LaCoalició IA Ciutadana sobre Intel·ligència Artificials'ha adreçat a Carme Artigas, Secretària d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, i a Nadia Calviño, Ministra d'Economia, per a demanar-los que en el marc de les negociacions de la Unió Europea sobre el futur reglament d'intel·ligència artificial es prohibeixin tecnologies perilloses que puguin amplificar la pobresa, el racisme i la discriminació, i per a recordar-li que la determinació del risc dels sistemes de IA no ha de quedar en mans de les pròpies empreses que els desenvolupen. A més, la Coalició recorda que és necessari que es realitzi un estudi d'impacte sobre drets fonamentals de manera prèvia per a avaluar i mitigar riscos. I, finalment, assenyalen les organitzacions, és necessari que es prohibeixin les tecnologies de reconeixement biomètric que permeten el reconeixement facial, d'emocions i del llenguatge corporal en els espais públics, tant en temps real com posteriorment, perquè atempta contra el dret a la intimitat, la privacitat, el dret a la igualtat i a la no discriminació, així com el dret a la protesta.
Actualment es debat en els diàlegs a tres (negociacions trilaterals d'alt nivell entre el Consell, la Comissió i el Parlament Europeu) sota la Presidència espanyola del Consell de la UE, la proposta de regulació sobre intel·ligència artificial, una oportunitat històrica que presenta importants reptes per a un sector que canvia a ritme vertiginós. Es tracta a més d'una de les prioritats del present semestre europeu, tal com va confirmar Nadia Calviño, ja que es pretén comptar amb un reglament per a finals de 2023.
No obstant això, fins al moment, l'escassa participació de la societat civil i la manca de transparència i interlocució en les negociacions han alarmat a la Coalició Ciutadana sobre IA. "La participació de la societat civil és fonamental per a garantir la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania, així com alertar dels possibles riscos de la IA que la legislació ha de fer front", assegura Judith Membrives i Llorens, portaveu de la coalició i tècnica en incidència digital a Lafede.cat.
"El Govern espanyol es va comprometre a impulsar una transformació digital sota el paraigua de l'humanisme digital, però ara ha arribat el moment d'aterrar aquest concepte en unes disposicions legals específiques que protegeixin els drets i llibertats amenaçades de la ciutadania", assenyala Anabel Arias, responsable de drets digitals de CECU i portaveu de la coalició.
Més informació
El Govern d'Espanya ha impulsat algunes iniciatives importants sobre intel·ligència artificial, com la posada en marxa de la primera Agència de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) i la creació d'un entorn de proves (sandboxes) per a analitzar l'aplicació del futur Reglament d'Intel·ligència Artificial.
No obstant això, en les negociacions sobre la futura regulació de la IA només les empreses tecnològiques, associacions industrials i sectorials, think tanks i fòrums especialitzats semblen haver pogut participar fins al moment, deixant fora les organitzacions expertes en tecnologia i drets humans.
Ja al maig, la Coalició IA Ciutadana (conformada per 16 organitzacions expertes en tecnologia i drets humans) va enviar una carta a la Presidència espanyola expressant la seva preocupació per les deficiències del Reglament IA i sol·licitant que garanteixi una legislació robusta i respectuosa amb els drets fonamentals.