Demà es compleix el quart aniversari de la tragèdia de la platja del Tarajal, a Ceuta, en la qual un grup de migrants que intentava aconseguir territori espanyol nadant va ser repel·lit violentament per membres de la Guàrdia Civil, provocant 14 morts i una desaparició. Altres 23 persones van ser retornades sumàriament al Marroc. També ahir va finalitzar el termini d'esmenes per reformar la vigent Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC) que dóna cobertura legal a les denominades "devolucions en calent", prohibides pel dret internacional, ja que les persones, migrants i refugiades, poden ser retornades a països on corren el risc de patir violacions de drets humans, i a més, no permeten l'accés a procediments individualitzats d'asil amb totes les garanties. Per això, les organitzacions Amnistia Internacional (AI) i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) aprofiten per denunciar una vegada més la impunitat i la falta de rendició de comptes entorn del succeït en Tarajal i la il·legalitat de les denominades devolucions en calent.

"La falta de rendició de comptes i la impunitat amb la qual es pretén tancar aquest tràgic incident ens provoca impotència i vergonya", assegura Estel Galán, secretària general de CEAR, per qui "mentre no es prohibeixin les "devolucions en calent", el succeït en el Tarajal podria repetir-se".

El recent arxivament de la causa pel jutjat de Ceuta suposa per a ambdues organitzacions un nou obstacle en la recerca de la veritat sobre el succeït aquell matí a la platja fronterera entre Ceuta i el Marroc.

A més, les autoritats espanyoles tampoc han atès les necessitats dels familiars de les víctimes, que encara avui dia segueixen esperant poder identificar-les. Les famílies no solament reclamen veritat, justícia, i reparació, sinó que a més exigeixen que tots els cadàvers siguin identificats.

La tragèdia de la platja del Tarajal és un exemple més de les conseqüències de l'enduriment de les polítiques migratòries a la frontera sud espanyola, on es produeixen greus abusos de drets humans, com l'ús excessiu de la força pels agents, la discriminació per raó de nacionalitat i la falta d'atenció a grups vulnerables, així com la falta d'informació adequada pels qui busquen protecció internacional, a més de les denominades "devolucions en calent".


Una Llei il·legal

Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans (el TEDH) ha condemnat a Espanya per la demanda de dos joves procedents de Mali i Costa d'Ivori que van ser expulsats de Melilla l'agost de 2014. Aquestes devolucions, pel TEDH, suposen una violació del Protocol 4 i de l'article 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, en tractar-se d'una expulsió col·lectiva sense possibilitat efectiva de recurs judicial. No obstant això, la resposta de l'Estat espanyol ha estat la de recórrer a la Gran Sala del TEDH per aquesta sentència.

"Espanya sembla tenir una intenció clara de fer cas omís a les recomanacions internacionals en matèria d'asil. No podem oblidar que totes les persones tenen dret a procediments d'asil justs i individualitzats, i a no ser retornats corrent el risc de sofrir violacions de drets humans", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

També altres organismes, com el Defensor del Poble, així com mecanismes internacionals de Nacions Unides, han fet recomanacions a Espanya per examinar la llei que permet aquest tipus de pràctica i per assegurar-se que compleixi amb les seves obligacions internacionals sobre el dret a l'asil.

Les organitzacions tenen en marxa campanyes per exigir que es revisin les disposicions que regulen el rebuig en frontera, tant de la Llei d'Estrangeria (LOEX) com de la Llei Orgànica de Protecció de Seguretat Ciutadana (LOSC), i porten recollides milers de signatures per posar fi a aquesta pràctica. Amb la recent sentència del TEDH i amb les reformes proposades pels grups parlamentaris a la LOSC i a la LOEX, el Parlament té en aquests moments l'oportunitat de revertir aquesta situació, per garantir que no es vulnera el principi de no devolució.


Més informació

L'arxivament de la causa del cas Tarajal pel jutjat de Ceuta s'ha produït després d'una investigació repleta de mancances, com el fet que no va ser fins que les organitzacions no governamentals van emprendre una causa judicial sobre la seva inacció, quan la jutgessa d'instrucció va recaptar informació essencial, inclosos dades tan bàsiques com les identitats dels agents que van participar en l'operació.

A més, no s'ha pres declaració a dos dels supervivents el testimoniatge dels quals ja havia estat acordat pel mateix jutjat a través de videoconferència, ja que no tenen permís de residència a Espanya; no s'ha esperat a l'enviament de les autòpsies per part de les autoritats marroquines, ni s'han fet esforços per identificar els cossos de quatre víctimes que romanen enterrades en el cementiri de Ceuta, a pesar que el jutjat té els noms i partides de naixement i poders notarials de les famílies que els reclamen.