Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

L'assetjament escolar, un problema invisible que demana un sistema de denúncies útil de debò

  • Primera investigació d’Amnistia Internacional sobre assetjament escolar a Espanya.
  • Firmeu a pupitreslibres.org perquè el nou govern central converteixi la lluita contra aquesta xacra en un afer central de la política educativa.

A Espanya, milers de casos d'assetjament escolar queden amagats. No es registren oficialment, ja sigui com a resultat d'errors en la recollida de les dades per part de l'Administració, perquè professorat i pares i mares no saben com identificar-lo i actuar, o perquè les mesures que existeixen per afrontar el problema no estan funcionant. Així ho denuncia Amnistia Internacional en el seu primer informe a Espanya sobre la matèria publicat avui amb el títol «Hacer la vista.... ¡gorda!»

L'assetjament escolar és una forma d'agressió o de fustigació de caràcter físic, verbal o relacional, que és deliberat i repetitiu, i que es basa en un desequilibri de poder real o percebut que impedeix que la víctima es defensi. Aquesta problemàtica afecta greument els nens i nenes que el pateixen i les seves famílies. L'assetjament minva la seva autoestima, la salut, el rendiment acadèmic i, en general, el dret a créixer feliços i sense por. En els casos més greus, pot deixar importants seqüeles per a tota la vida.

«Les autoritats públiques, els centres escolars i el professorat han de transmetre un missatge clar de tolerància zero. L'assetjament escolar no és cap “cosa de nens”. La responsabilitat la tenen les persones adultes i entre totes les parts implicades, inclosos els i les menors, han de donar una resposta ràpida i efectiva que freni i previngui aquest problema tan greu», assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

«Els nois m'insultaven sobretot anomenant-me lletja i «guarra». El grup de nenes tenia una cap i totes les altres la seguien com sense discussió. Si una d'elles s'atrevia a parlar-me, patia les conseqüències i era exclosa. (…) Patia l’assetjament a la classe i al pati. Havia d'estar tot el temps sola. Cada vegada que em veien a l'aula entre dues classes, m'insultaven fins que arribava el mestre. (…) El rebuig era la sensació principal. Sentia que no li queia bé a ningú i que era l'única culpable per no voler encaixar així». Jove que ha sofert assetjament durant anys a Badajoz (Extremadura).

«(…) Et sents molt més pròxima a una persona que tingui una edat semblant a la teva i sents que t'entendrà millor, perquè veus una persona més gran com algú que no té aquests problemes perquè ja té la seva feina, la seva vida, però tu ets una persona en la mateixa situació que qui pateix assetjament i estàs en una classe amb un munt d'alumnes, i llavors tot es fa més proper». Adolescent que participa com a mediador en un institut de Madrid.

Amnistia Internacional considera que és necessari implementar un sistema de denúncies complementari a l'actual, un mecanisme que utilitzin habitualment els i les adolescents i que sigui anònim. A més, l'organització recomana confiar en nens, nenes i adolescents en la prevenció de l'assetjament escolar i en la identificació de solucions. Allà on s’ha implementat, el suport entre iguals ha demostrat ser una eina molt eficaç per a prevenir l'assetjament i abordar altres alteracions de la convivència escolar.

«Protegir la infància de l'assetjament escolar és una obligació per a les autoritats, el sistema educatiu i les famílies. En aquests moments, el Govern central i les Comunitats Autònomes estan fallant a l'hora de protegir aquests nens i nenes, i això constitueix una violació de drets humans. El nou govern ha de situar la lluita contra aquest problema en una part central de la seva política educativa», continua Beltrán.

«A la meva filla li encantava l’escola. Però l'assetjament escolar la va fer caure en la malenconia. Estava trista i angoixada. Va perdre la gana i pes. Les seves notes van baixar molt ràpidament. No tenia autoestima. Jo em culpava. Soc venedor i viatjo sempre, i per la meva feina no podia ser a casa tots els dies de la setmana per a ella. Se’m trencava el cor quan marxava de casa i la sentia plorar a l'altra habitació, a la nit. Em sentia impotent, quan l'única cosa que volia fer era protegir-la». Pare d'una víctima d’assetjament escolar, Càceres (Extremadura).

«L'assetjament físic va acabar quan un dels nois em va trencar el braç empenyent-me per les escales mentre fèiem una pausa. Suposo que es va espantar. Crec que van castigar-lo sense pati l'endemà. (…) De vegades el veig pel carrer i ens saludem com si no hagués passat res. No crec que entengués mai les conseqüències dels seus actes». Adolescent que va patir assetjament a La Corunya (Galícia).

Dades contradictòries que impedeixen conèixer la magnitud del problema

Amnistia Internacional denuncia que no és un problema d'un centre o d'un altre, sinó que es tracta d'un fenomen estès que sovint passa desapercebut. Les polítiques i l'atenció dels mitjans de comunicació han posat el tema damunt la taula, però encara cal molt més per a garantir que tots els nens i nenes desenvolupen plenament el seu potencial i gaudeixen dels seus drets.

No hi ha dades clares sobre la incidència de l'assetjament escolar, i els resultats varien segons els diversos estudis. Segons l'Estudi Conducta sobre Salut dels Joves en Edat Escolar (HBSC, per les seves sigles en anglès) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), malgrat que l'índex de victimització a Espanya és inferior que en la majoria dels països europeus, el 7,5% dels nens i el 4,3% de les nenes van ser víctimes d'assetjament escolar a Espanya el 2014, darrer any amb dades.

Aquestes dades contradiuen les xifres oficials, que parlen de taxes molt més baixes. El 2017-18 la inspecció educativa d'Extremadura va documentar 188 casos, la de Madrid, 83, i la de l’Aragó, 63, és a dir, un 0.27, un 0.3 i un 0.1% de l'alumnat en edat escolar, respectivament.

El ciberassetjament ha augmentat els darrers anys. Més d'una cinquena part (el 24,7%) de les víctimes identificades per la Fundació Anar el 2017 havia sofert ciberassetjament, el 86,9% de les quals fora del centre escolar, a més de patir-lo dins del centre.

«Abans, quan arribaves a casa ja estaves protegit. Ara resulta que arribes a casa i et poden continuar enviant missatges per Whatsapp en to desagradable o directament amenaçador». Mestre que ha treballat en casos d'assetjament en un Institut de Madrid.

Mesures insuficients o que no s’han posat en pràctica

Durant els últims anys, les autoritats públiques han pres mesures per donar resposta a l’assetjament escolar. No obstant això, no les estan implementant totes i queden llacunes importants per a garantir que es respecten i protegeixen els drets de la infància en els centres educatius.

El Pla Estratègic vigent per a combatre l'assetjament escolar no s'ha implementat en la seva integritat. L'Observatori Estatal de la Convivència Escolar, que només existeix de nom, hauria d’aplegar informació per a realitzar anàlisis, diagnòstics i intervencions que puguin ser útils per a combatre l'assetjament escolar. La majoria dels casos d'assetjament escolar identificats de forma preliminar pel servei d'atenció telefònica del Ministeri d'Educació (900 018 018) el 2017 no han estat denunciats a inspecció educativa. Les formes no físiques d'assetjament, com els insults, la fustigació i l'exclusió social, incloses en les xarxes socials, solen passar desapercebudes i no es documenten pels canals oficials.

Durant el seu primer any de funcionament, el servei va rebre 25.366 trucades, de les quals 7.508 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament escolar. No obstant això, només es va informar a la inspecció educativa de 278 (el 3,7% del total), i això malgrat que el protocol del servei telefònic estableix clarament que cal informar la inspecció de tots els casos.

A finals d'abril de 2019, el Ministeri d'Educació va informar que en el seu segon any de funcionament (entre novembre de 2017 i octubre de 2018), el telèfon havia rebut 12.799 trucades, de les quals 5.557 van ser identificades com a possibles casos d'assetjament. El Govern espanyol atribueix aquest notable descens respecte a l'any anterior a la posada en marxa de serveis equivalents en diverses comunitats autònomes.

En aquesta línia, Amnistia Internacional ha detectat alguns avenços a Catalunya, com ara l’existència de legislació en matèria d’assetjament escolar i protecció a les víctimes, de protocols d’actuació per combatre’l en l’àmbit educatiu, un codi de bones pràctiques elaborat pel Departament d'Educació de la Generalitat, un servei telefònic d’atenció a les víctimes, un programa de tutoria entre iguals en funcionament des de fa més de 15 anys o l’aplicació d’un programa pilot per a denunciar casos d’assetjament mitjançant dispositius mòbils.

Recomanacions d’Amnistia Internacional

«Em van dir que no donés publicitat del número del Ministeri per a evitar l'alarmisme». Mestre de Mèrida (Extremadura)

Amnistia Internacional proposa que existeixi un sistema de denúncies que els i les adolescents utilitzin de debò. El telèfon actual no és suficient i calen altres mecanismes que siguin utilitzats habitualment per estudiants i que serveixin per a resoldre aquest problema amb rapidesa i eficàcia.

L'organització també insisteix a desenvolupar programes de suport entre iguals, obligatoris en tots els centres educatius. Aquests programes han de comptar amb xarxes de suport entre l'alumnat en els centres, comptant amb alumnes degudament seleccionats i formats que s'impliquin en tasques de detecció i atenció de conflictes en el centre, tot aportant confiança i solidaritat.

Les famílies i el professorat són part imprescindible de la solució. La formació permanent per al professorat de vegades és insatisfactòria. Encara que s'ofereixen cursos sobre assetjament escolar, aquests cursos no són obligatoris i els docents no sempre els troben útils per a identificar possibles casos d'assetjament a l'aula.

L'organització recomana al Ministeri d'Educació que revisi i implementi el Pla Estratègic de Convivència Escolar en la seva integritat, la qual cosa inclou convocar  l'Observatori Estatal de la Convivència Escolar; que informi a la inspecció educativa de les comunitats autònomes de tots els possibles casos identificats pel servei d'atenció telefònica, i que s'asseguri que l'alumnat del grau d'Educació Primària i del màster d'Educació Secundària de totes les universitats adquireix una base sòlida sobre prevenció de l’assetjament escolar.

Amnistia Internacional també demana als departaments d'Educació de les comunitats autònomes, inclosos els serveis d'inspecció educativa, que abordin tots els casos sense dilació, apleguin dades quantitatives i qualitatives per a observar l'assetjament escolar i identificar-ne els factors de risc, i facin obligatòria la formació permanent de docents en àrees relatives a la convivència escolar, el gènere, la diversitat cultural i les tecnologies de la informació i la comunicació pertinents al ciberassetjament.

Centres escolars i professorat han d'assegurar-se que l'alumnat i les famílies coneixen el protocol sobre assetjament escolar, la línia d'ajuda telefònica del Ministeri d'Educació i qualsevol altre mecanisme per a denunciar casos d'assetjament. A més, hauran d'informar les autoritats de tots els possibles casos d'assetjament, garantir que tot el professorat rep la formació adequada per a identificar aquests casos i abordar-los, i fomentar una cultura escolar de respecte, diversitat i igualtat.

Ciberacció a Internet i mobilització al carrer per a frenar aquesta situació

Amnistia Internacional té en marxa una ciberacció al web www.pupitreslibres.org per a recollir signatures adreçades al nou govern central i a les comunitats autònomes, en la qual es demana que converteixin la lluita contra l'assetjament escolar en una part central de les seves polítiques educatives.

Grups d'activistes de l'organització de més de 50 poblacions també sortiran al carrer en diverses ciutats catalanes i espanyoles a partir del 5 de juny.