Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La sentència de 'La Manada' mostra que cal reformar el Codi Penal

Fotografia: Adolfo Luján

Davant la decisió del Tribunal Suprem en relació amb els recursos de cassació presentats contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra, que va confirmar el 2018 condemnes de 9 anys de presó per als membres de 'La Manada' per un delicte d'abús sexual amb prevalença en els Sanfermines de 2016, Ana Rebollar, directora adjunta d'Amnistia Internacional Espanya, assenyala:

"Finalment el Tribunal Suprem ha valorat que els cinc acusats de 'La Manada' van actuar amb intimidació cap a la víctima, reconeixent que es va produir un delicte d'agressió sexual. Independentment d'això, el que ha passat amb aquesta sentència mostra com és d'urgent reformar el Codi Penal, tal com es va comprometre el Govern espanyol en l'anterior legislatura, perquè sens dubte les paraules són importants. És necessari que les definicions d'aquesta reforma siguin el més clares possibles i se centrin a protegir l'autonomia sexual i el consentiment lliurement donat per la dona tal com estableixen els estàndards internacionals".

"Però més enllà de la necessitat de la reforma del Codi Penal, l'Estat ha de protegir els drets de les dones i nenes davant de la violència sexual, prevenint que aquest tipus d'agressions puguin produir-se i posant les mesures necessàries per protegir-les i acompanyar-les des del moment en què es comet l'agressió. En un informe de novembre de 2018, Amnistia Internacional denunciava que segueixen sense existir estadístiques clares que donin una dimensió real del problema i amb prou feines existeixen campanyes informatives de prevenció o atenció, fet que minimitza el problema".

"Tampoc no s'aborden els prejudicis, els estereotips i la culpabilització amb els quals es troben les víctimes quan són ateses per diferents professionals al llarg de tot el procés. Uns estereotips, com el descrèdit i el qüestionament, que arriben també a l'administració de justícia i que dificulta la protecció de les supervivents. No pot ser que la majoria de les dones que van intentar demanar justícia després de ser agredides, tal com es recullen en aquest informe, assenyalin que "no tornarien a denunciar".

Espanya se situa en el lloc 25 d'un total de 32 països europeus pel que fa al nombre de denúncies presentades. Encara que aquestes xifres estan augmentant, el 2018 es van denunciar 1.702 violacions (prop de 5 violacions al dia), en un total de 13.811 denúncies contra la llibertat i indemnitat sexual, seguim estant molt lluny de la mitjana europea pel que fa al nombre de denúncies. La manca de confiança en les autoritats, la por a no ser cregudes i l'estigmatització és el que porta al fet que el major nombre d'agressions no siguin denunciades.

Segons dades de la Macroenquesta sobre Violència contra les Dones de 2015, el 13,7% de les dones de més de 16 anys resident a Espanya hauria sofert algun tipus d'agressió sexual al llarg de la seva vida (més de tres milions de dones i nenes).

Informació de context

Els recursos de cassació presentats davant el Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra pel cas de 'La Manada' es van presentar per totes les parts: acusació particular, Fiscalia i acusacions populars del Govern de Navarra i de l'Ajuntament de Pamplona, que demanaven que es condemnés per agressió en comptes de per abús; mentre que l'advocat que defensa als acusats en demanava l'absolució.

Sentències com la de 'La Manada' van provocar la indignació de milers de persones que van sortir al carrer per dir "no consento" que tant la llei com el sistema de justícia fallin a les víctimes.

Amnistia Internacional estudiarà amb més detall la sentència del Tribunal Suprem per a una avaluació més àmplia.