Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La causa sobre la vigilància massiva arriba fins al Tribunal Europeu de Drets Humans

  • La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) tractarà la demanda sobre la vigilància indiscriminada del govern de Regne Unit. 
  • Grups demanen sentència de la Gran Sala que posi fi a les facultats de vigilància indiscriminada.

Avui s'ha anunciat que la demanda contra les facultats de vigilància indiscriminada del govern del Regne Unit serà vista per la sala superior del Tribunal Europeu de Drets Humans.

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans veurà una demanda -sobre la qual ja ha resolt una sala inferior- presentada per Liberty, Privacy International, Amnistia Internacional i altres organitzacions internacionals de drets humans.

Les organitzacions de drets humans volen aconseguir una sentència definitiva que posi fi a la intercepció indiscriminada de les comunicacions.

El punt de partida és una victòria

El setembre, Liberty, Privacy International i Amnistia Internacional eren part d'un grup format per 14 organitzacions de drets humans i dues persones físiques que va aconseguir una victòria històrica davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Després de cinc anys de batalla judicial, el tribunal va declarar il·legal el règim de vigilància del Regne Unit revelat pel denunciant d'irregularitats Edward Snowden.

El Tribunal va resoldre que el règim històric d'intercepció indiscriminada utilitzat pelRegne Unit violava tant el dret a la intimitat protegit per l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans com el dret a la llibertat d'expressió, protegit per l'article 10.

No obstant això, la sentència no anava prou lluny pel que fa a la il·legalitat de les facultats d'intercepció indiscriminada i les deficiències fonamentals de l'intercanvi d'informació entre Estats basat en la intercepció de comunicacions. Per tant, Liberty, Privacy International, Amnistia Internacional i uns altres van sol·licitar al Tribunal Europeu que remetés les actuacions a la seva màxima instància, la Gran Sala.

Un grup de jutges ha acceptat avui la petició de les organitzacions que la Gran Sala decideixi sobre l'afer de les facultats de vigilància indiscriminada del govern i com afecten als drets humans.

Megan Goulding, advocada de Liberty, ha declarat:"El règim de vigilància que ha creat el govern del Regne Unit menyscaba greument la nostra llibertat. Espiar a un enorme nombre d'individus sense que siguin sospitosos de cap infracció viola els drets de totes les persones a la intimitat i a la llibertat d'expressió, i mai pot ser legal".

"Acollim amb satisfacció l'oportunitat que ofereix el Tribunal de demostrar que la intromissió indiscriminada de l'Estat és incompatible amb els nostres drets. Necessitem un sistema de vigilància selectiva i respectuosa amb els drets, no un en què totes les persones són tractades com a sospitoses mentre fan les seves tasques quotidianes".

Lucy Claridge, directora de Litigi Estratègic d'Amnistia Internacional, ha afirmat: "Les pràctiques de vigilància massiva del govern del Regne Unit són totalment inacceptables. Ja és hora d'assumir el fet que els drets de les persones a la intimitat i a la llibertat d'expressió no són mercaderies. La pràctica d'utilitzar la vigilància de forma indiscriminada i sense autorització judicial s'ha d'acabar, i aquestes actuacions representen una oportunitat important perquè el Tribunal Europeu hi posi remei d'una vegada per sempre.

"La vigilància massiva a escala industrial fa increïblement difícil que organitzacions com Amnistia Internacional duguin a terme el seu treball vital de drets humans. És fonamental que puguin recaptar i rebre informació d'interès públic de les seves fonts confidencials sense la intrusió del govern".

Caroline Wilson Palow, assessora general de Privacy International, ha manifestat: "El govern del Regne Unit segueix interceptant un volum enorme de tràfic d'Internet que circula a través de les seves fronteres. I segueix tenint accés a quantitats igualment enormes d'informació interceptades pel govern nord-americà. Demanem al Tribunal que rebutgi aquestes pràctiques de vigilància massiva i declari que són fonamentalment incompatibles amb els drets a la intimitat i a la llibertat d'expressió consagrats en el Conveni Europeu de Drets Humans".

Informació complementària sobre el cas
La causa judicial va començar el 2013, després de les revelacions d'Edward Snowden que la Prefectura de Comunicacions del Govern britànic estava interceptant, processant i emmagatzemant en secret dades relatives a comunicacions privades de milions de persones, fins i tot encara que estava clar que aquestes persones no eren d'interès per a finalitats dels serveis d'intel·ligència (el programa Tempora).

Snowden va revelar també que el govern britànic accedia a comunicacions i dades recopilades per l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana i els serveis d'intel·ligència d'altres països.

Tot això estava succeint sense el consentiment ni el coneixement públics, i sense salvaguardes adequades. La informació recopilada i emmagatzemada pel govern pot revelar els aspectes més íntims de la vida privada d'una persona: qui és, on va, amb qui es posa en contacte, quins llocs d'Internet visita i quina és la seva opinió.

El 2014, el Tribunal sobre Competències Indagatòries (IPT, en les seves sigles en anglès) -tribunal britànic que actua amb discrecció màxima i s'ocupa de les demandes contra la Prefectura de Comunicacions del Govern, l'MI5 i l'MI6, va resoldre que aquestes pràctiques podien, en principi, ser compatibles amb les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans. Aquesta és la conclusió que es va recórrer davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

No obstant això, durant aquestes actuacions inicials, el Tribunal sobre Competències Indagatòries va concloure que els serveis d'intel·ligència britànics havien espiat il·legalment les comunicacions d'Amnistia Internacional i del Centre de Recursos Jurídics de Sud-àfrica. El Tribunal també va resoldre que l'intercanvi d'informació britànica amb els Estats Units, regida per un marc jurídic secret, era il·legal fins que es va desvetllar durant les actuacions.

El 13 de setembre de 2018, el Tribunal Europeu de Drets Humans va resoldre que les lleis britàniques que permeten la vigilància massiva violen els drets a la intimitat i a la llibertat d'expressió.