Londres.- Amnistia Internacional fa una crida urgent al president de la magistratura, l?aiatol?là Shahroudi, per evitar l'execució de dues persones, la lapidació pública de les quals està fixada per demà, 21 de juny. Està previst que Mokarrameh Ebrahimi (dona) i un baró no identificat siguin executats en un cementiri de la ciutat de Takestan, a la província de Qazvin. Segons activistes de la campanya iraniana Detinguin les lapidacions per sempre (que és accessible en persa a http://www.meydaan.com/news.aspx?nid=391), Mokarrameh Ebrahimi i el baró no identificat van ser condemnats a mort després de ser declarats culpables d'adulteri. Segons l'article 83 del Codi Penal iranià, la pena prevista per a l'adulteri comès per un baró casat o una dona casada és l'execució per lapidació. En virtut del dret iranià, l'adulteri només pot provar-se mitjançant la declaració de testimonis presencials (el nombre exigit varia segons els diferents tipus d'adulteri), una confessió de la persona jutjada (repetida quatre vegades) o el "coneixement" del jutge que s'ha produït l'adulteri. En aquest cas, la declaració de culpabilitat d'adulteri es va fundar en el "coneixement" del jutge, basat aparentment en el fet que la parella va tenir un fill. Mokarrameh Ebrahimi i el baró no identificat estan empresonats des de fa 11 anys a la presó de Choubin, a la província de Qazvin. Segons els informes, fa poc van apel?lar davant la Comissió Judicial d'Amnistia i Indult sol?licitant l'anul?lació de la pena de lapidació, però l'apel?lació va ser desestimada. Es va fixar el 17 de juny com a data per a l'execució, encara que es va canviar després per la del 21 de juny. L'execució serà pública i, segons els informes, es portarà a terme en presència del jutge de la Sala 1 del Tribunal Penal de Takestan. Els informes indiquen també que el jutge llançarà la primera pedra, després d'això les persones presents en l'acte públic seguiran lapidant als dos condemnats fins que es dictamini la seva defunció. Pel que sembla, els clots on seran col?locats Mokarrameh Ebrahimi i el baró no identificat per a ser lapidats ja estan preparats al cementiri de Behesht-e Zahra. Amnistia Internacional insta les autoritats iranianes que intervinguin immediatament per impedir les lapidacions previstes i commutin les dues condemnes a mort. L'organització s'oposa a la pena de mort en tots els casos per considerar-la la màxima pena cruel, inhumana o degradant. L'execució per lapidació agreuja la brutalitat de la pena de mort, en l'estar concebuda específicament per augmentar el sofriment de les víctimes, ja que les pedres es trien deliberadament perquè tinguin la grandària suficient per causar dolor, però no siguin tan grans com per matar la víctima immediatament. Amnistia Internacional ha demanat també al govern iranià que procedeixi a l'abolició total de les execucions per lapidació i decreti la suspensió de totes les execucions fins que s'anul?li o s'esmeni l'article 83 del Codi Penal. Totes les condemnes a mort per lapidació pendents haurien de ser commutades. Amnistia Internacional s'oposa també a la penalització de les relacions sexuals mantingudes de mutu acord per adults en privat, i, així, també insta les autoritats iranianes a que revisin totes les lleis pertinents per tal de despenalitzar les relacions sexuals mantingudes de mutu acord per adults en privat. Informació addicional Les lleis iranianes preveuen la pena d'execució per lapidació per a l'adulteri comès per un baró casat o una dona casada. El Codi Penal iranià és molt concret sobre la forma en què es portarà a terme l'execució i els tipus de pedres que s?han d'emprar. L'article 102 estableix que, per a l'execució per lapidació, els barons seran enterrats fins a la cintura i les dones fins al pit. L'article 104 estableix, en relació amb la pena per adulteri, que les pedres emprades haurien de "no ser prou grans com per matar la persona d'una o dues pedrades, ni haurien de ser tan petites que no puguin qualificar-se de pedres." Segons els informes, el desembre de 2002, l?aiatol?là Shahroudi, president de la magistratura, va enviar una resolució als jutges en la qual ordenava la suspensió de les execucions per lapidació, mentre s?estava pendent que es prengués una decisió sobre un canvi permanent de la llei, que pel que sembla estava estudiant el Líder Suprem de l'Iran, l?aiatol?là Ali Khamenei. No obstant això, el setembre de 2003 es va aprovar una llei relativa a l'execució de certs tipus de condemnes, inclosa la lapidació, que pel que sembla soscavava aquesta suspensió. A més, i malgrat la suspensió, Amnistia Internacional va seguir documentant la imposició de penes de lapidació, encara que no va tenir notícies que se n'apliqués cap fins el maig de 2006, quan segons els informes, un home i una dona van ser executats amb aquest mètode Segons els informes, les dues víctimes ?Abbas (baró) i Mahboubeh (dona)? van ser lapidades en un cementiri de Mashhad, després de ser declarades culpables de l'assassinat de l'espòs de Mahboubeh i d'adulteri, delicte que comporta la pena de lapidació. Part del cementiri va ser tancat al públic, i els informes indiquen que més de 100 membres de la Guàrdia Revolucionària i de les Forces Bassij, que havien estat convidats a assistir-hi, van participar en la lapidació de les dues víctimes. El 21 de novembre de 2006, el difunt ministre de Justícia, Iamal Karimi-Rad, va negar que s'estiguessin realitzant lapidacions a l?Iran, declaració que va repetir el director del Sistema Penitenciari de Teheran el 8 de desembre de 2006. No obstant això, els activistes de la campanya contra les lapidacions han afirmat que hi ha proves irrefutables que es va produir la lapidació de Mashhad. A mitjan 2006, un grup de defensors de drets humans iranians, majoritàriament dones, i en el qual hi ha via activistes, periodistes i advocats, van iniciar una campanya per abolir la lapidació, i van identificar nou dones i dos homes condemnats a mort per lapidació: Hajieh Esmailvand, Ashraf Kalhori, Parisa, Iran, Khayrieh, Shamameh Ghorbani (coneguda també com Malek), Kobra Najjar, Soghra Mola?i, Fatemeh, Abdollah F., y Najaf. La campanya Detinguin les lapidacions per sempre té com objectiu salvar la vida de les nou dones i dos homes condemnats a morir lapidats, i abolir la lapidació en la llei i a la pràctica. Els advocats del grup van assumir la defensa d'aquestes onze persones. Des que va començar la campanya, s'han salvat de la lapidació tres persones, d?altres han rebut un ajornament de l'execució i alguns dels casos estan en procés de revisió o d'un nou judici. Hajieh Esmailvand va ser absolta el 9 de desembre de 2006 de l'acusació d'adulteri per la qual havia estat condemnada a lapidació, i ara està en llibertat. Parisa va ser posada en llibertat el 5 de desembre de 2006 després de rebre 99 cops de fuet, després d'una sentència del Tribunal Suprem que substituïa la seva condemna a ser executada per lapidació per una pena de flagel?lació; el Tribunal Suprem també va substituir la pena de lapidació imposada a Najaf ?marit de Parisa?per una altra de flagel?lació. (20/06/2007)