Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La cimera de Berlín per a la pau a Líbia ha de donar prioritat a la rendició de comptes per crims de guerra

© Amnistia Internacional
  • La investigació sobre terreny d'Amnistia Internacional va revelar possibles crims de guerra en la batalla per Trípoli.
  • Amnistia Internacional va visitar 33 llocs on s'havien produït atacs a banda i banda de la línia del front.

Amnistia Internacional ha declarat avui que la protecció de la població civil i la justícia per a les víctimes de violacions de drets han de ser les pedres angulars de qualsevol acord de pau que sorgeixi de la cimera de Berlín afavorida per l'ONU sobre el conflicte armat de Líbia que tindrà lloc diumenge 19 de gener.

El conflicte -que es va intensificar l'abril de 2019 amb la temptativa d'ocupació militar de la capital, Trípoli, per l'autoproclamat Exèrcit Nacional Libi (LNA) de Khalifa Haftar- té lloc en un context d'enfrontaments armats periòdics que han afectat enormement la població civil.

L'octubre de 2019, Amnistia Internacional va publicar l'única investigació exhaustiva realitzada fins avui sobre terreny, a banda i banda de la línia del front de Trípoli. L'organització va visitar 33 llocs de la capital i voltants on s'havien produït atacs aeris i terrestres, i va revelar proves de possibles crims de guerra tant del Govern d'acord Nacional (GNA), amb suport de l'ONU, com del LNA.

En el curs de la investigació, l'organització va identificar diversos casos en els quals coets llançats des de terra, descàrregues d'artilleria i atacs aeris realitzats per ambdues parts van destruir o van danyar habitatges i infraestructura civil i van causar la mort i ferides a desenes de persones.

"Vam presenciar directament les devastadores conseqüències d'atacs indiscriminats i desproporcionats -alguns dels quals podrien ser crims de guerra- comesos per ambdues parts, que segueixen violant el dret internacional humanitari amb suport militar i d'un altre tipus de països com Unió dels Emirats Àrabs i Turquia", ha afirmat Donatella Rovera, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

L'organització va dur a terme rigoroses investigacions en els llocs on es van produir explosions, moltes de les quals van confirmar proves de la implicació d'altres països en el conflicte. Tot i que existeix un embargament d'armes total de l'ONU des de 2011, Unió dels Emirats Àrabs i Turquia -entre altres- donen suport al LNA i al GNA, respectivament, mitjançant transferències il·lícites d'armes i suport militar directe en atacs contra civils o que han afectat a la població civil. També han aparegut proves creixents sobre la participació en el conflicte de mercenaris russos en suport del LNA.

Segons estadístiques de l'ONU, més de 284 persones, totes elles civils, han perdut la vida i més de 140.000 han estat desplaçades com a conseqüència del conflicte armat de Líbia el 2019. Una declaració de l'ONU del 3 de gener de 2020 denunciava una escalada dels atacs indiscriminats que posaven en perill escoles, instal·lacions mèdiques i altres infraestructures civils a Trípoli i els seus voltants, inclòs l'aeroport internacional de Mitiga.

"La comunitat internacional, inclosos tots els participants en la cimera de Berlín, ha de complir l'embargament d'armes a Líbia i treballar amb el Consell de Drets Humans de l'ONU per establir, amb caràcter urgent, una comissió d'investigació o mecanisme per preservar les proves de crims de guerra i d'altres violacions de drets i facilitar el camí a la justícia i a una reparació per a les víctimes i les seves famílies", ha dit Donatella Rovera.

"Les parts en conflicte a Líbia han d'aturar immediatament els atacs indiscriminats i desproporcionats, i complir plenament les normes del dret internacional humanitari, investigar les violacions de drets denunciades i posar fi a l'ús d'armes explosives amb efecte en àmplies superfícies".

El conflicte també ha exacerbat la situació, que ja era greu, de milers de persones migrants i refugiades a Líbia, moltes de les quals estan retingudes en aquest país com a conseqüència de la cooperació entre governs europeus i les autoritats líbies. Amnistia Internacional porta temps documentat que la política comuna de la Unió Europea i Líbia d'intercepció de persones migrants i refugiades i la seva devolució al país nord-africà ha exposat aquestes persones a detenció arbitrària, tortura i mort, també en atacs indiscriminats o selectius.

Els Estats de la UE que assisteixen a la cimera han de reajustar la seva cooperació amb Líbia i posar fi a qualsevol mesura que provoqui la retenció de persones en aquest país. Per contra, han de pressionar a les autoritats líbies perquè posin fi a la detenció arbitrària de persones refugiades i migrants, i intensificar les tasques d'evacuació d'aquestes persones del país, entre altres mètodes, mitjançant el reassentament i vies alternatives a la protecció.