Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

L'Aràbia Saudita executa una xifra de persones sense precedents, l'any que es redueixen les execucions a tot el món

  • L'Aràbia Saudita, l'Iraq, el Sudan del Sud i el Iemen van augmentar les execucions, en contra de la tendència mundial.
  • El nombre d'execucions a tot el món es va reduir un 5% i va assolir el seu nivell mínim en 10 anys.

L'Aràbia Saudita va executar un nombre sense precedents de persones el 2019, malgrat la disminució general en les execucions al món, afirma Amnistia Internacional en el seu examen global de la pena de mort el 2019  que es publica avui. Les autoritats saudites van executar 184 persones l'any passat, el nombre més alt d'execucions registrades per Amnistia Internacional en un sol país en un any.

A l'Iraq es van duplicar les execucions, i l'Iran va retenir la seva posició com el segon país que més execucions va dur a terme, després de la Xina, on el nombre exacte  segueix sent un secret d'Estat. Aquests països van contra la tendència mundial segons la qual s'ha experimentat un descens en les execucions per quart any consecutiu amb, almenys, 657 el 2019 davant de les almenys 690 de 2018, la xifra més baixa registrada en els darrers 10 anys.

"La pena de mort és un càstig aberrant i inhumà, i no existeixen proves convincents que sigui més eficaç que les penes de presó. La immensa majoria dels països així ho han reconegut i és encoratjador veure que les execucions continuen disminuint a tot el món", ha afirmat Clare Algar, directora general d'Investigació, Treball d'Incidència i Política d'Amnistia Internacional.

"No obstant això, un nombre reduït de països va desafiar la tendència mundial cap a la reducció de la pena capital i va recórrer cada vegada més a les execucions. El creixent ús que l'Aràbia Saudita fa de la pena de mort, entre altres coses com a arma contra la dissidència política, constitueix una novetat alarmant. També va ser impactant el salt endavant enorme de l'Iraq en el nombre d'execucions, que gairebé es van doblar en només un any".

Els cinc països que van dur a terme més execucions el 2019 van ser: la Xina (milers), l'Iran (almenys 251), l'Aràbia Saudita (184), l'Iraq (almenys 100) i Egipte (almenys 32).

Les xifres que treballa Amnistia Internacional no inclouen la Xina, on se segueix mantenint com a secret el nombre d'execucions, que presumiblement és de diversos milers. Els altres principals països executors, entre ells l'Iran, Corea del Nord i Vietnam, van seguir restringint l'accés a la informació sobre la pena capital, ocultant així tota la magnitud de l'ús que en fan.

Augment de les execucions en una minoria de països

Només 20 països són responsables de totes les execucions conegudes que es van dur a terme al món. Entre ells, l'Aràbia Saudita, l'Iraq, Sudan del Sud i el Iemen van executar considerablement més persones el 2019 que el 2018.

El 2019, l'Aràbia Saudita va executar 184 persones -sis dones i 178 homes- la meitat de les quals eren ciutadans estrangers. El nombre d'execucions el 2018 va ser de 149 persones.

La majoria de les execucions es van dur a terme per delictes relacionats amb les drogues i per assassinats. No obstant això, Amnistia Internacional també va documentar un increment en l'ocupació de la pena capital com a arma política contra la dissidència de la minoria musulmana xiïta a l'Aràbia Saudita.

El 23 d'abril de 2019 es va dur a terme l'execució massiva de 37 persones, entre les quals 32 homes xiïtes condemnats per "terrorisme" després de judicis que es van basar en confessions obtingudes sota tortura.

Un dels homes executat el 23 d'abril va ser Hussein al Mossalem. Mentre va estar reclòs en règim d'aïllament va patir lesions múltiples, entre les quals fractures de nas, clavícula i una cama, i va ser sotmès a pallisses amb un bastó elèctric i altres formes de tortura.

Mossalem va comparèixer davant el Tribunal Penal Especialitzat de l'Aràbia Saudita, que es va establir el 2008 per jutjar persones acusades de delictes relacionats amb el terrorisme, però que cada vegada s'utilitza més per reprimir la dissidència.

A l'Iraq, gairebé es va duplicar el nombre de persones executades, d'almenys 52 el 2018 a almenys, 100 el 2019, en gran mesura pel fet que la pena capital es va seguir utilitzant contra persones acusades de pertànyer al grup armat autodenominat "Estat Islàmic".

Al Sudan del Sud, les autoritats van executar almenys 11 persones el 2019, el nombre més alt registrat des de la independència del país el 2011. El Iemen va executar almenys set persones el 2019, davant de les, almenys, quatre el 2018. Bahrain també va reprendre les execucions després d'un any d'interrupció, i va executar tres persones durant l'any.

Manca de transparència sobre l'ús de la pena de mort

Molts països no havien publicat ni ofert informació oficial sobre el seu ús de la pena de mort, la qual cosa posa en relleu la falta de transparència a l'entorn de la pràctica de molts governs.

L'Iran és el segon país, només superat per la Xina, que més va utilitzar la pena de mort. El 2019 va executar almenys 251 persones, en comparació de les, almenys, 253 de 2018; quatre d'elles eren menors de 18 anys al moment en què es va cometre el delicte. No obstant això, la falta de transparència fa que resulti difícil confirmar el nombre real d'execucions, que podria ser molt major.

En un cas, les autoritats iranianes van executar en secret dos nois, Mehdi Sohrabifar i Amin Sedaghat, a la presó d'Adelabad a Shiraz (província de Fars), el 25 d'abril de 2019. Tots dos havien estat detinguts quan tenien 15 anys i van ser condemnats per diversos càrrecs de violació en un judici sense les degudes garanties. No només no sabien que havien estat condemnats a mort abans de les seves execucions, sinó que tenien marques de fuetades en els seus cossos, que testificaven que havien estat assotats abans de morir.

"Fins i tot als països que amb més fermesa defensen la pena capital els costa justificar el seu ús i opten pel secretisme. Molts d'ells s'esforcen per ocultar com utilitzen la pena de mort perquè saben que no resistiria l'escrutini internacional", va assegurar Clare Algar.

"A tot el món es duen a terme execucions en secret. Des de Bielorússia a Botswana, i de l'Iran al Japó, molts països van dur a terme execucions sense avisar prèviament a les famílies, representants legals o fins i tot, en alguns casos, a les pròpies persones executades".

L'abolició mundial al nostre abast

Per primera vegada des del 2011 hi ha hagut una disminució en el nombre de països que van dur a terme execucions a la regió d'Àsia i Oceania, on set d'ells van notificar execucions durant l'any. El Japó i Singapur van reduir considerablement el nombre d'execucions, de 15 a 3 i de 13 a 4, respectivament.

Per primera vegada des del 2010 no es van dur a terme execucions a l'Afganistan. Es va tenir coneixement que s'havia interromput aquesta pràctica a Taiwan i Tailàndia -països que havien executat persones el 2018?- i al Kazakhstan, la Federació Russa, Tadjikistan, Malàisia i Gàmbia van seguir mantenint moratòries oficials de les execucions.

A tot el món, 106 països havien abolit la pena de mort per a tots els delictes i 142 països l'havien abolit en la llei o en la pràctica.

A més, diversos països havien adoptat mesures positives tendents a l'abolició de la pena de mort.

Per exemple, el president de Guinea Equatorial va anunciar a l'abril que el seu govern aprovaria legislació destinada a abolir la pena de mort. A la República Centreafricana, Kenya, Gàmbia, i Zimbabue es van registrar novetats positives que podrien resultar en l'abolició de la pena capital.

Barbados també va eliminar de la seva Constitució la pena de mort preceptiva.

Als Estats Units, el governador de Califòrnia va establir una moratòria de les execucions en l'estat que té la xifra més elevada de persones condemnades a mort, i New Hampshire es va convertir en el vintè primer estat d'Estats Units a abolir la pena de mort per a tots els delictes.

No obstant això, els intents de reintroduir la pena de mort a les Filipines per a "crims horribles relacionats amb les drogues il·legals i la corrupció", així com els esforços a Sri Lanka per reprendre les execucions per primera vegada en més de 40 anys, van enterbolir el progrés cap a l'abolició de la pena de mort a tot el món. El govern federal dels Estats Units també va amenaçar amb reprendre les execucions després de gairebé dos decennis sense haver dut a terme cap.

"Hem de mantenir l'impuls en favor de l'abolició de la pena de mort", ha declarat Clare Algar. "Instem tots els països a abolir la pena de mort. Cal que s'exerceixi pressió internacional sobre els últims botxins del món per posaer fi de manera definitiva a aquesta pràctica inhumana".