Les activistes, blogueres i periodistes líbies són silenciades de forma creixent mitjançant la violència de gènere que adopta la forma d'agressions físiques, segrestos i violència sexual, així com campanyes de desprestigio, insults associats al gènere i intents d'intimidació, segons un nou informe d'Amnistia Internacional.

Malgrat reiterar en diverses ocasions el seu compromís amb el respecte dels drets humans, les autoritats líbies no protegeixen les dones de la violència de gènere a mans de milícies i grups armats ni tampoc garanteixen que puguin expressar-se lliurement.

Des del conflicte armat de 2014 que va dividir Líbia políticament i ideològicament i que va desembocar en l'aparició de governs rivals, desenes de defensors i defensores dels drets humans, professionals de l'advocacia, periodistes i dissidents han marxat a països veïns o han demanat asil en altres països després de patir amenaces de mort, agressions físiques, tortura, detenció arbitrària o segrest.

La investigació d'Amnistia Internacional revela que les dones que s'atreveixen a denunciar la corrupció o els comportaments de les milícies o de l'Exèrcit Nacional Libi corren riscos específics a causa del seu gènere, com la violència per motius de gènere. Aquesta violència comprèn, entre altres aspectes, insults associats al gènere per membres de milícies i ciutadans particulars, que inclouen acusacions de dedicar-se al treball sexual i de mantenir relacions sexuals fora del matrimoni (adulteri). Les defensores líbies dels drets humans també estan exposades a campanyes de desprestigi a Facebook i Twitter.

Els nocius estereotips de gènere i l'estigma social associats al seu activisme normalitzen aquestes formes d'abús contra les dones discrepants i tracten d'obligar-les a retirar-se de l'àmbit públic per silenciar-les.

Impunitat i violència de gènere generalitzada

El desgovern predominant i els riscos per a la seguretat no poden seguir servint d'excusa per a la impunitat i la violència de gènere generalitzada que pateixen les dones cada dia. Per prevenir la violència de gènere i posar-hi fi, les autoritats líbies han d'aturar les milícies i grups armats, i combatre contra els nocius estereotips de gènere que l'alimenten.

Els assassinats de la parlamentària Fariha al Barkawi i de la destacada defensora dels drets humans Salwa Bugaighis al juny de 2014 van tenir un efecte paralizador en altres dones. Moltes defensores dels drets humans es van veure obligades a retirar-se de la vida pública, sortir de Líbia o traslladar-se a altres zones del país. El fet que no s'hagi obert una investigació efectiva sobre aquests assassinats ni s'hagin demanat comptes a ningú ha contribuït al cicle de violència regnant, com va demostrar l'assassinat de l'activista local Entisar l'Hassari al febrer de 2015. Encara que les autoritats líbies s'han compromès públicament a investigar els assassinats, encara no s'han exigit responsabilitats a ningú.

Amnistia Internacional ha documentat diversos casos de defensores dels drets humans que han estat objecte de diverses formes de violència de gènere, com a segrestos, intents d'assassinat, tortura i altres maltractaments, així com una constant d'amenaces de mort, fustigació i campanyes de desprestigi en xarxes socials. Les dones que no segueixen les normes socials o que qüestionen els estereotips de gènere són un blanc especial d'abusos, interrogatoris, fustigació i detenció. En l'actualitat, només un grapat de dones segueixen expressant la seva opinió. Han sofert violència i intimidació a mans de les milícies, les autoritats líbies i de ciutadans particulars.

Les autoritats líbies han de prendre mesures rigoroses per posar fi al regnat de la violència que s'ha fet amb el país. Per a això, han d'establir salvaguardes específiques per a protegir les dones de la violència i dels abusos per motius de gènere, i garantir que totes les lleis, autoritats governamentals i grups armats afiliats protegeixen plenament els drets humans de les dones.

A les autoritats líbies:

• Que reconeguin públicament el paper significatiu que exerceixen les defensores dels drets humans i les persones que es dediquen als drets de les dones o el gènere. Que garanteixin que poden treballar en un entorn lliure de qualsevol tipus de violència i discriminació.
• Que condemnin públicament atacs i amenaces contra defensores dels drets humans.
• Que investiguin de forma exhaustiva i creïble les denúncies penals de violència de gènere, segons el dret internacional dels drets humans, i garanteixin que els perpetradors responen dels seus actes. Aquestes investigacions han de ser imparcials i independents, conduïdes per persones amb coneixements de la investigació de casos d'aquest tipus. Aquestes obligacions existeixen tant si l'acte de violència o l'abús contra les dones es comet a Internet com per altres mitjans.
• Que s'abstinguin d'utilitzar llenguatge que estigmatitzi, insulti, menyspreï o discrimini les defensores dels drets humans, representant-les, per exemple, com a delinqüents, "agents estrangeres", terroristes, indesitjables o moralment corruptes, o com a amenaces per a la seguretat, el desenvolupament o els valors tradicionals.
• Garanteixin que les defensores dels drets humans reben la protecció específica que necessitin contra les amenaces i la violència per motius de gènere que pateixin pel seu treball, reconeixent desafiaments i riscos concrets a què fan front.
• Que adoptin i apliquin lleis que reconeguin i protegeixin específicament les defensores dels drets humans.
• Que revoquin o modifiquin les lleis que posin obstacles en el camí de les legítimes activitats de promoció i defensa dels drets humans, fins i tot respecte als drets a la llibertat de reunió pacífica i d'associació.
• Que facin investigacions independents i efectives sobre qualsevol denúncia fiable de delictes comesos per milícies i grups armats.
• Que compleixin les promeses d'investigar de forma exhaustiva i independent la mort de Salwa Bugaighis i les d'altres defensores dels drets humans i demanar comptes als responsables.
• Que demanin assistència a tribunals internacionalitzats o internacionals o a altres mecanismes establerts per tractar delictes per motius de gènere.
• Les autoritats líbies, organitzacions intergovernamentals i organitzacions internacionals han de garantir suport i formació adequada a les dones i les organitzacions de dones líbies perquè puguin participar de forma significativa en la negociació d'acords de pau i en altres iniciatives de consolidació de la pau, com el disseny de facilitats i igualtat en l'accés a recursos, serveis, educació i formació.

Per complir les seves obligacions en matèria de drets humans, les autoritats líbies han de garantir l'existència de lleis, polítiques, pràctiques i formació adequades per prevenir i posar fi a la violència i els abusos contra les dones.

Això inclou:

• Lleis adequades, fet que inclou, si s'escau, sancions penals segons les normes internacionals de drets humans;
• Desenvolupament de la capacitat i la formació de les autoritats judicials en les lleis pertinents, la igualtat de gènere, els perjudicis de la violència i els abusos, i les millors pràctiques per donar suport a supervivents de la violència i d'abusos;
• Campanyes per a sensibilitzar sobre la violència i els abusos, tant a Internet com en altres espais;
• Campanyes públiques per promoure la igualtat de gènere i combatre els estereotips de gènere;
• Inversions en salvaguardes i serveis públics per a supervivents de la violència i els abusos contra les dones a Internet.  

Al Consell de Drets Humans:

Que estableixin un mecanisme internacional independent amb el mandat d'investigar les violacions del dret internacional dels drets humans i del dret humanitari comeses a Líbia des del 2011 per contribuir a posar fi a la impunitat i identificar els perpetradors de violacions de drets humans i dels abusos contra ells.

Al Consell de Seguretat de l'ONU i als Estats membres de l'ONU:

El secretari general de l'ONU, el Consell de Seguretat i totes les parts del conflicte armat de Líbia han de garantir que Líbia aplica íntegrament i amb celeritat la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l'ONU sobre dones, pau i seguretat, garantint en concret l'adopció d'una perspectiva de gènere per donar suport a les iniciatives de pau de les dones líbies i processos indígenes per a la resolució de conflictes, assegurant la participació de dones en tots els mecanismes d'aplicació d'acords de pau alhora que es garanteix la protecció i el respecte dels drets humans de les dones i nenes, sobretot pel que fa a la Constitució, el sistema electoral, la policia i el poder judicial.

A les empreses de xarxes socials:

Que recorrin a administradors i administradores culturalment sensibles i conscients que puguin respondre a les denúncies d'abusos i de violència a Internet.