Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

«L'any de la vergonya» de l’Iran: més de 7.000 detencions de dissidents el 2018

© Iranian Labour News Agency

Les autoritats iranianes van dur a terme durant 2018 una vergonyosa campanya de repressió, en què van esclafar protestes i van detenir milers de persones en una repressió a gran escala de la dissidència. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional, un any després que esclatés a tot el país una onada de protestes contra la pobresa, la corrupció i l'autoritarisme.

L'organització ha revelat avui unes noves dades esgarrifoses que mostren l'abast de la repressió exercida per les autoritats iranianes durant 2018. En el transcurs de l'any es van detenir, en molts casos de forma arbitrària, més de 7.000 manifestants, estudiants, periodistes, activistes mediambientals, persones que defensen els drets humans i treballen per ells, activistes dels drets de les dones, activistes dels drets de les minories i sindicalistes. Centenars de persones van ser condemnades a penes de presó o flagel·lació, i almenys 26 manifestants van morir. Nou persones detingudes relacionades amb les protestes van morir sota custòdia en circumstàncies sospitoses.

«El 2018 passarà a la història com ‘l'any de la vergonya’ de l’Iran. Al llarg de l'any, les autoritats iranianes van tractar de sufocar tot senyal de dissidència doblant la repressió del dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacifica, i duent a terme detencions en massa de manifestants», ha declarat Philip Luther, director de Recerca i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

«L'esgarrifosa magnitud de les detencions i les condemnes a presó i a flagel·lació revela l'extrem on han arribat les autoritats per a reprimir la dissidència pacifica». Al llarg de l'any, i especialment al gener, juliol i agost, les autoritats iranianes van dispersar violentament els manifestants pacífics, colpejant persones desarmades i utilitzant contra ells munició real, gas lacrimogen i canons d'aigua. Milers de persones van ser detingudes i recloses arbitràriament.

Algunes de les persones arrossegades per l'onada de detencions durant les protestes de gener eren estudiants, periodistes, i defensors i defensores dels drets humans. També es van atacar els responsables de canals de la popular aplicació de missatgeria mòbil Telegram, que s'utilitzava per a difondre notícies sobre les protestes i mobilitzar els manifestants.

En general, el 2018, sigui en el context de protestes o a conseqüència del seu treball, es van detenir arbitràriament 11 advocats, 50 professionals dels mitjans de comunicació i 91 estudiants.

Almenys 20 professionals dels mitjans de comunicació van ser condemnats a dures penes de presó o flagel·lació després de judicis injustos. Un periodista, Mohammad Hossein Sodagar, de la minoria ètnica turca azerbaidjanesa, va rebre 74 assots a la ciutat de Khoy, a la província d'Azerbaidjan occidental, després de ser declarat culpable de «propagar mentides». Un altre treballador dels mitjans de comunicació, Mostafa Abdi, administrador del lloc web Majzoobam-e-Noor, que informa sobre abusos contra els drets humans comesos contra la minoria religiosa derviche gonabadi, va ser condemnat a 26 anys i tres mesos de presó, 148 assots i altres penes.

A més, almenys 112 defensores dels drets humans van ser detingudes o van romandre recloses a l’Iran durant 2018. 

Defensores dels drets de les dones

Durant 2018, valentes defensores dels drets de les fones de tot el país es van unir en un moviment sense precedents contra les abusives i discriminatòries lleis sobre l'ús obligatori del hijab (vel) a l’Iran. Les dones van sortir al carrer i es van enfilar a estructures elevades en llocs públics, agitant silenciosament els seus mocadors. Com a resposta, van sofrir un fort contraatac de les autoritats, i es van enfrontar a violentes agressions, detencions i tortura i altres maltractaments. A algunes les van condemnar a llargues penes de presó en judicis injustos.

Shaparak Shajarizadeh va ser condemnada a 20 anys de presó, 18 d'ells condicionals, per la seva protesta pacífica contra l'ús obligatori del hijab. Va fugir d'Iran després de ser posada en llibertat sota fiança, i des de llavors ha descrit en entrevistes als mitjans de comunicació com va ser sotmesa a tortura i altres maltractaments en règim d'aïllament i com li van negar l'accés al seu advocat.

Nasrin Sotoudeh, destacada advocada de drets humans i defensora dels drets de les dones, que representava Shaparak Shajarizadeh, va ser detinguda el 13 de juny de 2018 per defensar les qui protestaven contra l'ús obligatori del hijab. S'enfronta a diversos càrrecs relacionats amb la seguretat nacional pels quals podria ser condemnada a més d'una dècada de presó, a més de la pena de cinc anys de presó que ja està complint pel seu treball en contra de la pena de mort.

«Durant 2018, les autoritats iranianes van exercir una repressió especialment sinistra contra les defensores dels drets de les dones. En lloc de castigar cruelment dones per reclamar els seus drets, les autoritats han de posar fi a l'arrelada i generalitzada discriminació i violència que sofreixen», ha manifestat Philip Luther.

Sindicalistes i drets dels treballadors

El 2018 l’Iran es va enfonsar també a una crisi econòmica cada vegada més profunda que va donar lloc a nombroses vagues i va esperonar els treballadors a sortir a milers als carrers per a reclamar millors condicions de treball i més protecció del govern. Les demores en el pagament dels salaris, i fins i tot el seu impagament, en una situació d'elevada inflació, pujada desorbitada del cost de vida i males condicions de treball, també van provocar protestes.

No obstant això, en lloc d'abordar les seves queixes, les autoritats iranianes van detenir almenys 467 treballadors, entre les quals camioners i treballadors de fàbriques, van citar-ne altres per a interrogatoris i van sotmetre molts d’altres a tortura i maltractaments. Desenes van ser condemnats a penes de presó. Els tribunals iranians van imposar també penes de flagel·lació que sumaven un total de gairebé 3.000 fuetades contra 38 treballadors.

El 10 de maig, les autoritats iranianes van dispersar violentament una protesta pacífica de professors a Teheran que reclamaven salaris més alts i un millor finançament del sistema d'educció pública del país. Per a finals d'any, les autoritats havien detingut almenys 23 professors, després d'unes vagues nacionals a l'octubre i novembre. Vuit dels professors van ser condemnats a penes de nou mesos i deu anys i mig de presó, a 74 assots cadascun, i altres penes.

Al llarg de l'any es va detenir almenys 278 camioners, i a alguns els van amenaçar amb la pena de mort després de participar en vagues nacionals que reclamaven millors condicions de treball i salaris més alts. Després de les vagues de febrer i novembre, desenes de treballadors en vaga de l'Empresa Sucrera d'Haft Tapeh a Shush, sud-oest de l’Iran, van ser detinguts.

«Des dels professors mal pagats fins als treballadors de fàbriques que lluiten per alimentar les seves famílies, els qui en l'actualitat s'han atrevit a reclamar els seus drets a l’Iran han pagat un preu elevat. En lloc de garantir que s'escolten les reclamacions dels treballadors, les autoritats han respost amb mà dura, detencions massives i repressió», ha manifestat Philip Luther.

Repressió contra minories ètniques i religioses

Durant 2018, l’Iran també va intensificar la seva repressió discriminatòria contra les minories ètniques i religioses detenint arbitràriament i empresonant centenars dels seus membres, i restringint-ne l’accés a educació, ocupació i altres serveis.

Els membres de l'ordre sufí més gran de l’Iran, la minoria religiosa derviche gonabadi, es van enfrontar a una repressió especialment cruel després de la repressió violenta d'una protesta pacífica celebrada al febrer de 2018. Centenars de persones van ser detingudes i més de 200 van ser condemnades a un total de 1.080 anys de presó, 5.995 assots i “exili” intern, prohibició de viatjar i prohibició d'unir-se a grups polítics i socials. Un home, Mohammad Salas, va ser condemnat a mort després d'un judici flagrantment injust i va ser executat ràpidament.

Almenys 171 cristians van ser detinguts el 2018 únicament per l'exercici pacífic de la seva fe, segons l'organització Article 18. Alguns van rebre penes de fins a 15 anys de presó.

Les autoritats van continuar també amb la seva persecució sistemàtica de la minoria religiosa bahaí, i van detenir arbitràriament almenys a 95 dels seus membres, segons l'organització Comunitat Internacional Bahaí; també van cometre altres abusos contra ells.

Centenars de persones de grups de minories ètniques, entre elles àrabs ahwazites, turcs azerbadjans, balutxis, kurds i turcmans, també van patir abusos contra els drets humans com ara discriminació i detenció arbitrària.

Centenars d'àrabs ahwazites van ser detinguts després de protestes celebrades a l'abril per una retransmissió de la televisió estatal que excloïa als àrabs ahwazites d'un mapa en el qual s'assenyalava la ubicació de les minories ètniques d'Iran. A l'octubre, després d'un mortal atac armat perpetrat el mes anterior contra una desfilada militar a Ahvaz, més de 700 àrabs ahwazites van ser detinguts en règim d'incomunicació, segons activistes de fora de l’Iran.

Centenars de turcs azerbaidjans, entre els quals activistes que defensaven els drets de les minories, també van ser violentament detinguts en relació amb reunions culturals pacífiques organitzades al llarg de l'any, incloses unes celebrades al juliol i agost, quan almenys 120 persones van ser detingudes. Alguns activistes van ser condemnats a penes de presó i flagel·lació. Milad Akbari, activista dels drets de les minories, va ser assotat a la ciutat de Tabriz, província de l'Azerbaidjan Oriental, després de ser declarat culpable de “pertorbació de l'ordre públic” mitjançant la participació en reunions il·legals i el càntic de cançons excèntriques” en una reunió cultural.

Activistes de drets mediambientals

Almenys 63 investigadors i activistes mediambientals van ser detinguts el 2018, segons els mitjans de comunicació. Les autoritats iranianes van acusar alguns d'ells, sense presentar cap prova, de recopilar informació classificada sobre àrees estratègiques de l’Iran amb el pretext de dur a terme projectes ambientals i científics. Almenys cinc van ser acusats de “corrupció en la terra”, delicte castigat amb la pena de mort.

“Durant 2018, les autoritats iranianes, mitjançant detencions en massa i fins i tot grotesques penes de flagel·lació, han tractat d'esclafar l'esperit de manifestants i defensors i defensores dels drets humans que reclamen respecte per a aquests drets”, ha manifestat Philip Luther.

“Els governs que mantenen un diàleg amb l’Iran no han de guardar silenci mentre la xarxa de repressió s'estén ràpidament. Han d'alçar la veu en els termes més ferms contra la repressió, i han de demanar enèrgicament a les autoritats iranianes que posin en llibertat immediata i incondicional a totes les persones empresonades per expressar pacíficament el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió per mitjans que inclouen el seu activisme de drets humans”.