Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Líbia: noves evidències de persones refugiades i migrants atrapades en una espiral d'abusos

Migrants i refugiats expulsats del centre de detecció d'al-Kufra

Desenes de milers de persones refugiades i migrants a Líbia estan a mercè d'un cercle viciós de crueltat, amb possibilitats escasses o nul·les de trobar vies segures i legals que els permetin sortir d'aquesta situació. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un nou informe que ha publicat avui.

Després de suportar patiments inconcebibles a Líbia, les persones refugiades i migrants arrisquen la vida en el mar per intentar trobar seguretat a Europa. No obstant això, en comptes d'això, se les retorna a Líbia, on queden exposades als mateixos abusos dels quals van intentar fugir. Aquest informe es fa públic un dia després que la Comissió Europea anunciés el nou Pacte sobre Migració, que estableix entre els seus elements centrals una col·laboració fins i tot més estreta amb països fora de la UE per controlar els fluxos migratoris.

L'informe Between life and death: Refugees and migrants trapped in Libya's cycle of abuses documenta relats esgarrifosos de persones refugiades i migrants que han patit o presenciat tot tipus d'abusos a Líbia, com ara homicidis il·legítims, desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments, violació i altres actes de violència sexual, detenció arbitrària, i treball forçós i explotació per part d'actors estatals i no estatals, en un context d'impunitat gairebé absoluta. En l'informe també es descriuen esdeveniments més recents, com el trasllat de persones desembarcades a Líbia a llocs de detenció no oficials -per exemple, al centre que funciona en una antiga fàbrica de tabac de Trípoli- i la deportació sumària de milers de persones refugiades i migrants des de les regions orientals del país.

?"Després d'anys de guerra que van assolar el país, Líbia és ara un context fins i tot més hostil per a les persones refugiades i migrants que aspiren a una vida millor. En comptes de rebre protecció, es topen amb un extens repertori d'abusos gravíssims contra els drets humans i ara, a més, se les  culpabiliza injustament per la propagació de la pandèmia de COVID-19, amb pretextos netament racistes i xenòfobs. Malgrat aquest panorama i a trobar-nos l'any 2020, la Unió Europea (UE) i els seus Estats membres insisteixen a implementar polítiques que deixen atrapats desenes de milers d'homes, dones, nens i nenes en un cercle viciós d'abusos. En fer-ho, mostren un menyspreu absolut per la vida i la dignitat de les persone", ha afirmat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"A causa de la inacció persistent de les autoritats líbies davant els abusos reiterats contra persones refugiades i migrants, perpetrades fins i tot per funcionaris de l'Estat i milícies afins, la UE i els seus Estats membres han de reconsiderar totalment la cooperació que mantenen amb les autoritats del país i supeditar la continuïtat de l'assistència al fet que es prenguin mesures immediates per detenir els terribles abusos que es cometen contra les persones refugiades i migrants. Això inclouria posar fi a les detencions arbitràries i tancar els centres de detenció per a immigrants. Fins que això no passi, cap de les persones a qui es rescati o s'intercepti en el Mediterrani central ha de ser retornada a Líbia. En canvi, ha de permetre's que aquestes persones desembarquin en un lloc segur".

Des del 2016, diversos Estats membres de la UE, amb Itàlia al capdavant, han col·laborat amb les autoritats líbies perquè els qui intenten fugir del país en embarcacions siguin interceptats en el mar i portats de retorn a Líbia. Com a part d'aquesta col·laboració, proporcionen llanxes motores, capacitació i assistència en la coordinació d'operacions marítimes. S'estima que, durant aquest període, 60.000 homes, dones, nens i nenes han estat capturats en el mar i desembarcats al país per la Guàrdia Costanera Líbia, amb el suport de la UE. D'aquests casos, 8.435 corresponen al període transcorregut entre l'1 de gener i el 14 de setembre de 2020. Ansiosos per frenar les arribades a qualsevol cost, els Estats de la UE han ofert el seu suport a Líbia, sense exigir com a condició prèvia el respecte de garanties de drets humans, i pretenen, així, eludir les normes del dret internacional que prohibeixen les devolucions sumàries.

Persones portades de retorn a un context d'abusos a Líbia

Les persones refugiades i migrants interceptades en el mar per la Guàrdia Costanera Líbia són portades novament a aquest país, on poden patir desaparició forçada, detenció arbitrària i indefinida, tortura i extorsió.

Durant 2020, milers de persones migrants i refugiades que van desembarcar a Líbia han quedat detingudes en centres oficials del Departament de Lluita contra la Migració Irregular, els quals depenen del Ministeri de l'Interior del Govern d'acord Nacional -amb suport de l'ONU- que controla el territori occidental de Líbia. No obstant això, diversos milers de persones més van patir desaparició forçada durant 2020, en ser transferides a llocs de detenció no oficials, com l'antic emplaçament d'una fàbrica de tabac a Trípoli, controlat per una milícia al comandament d'Emad al-Trabulsi i vinculada al Govern d'acord Nacional. Es tem per la vida i la seguretat d'aquestes persones.

Una vegada en terra ferma, a les persones refugiades i migrants també les espera no només el risc constant de ser interceptades i enviades a centres de detenció, sinó a més de ser segrestades per milícies, grups armats i traficants. Algunes sofreixen tortures o violacions sexuals fins que els seus familiars, previ pagament d'un rescat, aconsegueixen que les alliberin. Unes altres moren sota custòdia com a conseqüència d'actes de violència, tortura, fam o desatenció mèdica.

Desenes de persones refugiades i migrants van manifestar a Amnistia Internacional haver presenciat la mort de sers estimats mentre es trobaven detingudes en centres oficials del Departament de Lluita contra la Migració o en altres llocs de captivitat gestionats per traficants.

El 27 de maig de 2020, homes armats van obrir foc contra prop de 200 persones refugiades i migrants retingudes per traficants prop de la localitat de Mazda. En aquest fet, almenys 30 persones van morir i 11 més van resultar ferides. Es desconeix què els va passar a les altres, però es tem que hagin mort o puguin haver estat segrestades.

Malgrat les promeses de les autoritats líbies que investigarien els homicidis comesos a Mazda i altres delictes contra persones refugiades i migrants, no s'han adoptat mesures perquè es retin comptes per l'ocorregut. Dos homes contra els qui la fiscalia líbia va dictar ordres d'arrest, i que també figuren en la llista de sancions de l'ONU per la seva presumpta participació en tracta de persones, mantenen nexes oficials amb el Govern d'acord Nacional. Ahmad al Dabbashi, conegut també com Al Amou, va ser vist l'abril de 2020 mentre combatia al costat de les forces del Govern d'acord Nacional, mentre que Abdelrahman Milad, conegut també com Al Bija, és actualment comandant de la Guàrdia Costanera Líbia a la refineria de petroli d'Al Zawiya.

Atrapats en el foc creuat

Tantmilícies com grups armats han comès violacions del dret internacional humanitari contra persones refugiades i migrants, com ara privació il·legítima de la llibertat, tortura i atacs presumptament indiscriminats. Amnistia Internacional va verificar vídeos en què es veu a milícies i grups armats que cometen abusos contra persones refugiades i migrants i les obliguen a desfilar. També han obligat algunes persones migrants a participar en operacions militars i, d'aquesta manera, han posat en risc la seva vida i la seva seguretat.

Un refugiat va relatar a Amnistia Internacional que, al maig de 2020, una milícia vinculada al Govern d'acord Nacional va treure'l amb altres persones refugiades i migrants del centre del Departament de Lluita contra la Migració Irregular on estaven detinguts a Trípoli, i els va obligar a traslladar municions d'un lloc a un altre d'aquesta ciutat durant hores. En aquest moment, es lliuraven intensos combats a Trípoli.

Les mortíferes rutes marítimes com a única sortida

Davant la gravetat de les condicions i els abusos, els programes de reassentament i evacuació que s'han establert resulten insuficients perquè puguin sortir de Líbia de manera legal i segura les persones que ho necessiten. Des de 2017 i fins a l'11 de setembre de 2020, s'havien beneficiat d'aquests programes amb prou feines 5.709 persones refugiades vulnerables. Això és un reflex de l'escàs nombre de compromisos de reassentament assumits per països que reben persones refugiades, fins i tot Estats membres de la UE. La situació es va exacerbar amb les restriccions a la possibilitat de viatjar que es van establir en relació amb la pandèmia de COVID-19, i el 2020 es va evacuar de Líbia amb prou feines 297 persones refugiades, abans que es tanquessin les fronteres al març de 2020.

Una persona refugiada va assenyalar a Amnistia Internacional a l'agost: "En aquest precís moment hi ha persones refugiades disposades a creuar el mar... [No hi ha] evacuacions ni reassentaments. Els refugiats a Líbia corren perill. [Estem] entre la vida i la mort".

Això significa que les persones refugiades i migrants, que estan en situació desesperada, tenen poques opcions viables per sortir de Líbia que no impliquin arriscar-se a creuar el Mediterrani en embarcacions que no són aptes per a la navegació. I malgrat tot, les travessies segueixen comportant riscos immensos, com la possibilitat de ser interceptats per la Guàrdia Costanera Líbia i grups delictius. Diversos supervivents d'un episodi mortal que va tenir lloc a mitjans d'agost van indicar a Amnistia Internacional que homes armats, que es desplaçaven en un vaixell anomenat "Capità Al Salam 181", els van robar i van disparar contra la seva embarcació, que va sotsobrar en incendiar-se el motor. Prop de 40 persones van morir després de quedar abandonades en altamar.

Explotació, pèssimes condicions de vida i violència

Les investigacions dutes a terme per Amnistia Internacional van concloure que els qui empren persones refugiades i migrants sovint les exploten i, en el cas de milícies i grups armats, les obliguen a realitzar treballs forçats.

Moltes viuen en condicions absolutament precàries, sense accés a aigua apta per al consum ni instal·lacions de sanejament, i això agreuja la seva vulnerabilitat davant la COVID-19, en ser impossible complir amb les mesures preventives pel que fa a higiene i distanciament físic. Malgrat això, les persones refugiades i migrants s'enfronten a obstacles en l'accés a l'atenció de la salut i, en general, se les ha exclòs en gran mesura dels esforços oficials de prevenció de la COVID-19.

També és habitual que les persones refugiades i migrants pateixin robatoris. Les dones i les nenes estan exposades a un risc particularment greu de violència sexual. No solen acudir a la policia o a fiscalies, per temor a quedar detingudes o al fet que els presumptes agressors prenguin represàlies.

Racisme i xenofòbia

Les persones refugiades i migrants també estan exposades a situacions de racisme i xenofòbia generalitzades. Amb freqüència, funcionaris públics, membres de grups armats i milícies i representants de mitjans de comunicació es refereixen a les persones negres amb expressions racistes. La pandèmia de COVID-19 ha aguditzat el clima de racisme, i tant funcionaris com ciutadans i ciutadanes particulars culpen públicament les persones refugiades i migrants per la propagació del virus i reclamen que se les expulsi.

Les investigacions d'Amnistia Internacional han revelat que, el 2020, les autoritats de facto a l'est de Líbia han expulsat més de 5.000 refugiats i migrants sense el degut procés ni la possibilitat d'impugnar la seva deportació. L'assenyalament que les persones detingudes eren "portadores de malalties perilloses" era un dels motius adduïts per a les deportacions.

En un incident de discriminació flagrant que va documentar Amnistia Internacional, un grup armat va impedir que un autobús ingressés a la ciutat de Kufra, en el sud-est del país, fins que no es baixessin tres persones de nacionalitat txadiana. Els homes armats van obligar a aquestes persones a fer-se una prova de detecció de COVID-19 i les van deixar en el desert, als afores de la ciutat. Es va permetre que ingressessin els altres passatgers, tots de nacionalitat líbia, sense exigir-los proves de COVID-19 ni altres controls.

Informació complementària

La terrible situació de les persones refugiades i migrants a Líbia es produeix en un context de conflicte armat persistent, inseguretat i desgovern. El Govern d'acord Nacional, que controla gran part de l'oest de Líbia, i l'autoproclamat Exèrcit Nacional Libi, amb domini sobre la majoria de l'est del país, es disputen encarnizadamente el control polític i territorial.