El 18 d'octubre es commemora el Dia Europeu contra el Tràfic d'Éssers Humans i encara són molts els reptes per a aconseguir actuar davant d'aquesta nova forma d'esclavitud del segle XXI. Segons els informes publicats per l'oficina d'estadística de la UE, Eurostat, més de 7.000 persones són víctimes del tràfic d'éssers humans a la UE. La majoria de les víctimes registrades són dones i nenes (68% del total), i l'explotació sexual és la forma de tràfic predominant (56%).
D'altra banda, el Grup d'Experts en la Lluita contra el Tràfic d'Éssers Humans (GRETA) assenyala que el tràfic de persones amb finalitats d'explotació laboral ha passat a ser la principal manifestació de la mateixa en un nombre creixent d'Estats europeus, representant més del 50% de les víctimes identificades en països com Bèlgica, Letònia, Malta, la República de Moldàvia, Portugal i el Regne Unit.
En el cas d'Espanya, segons el Balanç Estadístic 2018-2022 sobre Tràfic i Explotació d'Éssers humans a Espanya, l'any 2022, es van identificar un total de 6.655 persones en risc de tràfic i explotació sexual (un 41,48% més respecte a l'any anterior) i 15.711 treballadors i treballadores com a potencials víctimes de situacions de tràfic i/o explotació laboral (un 13,55% més que en 2021). No obstant això, aquestes dades només reflecteixen la punta de l'iceberg. Segons l'Oficina Contra les Drogues i el Delicte de Nacions Unides, per cada víctima identificada existeixen vint més sense identificar. Aquest número s'incrementa si tenim en compte les dades subministrades per les entitats socials que es troben treballant directament en els contextos d'explotació.
Moment clau per avançar en els drets de les víctimes
D'una banda, el Consell Europeu ha exposat la necessitat d'avançar en aquest sentit impulsant, al desembre de 2022, el procés de reforma de la Directiva europea de lluita contra el tràfic de persones. D'altra banda, a nivell estatal, durant l'anterior legislatura, es va impulsar el procés d'avantprojecte de Llei Integral contra el tràfic i explotació que va quedar paralitzat amb la dissolució de les cambres. Des de la RECTP s'ha participat en tots dos processos oferint les propostes generades des de l'experiència i especialització en el treball directe amb víctimes i potencials víctimes. En tots dos casos, s'ha assenyalat la importància d'avançar en normatives que tinguin un enfocament de drets humans, infància, discapacitat, interseccionalitat i gènere, on es prevalgui la prevenció, detecció, intervenció i atenció a les víctimes, enfront d'una actuació centrada prioritàriament en la persecució del delicte, reforçant per a això la col·laboració amb les entitats socials especialitzades que atenen de manera directa.
Respecte a la reforma de la Directiva Europea, al març de 2023, la RECTP va mantenir reunions amb la Coordinadora contra el Tràfic de persones de la Unió Europea, Diane Schmitt, per a fer-li arribar les propostes elaborades per la plataforma relatives a la modificació de la Directiva. La RECTP va expressar la seva preocupació per millorar els processos de detecció i identificació, de manera que permetin comptar amb la participació directa de les entitats socials especialitzades que intervenen amb víctimes i potencials víctimes.
Amb l'objectiu de millorar la identificació i protecció, es va assenyalar la rellevància d'articular vies segures per a la denúncia que impedeixin la imposició de sancions, com l'expulsió, o la necessitat d'accés a vies per a la residència legal per a les víctimes en situació administrativa irregular, les quals representen un alt percentatge degut a l'habitual caràcter transnacional del delicte de tràfic d'éssers humans.
Espanya ostenta actualment la Presidència del Consell de la Unió Europea. Entre els seus assumptes principals i ressaltats per la seva particular rellevància durant tal període, es troba l'“acabar amb el tràfic de persones”. Tot i que des del Govern s'han adoptat en els últims anys alguns instruments en matèria de lluita contra el tràfic, com el Pla Estratègic Nacional contra el Tràfic i l'Explotació d'Éssers humans (PENTRA, 2021-2023) o el Pla Operatiu per a la Protecció dels drets humans de les dones i les nenes víctimes de tràfic, explotació sexual i dones en contextos de prostitució (Pla Camí, 2022-2026), entre altres, el nostre país encara no compta amb un marc jurídic coherent. La RECTP reivindica la necessitat d'una llei integral contra el tràfic que tingui rang de Llei orgànica i consolidi els avanços que s'han produït en aquest àmbit en els últims anys i proporcioni un marc d'obligacions estable, dotant de coherència a l'ordenament jurídic actual. Aquesta llei seria l'instrument adequat per a corregir pràctiques que imposen barreres i obstacles al gaudi dels drets humans reconeguts a les víctimes de tràfic. Així mateix, permetria donar compliment a les obligacions internacionals assumides per Espanya, en particular, el deure d'actuar amb la diligència deguda.
Per tot això, la RECTP insta el Govern a promoure en el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea la modificació de la Directiva que garanteixi la protecció dels drets de totes les víctimes i supervivents. Així mateix, demanem a totes les forces polítiques a Espanya que assumeixin un compromís sòlid per a continuar avançant en la lluita contra el tràfic i l'explotació a través de l'adopció en aquesta nova legislatura d'una Llei integral des de la perspectiva dels drets humans, infància, discapacitat, interseccionalitat i gènere."
Entitats signants:
A21, ACCEM, Amar Dragoste, Amnistia Internacional, Antena Sur contra la trata, APRAMP, Askabide, Asociación Trabe, Càritas, CEAR, Creu Roja, DIACONÍA, FAPMI, Federación Andalucía Acoge, Federación Mujeres Progresistas, FIET GRATIA, Asociación Nueva Vida, Fundación Amaranta, Fundación APIP ACAM, Fundación CEPAIM, Fundación Cruz Blanca, Metges del Món, Mujeres en Zona de Conflicto, Oblatas, , ONG Rescate, Programa Daniela -Oblatas, Proyecto Esperanza, Save the Children, Themis, Villa Teresita.