- Regne Unit, Alemanya i Països Baixos proporcionen informació que permet a Estats Units localitzar possibles objectius per a vigilància addicional o atacs amb drons;
- Alemanya i Països Baixos proporcionen metadades (per ex., informació sobre comunicacions, com l'hora i la ubicació de trucades telefòniques) que podria utilitzar-se per atacar a gent;
- Regne Unit, Alemanya i Itàlia permeten a Estats Units tenir bases al seu territori, la qual cosa proporciona una infraestructura crucial de comunicacions i informació que permet la transmissió d'informació entre els qui dirigeixen els drons des d'Estats Units i els drons armats que llancen atacs mortals per tot el planeta;
- Itàlia permet a Estats Units llançar drons armats des d'una base nord-americana a Sicília per a atacs defensius.
És probable que aquests acords siguin la punta de l'iceberg pel que fa a la complexa i sofisticada xarxa de suport europea per als atacs nord-americans amb drons.
Ajuda secreta
La falta de transparència que caracteritza el programa nord-americà de drons ha impedit la rendició de comptes i l'accés a la justícia per a les víctimes i les seves famílies. Un informe publicat al 2013 per Amnistia Internacional va documentar múltiples atacs amb drons a Pakistan que havien causat la mort de 18 treballadors, inclosos un nen de 14 anys i una dona de 68. Estats Units mai s'ha compromès públicament a investigar els casos de possible homicidi il·legítim documentats per Amnistia Internacional, i tampoc ha proporcionat la seva pròpia versió dels fets. En els casos en els quals s'ha establert una connexió entre l'ajuda europea i atacs possiblement il·legals llançats dins del programa nord-americà de drons, amb freqüència hi ha hagut una negativa similar dels governs implicats a investigar o col·laborar. Per exemple, l'any 2015, uns documents de la Prefectura de Comunicacions del Govern (GCHQ) britànica lliurats a The Guardian per Edward Snowden van mostrar que un programa de vigilància situat a Regne Unit havia facilitat un atac amb drons llançat a Iemen al març de 2012 que havia seleccionat i matat a dos homes descrits com a membres d'Al-Qaeda en la Península Aràbiga. Segons l'Oficina de Periodisme d'Investigació, l'atac va matar també a un civil, un home de 60 anys, i va ferir a entre sis i nou civils, sis d'ells menors d'edat. La GCHQ va declinar fer comentaris aleshores. "El secretisme extrem que envolta el programa nord-americà de drons - inclosos els seus acords amb altres Estats - ha donat lloc a una falta generalitzada de rendició de comptes, tant per a Estats Units com para els seus socis europeus", ha manifestat Rasha Abdul Rahim. "S'està utilitzant la seguretat nacional com a pretext per eludir l'escrutini. Espanta pensar que els Estats europeus estan brindant una ajuda que podria ser utilitzada per Estats Units per prendre decisions de vida o mort sense amb prou feines supervisió". Amnistia Internacional ha manifestat especial preocupació per l'exactitud i la fiabilitat de la "intel·ligència de senyals" (SIGINT, per les seves sigles en anglès) que Estats Units acostuma a recopilar de socis estrangers i utilitza per dirigir atacs contra persones. Segons una investigació de The Intercept, uns documents del Pentàgon filtrats mostren que, durant un període de cinc mesos al 2013, el 90 per cent de les persones mortes en atacs amb drons nord-americans en l'Operació Haymaker (una campanya de les unitats d'operacions especials al nord-est d'Afganistan) eren blancs no intencionats. No és clar si des de llavors Estats Units ha establert limitacions entorn del seu ús de la intel·ligència de senyals. "Estats Units anomena aquests homicidis com "homicidis selectius", però les dades suggereixen que són qualsevol cosa menys això. El nombre de civils morts i d'objectius no intencionats documentats assenyala que existeix un clar risc que la informació o una altra ajuda prestada pels Estats europeus s'està utilitzant en atacs il·legals llançats per Estats Units", ha manifestat Rasha Abdul Rahim. "En aquest moment crucial, els Estats europeus han de defensar l'Estat de dret i revisar la seva ajuda a aquest mortífer programa". Amnistia Internacional demana a Regne Unit, Alemanya, Països Baixos i Itàlia que s'abstinguin d'ajudar a atacs nord-americans amb drons que puguin violar el dret internacional dels drets humans, aplicable a l'ús de drons armats per part d'Estats Units a tot moment, o el dret internacional humanitari, aplicable als atacs amb drons llançats com a part d'un conflicte armat. Amnistia Internacional demana també a aquests quatre Estats que, si encara no ho han fet, obrin investigacions públiques exhaustives sobre la seva ajuda al programa nord-americà de drons. Els Estats han de garantir que es duen a terme investigacions immediates, exhaustives, independents i imparcials sobre tots els casos en els quals existeixin motius raonables per creure que han prestat ajuda a un atac amb drones nord-americà que hagi causat homicidis il·legítims. També han d'aclarir de forma pública i urgent amb quina salvaguarda expliquen per garantir que no estan ajudant i contribuint a atacs amb drones nord-americans potencialment il·legals. Amnistia Internacional insta així mateix a Estats Units a desvetllar públicament les seves noves normes sobre l'ús de la força letal a l'estranger, incloses les normes específiques sobre la selecció de blancs en operacions letals. Encara que Amnistia Internacional no s'oposa a l'ús de drons armats, ha exigit sistemàticament a Estats Units a garantir que l'ús d'aquestes armes compleix amb les obligacions que ha contret en virtut del dret internacional, inclosos el dret internacional dels drets humans i, quan sigui aplicable, el dret internacional humanitari.
Vegeu Principis fonamentals sobre l'ús i la transferència de drons armats. Respostes dels governs
Amnistia Internacional va enviar resums de les seves conclusions i preocupacions als governs de Regne Unit, Alemanya, Països Baixos i Itàlia. Al moment de publicar-se l'informe, només els governs de Països Baixos i Alemanya havien respost. Països Baixos va respondre que no coopera amb homicidis selectius il·legítims. També va declarar que la ministra de Defensa havia adoptat i implementat una sèrie de recomanacions formulades pel Comitè de Revisió Neerlandès sobre els Serveis d'Intel·ligència i Seguretat (Commissie van Toezicht op d'Inlichtingen- en Veiligheidsdiensten) respecte a les garanties per prevenir el lliurament d'informació que pogués ser emprada per altres Estats per fer un ús il·legítim de la força. No obstant això, la resposta va confirmar que Països Baixos no té una política específica sobre la prestació d'ajuda a operacions nord-americanes letals, inclòs el programa nord-americà de drons. En lloc d'això, aplica a l'intercanvi de dades un marc general en virtut del com abans de compartir dades s'avaluen diversos factors, inclosos el respecte del dret internacional humanitari i la política de drets humans del país en qüestió, i segons el qual la cooperació es reevalúa en determinades circumstàncies. El Ministeri d'Afers exteriors alemany va respondre dient que, en relació a les preguntes sobre els serveis d'intel·ligència, només pot compartir informació amb els comitès de control parlamentaris pertinents, les comunicacions del qual són secretes. El Ministeri d'Afers exteriors alemany va dir que no podia respondre a algunes de les preguntes plantejades en la carta d'Amnistia Internacional a causa del litigi en curs sobre el paper d'Alemanya en els atacs nord-americans amb drones.