“Les autoritats xineses han de respondre plenament per totes les morts i detencions. Les persones detingudes només a causa de l’expressió pacífica de les seves idees i per exercir la llibertat d’expressió, associació i reunió han de quedar immediatament en llibertat. Cal dur a terme una investigació imparcial i exhaustiva que permeti celebrar judicis amb les degudes garanties amb conformitat a les normes internacionals i sense recórrer a la pena de mort” va afirmar Roseann Rife, directora adjunta del Programa Regional d’Amnistia Internacional per a Àsia i Oceania.
“S'ha produït una tràgica pèrdua de vides i és imprescindible una investigació independent i urgent perquè tots els responsables compareguin davant la justícia –va assegurar Rife–. La violència i els abusos tant per part de les autoritats com dels manifestants no està en absolut justificada.” Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats que respectin les obligacions contragudes en virtut de les disposicions del dret domèstic i el dret internacional que protegeixen l'exercici pacífic de la llibertat d’expressió i de reunió i prohibeixen la detenció arbitraria i la tortura i altres maltractaments sota custodia. A més, l’organització ha demanat a les autoritats que permetin el lliure accés de periodistes nacionals i estrangers i d'observadors independents perquè informin dels fets. L'agència oficial de notícies Xinhua va informar que la policia d’Urumqi, capital de la Regió Autònoma Uigur del Sense-kiang i llar de més de vuit milions d'uigurs, ha detingut a diversos centenars de participants, entre ells més d'una desena de figures clau que han estat acusades d'instigar els disturbis, i encara està buscant a unes 90 més. Les protestes, segons informes, van començar amb manifestacions no violentes contra la inacció del govern després de la mort de dues persones en una revolta violenta en una fàbrica de Shaoguan, província de Guangdong. El 26 de juny, centenars de treballadors uigurs es van enfrontar a milers de treballadors xinesos han en una fàbrica en la qual s'havien contractat uigurs de la Regió Autònoma Uigur del Sense-kiang. Segons informes, la policia va detenir a l'home que havia fet circular les remors que van deslligar els enfrontaments, un empleat de la fàbrica al que havien acomiadat. La resposta oficial a la situació de violència a Guangdong va ser imposar una apagada informativa sobre el succés, amb instruccions a llocs web i taules de debat en línea perquè suprimissin tota informació relativa als enfrontaments. Més enllà de la resposta immediata a l'esclat de la violència, les autoritats han d'abordar els problemes que han originat les tensions. Des de la dècada de 1980, els uigurs han estat objecte de violacions de drets humans sistemàtiques i generalitzades, com detenció i reclusió arbitraria, detenció en règim d’incomunicació i fortes restriccions sobre la llibertat de culte i els drets socials i culturals.  Les polítiques del govern xinès, incloses les quals limiten l'ús de la llengua uigur, diverses restriccions sobre la llibertat de religió i l’afluència constant de migrants xinesos d'ètnia han a la regió, estan acabant amb els seus costums i, a més de la  discriminació en l'ocupació, revifen el descontent i les tensions ètniques. El govern xinès ha orquestrat una agressiva campanya, fet que ha dut a la detenció i reclusió arbitràries de milers d'uigurs acusats de “terrorisme, separatisme i extremisme religiós” per exercir pacíficament els seus drets humans.