar a Shirin Ebadi, que actualment es troba a l'estranger, perquè deixi de denunciar les violacions de drets humans que es cometen a l’Iran.

Entre els familiars de figures polítiques destacades que, segons els informes, continuen detinguts es troba Leila Tavassoli, detinguda el 28 de desembre. El seu pare, Mohammed Tavassoli, també detingut, és membre actiu del Moviment per la Llibertat, i el seu oncle, Ebrahim Yazdi, és un dels dirigents d'aquest mateix Moviment. També ell roman reclòs des del 28 de desembre. La germana de Leila Tavassoli, Sara, porta detinguda des del 3 de gener, i també roman reclòs l'espòs d'aquesta, Mohammad (Farid) Taheri.

Amnistia Internacional demana l'alliberament immediat i incondicional de tots els presos de consciència, és a dir, els que es troben reclosos per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió, reunió i associació, o a causa dels seus llaços familiars amb persones a les quals es considera opositores al govern. Els altres detinguts han de ser posats en llibertat tret que siguin acusats de delictes penals que puguin ser reconeguts i siguin jutjats sense demora i en judicis justos, sense recórrer a la pena de mort. Totes les persones detingudes han de gaudir de protecció enfront de la tortura o altres maltractaments i, si són acusades, han de ser jutjades de plena conformitat amb les normes internacionals sobre judicis justos; en cas contrari, han de ser posades en llibertat. No s'ha d'obligar als acusats a incriminar-se a si mateixos.