Amnistia Internacional ha expressat avui la seva preocupació per la falta de rendició de comptes de la Missió d?Administració Provisional de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK) i de la Força Internacional de Seguretat a Kosovo (KFOR) dirigida per l'OTAN, així com pel fet que ambdues continuïn negant-se a assumir tota responsabilitat en la falta de protecció dels drets de les minories durant els disturbis interètnics que es van produir a Kosovo els dies 17 i 18 de març de 2004. Un any després d?aquells successos, Amnistia Internacional segueix demanant a la UNMIK, a la KFOR i a diversos governs de l'OTAN que facin públics els resultats de les seves investigacions sobre l'ocorregut i que posin a disposició judicial al personal militar i als agents encarregats de fer complir la llei presumptament responsables o còmplices de violacions de drets humans. En un informe sobre els actes de violència de març de 2004 publicat l?any passat, Amnistia Internacional va expressar profunda preocupació pel fet que ni les forces de seguretat locals i ni les internacionals protegissin a les minories durant els enfrontaments violents, i va qualificar la resposta de la UNMIK i de la KFOR d?inconseqüent i incoherent. En aquest informe, Amnistia Internacional va demanar a l'OTAN i a la KFOR que fessin públics els resultats de la seva investigació sobre l'ocorregut i va instar als governs de França i Alemanya a realitzar investigacions sobre el paper de les seves forces, que pel que sembla no van protegir als membres de les comunitats sèrbies de Svinjare/Frasher i Prizren, i a fer-ne públics els resultats. L?organització va ser informada per la UNMIK i per l'OTAN que, arran dels successos de març, s?havien pres algunes mesures, com millorar la comunicació entre la UNMIK i la KFOR, revisar els plans d?emergència per al control de disturbis i realitzar exercicis conjunts de manteniment de l?ordre amb policia de la UNMIK i la KFOR. No obstant això, ni l'OTAN ni cap dels seus Estats membres han fet públics els resultats de cap investigació sobre l?actuació de les seves forces durant els actes de violència de març. Amnistia Internacional acull, no obstant, amb satisfacció els progressos realitzats per la policia de la UNMIK, que fins la data ha posat a disposició judicial 179 persones presumptament responsables dels actes de violència de març. La prompta acció de la policia de la UNMIK per a dur als tribunals els presumptes autors de delictes interètnics constitueix un important rebuig de la impunitat amb la qual durant tant de temps s'han comès a Kosovo actes de violència interètnica. No obstant això, a l?organització li preocupa encara l'aparent falta de rendició de comptes dels membres de la policia de la UNMIK, la KFOR i el Servei de Policia de Kosovo. Encara que les investigacions sobre un incident en el qual un agent de la policia de la UNMIK va matar d'un tret a una persona participant en els disturbis han determinat que l?agent va disparar aparentment en legítima defensa, Amnistia Internacional considera motiu de preocupació que no s?hagin fet públics els resultats d?una investigació sobre tres altres morts ocorregudes durant una operació de la KFOR. Amnistia Internacional ha rebut informació segons la qual s?han dut a terme unes 69 investigacions sobre denúncies contra agents del Servei de Policia de Kosovo, però no s?han trobat proves suficients per a iniciar judicis. Segons la UNMIK, que està considerant encara la possibilitat d?emprendre accions disciplinàries, l?absència de judicis s?ha degut a contradiccions de les proves aportades pels testimonis i al fet que alguns d?aquests no s?hagin mostrat disposats a declarar. Amnistia Internacional tem que els membres de les minories que van presentar denúncies no tinguin encara confiança suficient en les autoritats com per a declarar com a testimonis contra el Servei de Policia de Kosovo. Encara que la violència interètnica no s?ha repetit, a Amnistia Internacional li preocupa que, segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), de les 4.100 persones desplaçades per força de les seves llars al març de 2004, més de la tercera part, és a dir, unes 1.690, continuïn desplaçades, la majoria en enclavaments serbis. Així mateix a l?organització li preocupa que, un any després de la violència, semblin haver-se fet molt pocs progressos en els esforços per garantir que els membres de les minories gaudeixen dels mateixos drets que els de la majoria. Amnistia Internacional continua: - instant al govern francès, l'OTAN i la KFOR que confirmin si han obert investigacions sobre el paper i les accions del contingent francès de la KFOR durant els disturbis violents de Svinjare/Frasher i que facin públics els mètodes i les conclusions de tals investigacions; - instant al govern alemany que faci públics els resultats de la investigació realitzada per la subcomissió parlamentària alemanya sobre Kosovo; - demanant a la policia de la UNMIK i a la KFOR que facin públics els resultats de tota investigació que es realitzi sobre la conducta dels membres del seu personal i del personal del Servei de Policia de Kosovo sospitosos de cometre abusos contra els drets humans durant la violència de març. Informació complementària Durant els actes generalitzats de violència interètnica que van esclatar a Kosovo al març de 2004, almenys 19 persones van morir ?11 d?ètnia albanesa i vuit sèrbies? i més de 100 van resultar ferides. Així mateix, van sofrir danys o van ser destruïts uns 730 habitatges de membres de minories, en la seva majoria serbis de Kosovo, i 36 esglésies, monestirs i altres centres religiosos i culturals ortodoxos. En menys de 48 hores, 4.100 persones pertanyents a minories (més de les 3.664 que havien tornat al llarg de 2003) es van veure desplaçades de nou; d'aquestes, el 82 per cent eren sèrbies, i el 18 per cent restants, romanesos i ashkali, així com unes 350 persones d'ètnia albanesa residents en les zones de majoria sèrbia del nord de Mitrovica/Mitrovice i Leposavic/Leposaviq. Kosovo està administrat des de Juliol de 1999 per la UNMIK en virtut de la resolució 1244/99 del Consell de Seguretat, que encarrega a la KFOR establir un ambient en el qual els refugiats i els desplaçats puguin tornar a les seves llars en condicions de seguretat. La pròpia UNMIK s'encarrega, conformement a la mateixa resolució, de la protecció i promoció dels drets humans. Garantir els drets de les minories és un aspecte essencial del procés de determinació de la condició final de Kosovo. A Alemanya, unes declaracions fetes pel ministre de Defensa arran d?un informe intern de l?exèrcit alemany van donar lloc al setembre de 2004 a l?establiment d?una subcomissió parlamentària per a investigar el desplegament de les tropes alemanyes durant els actes violents de març. Els resultats d?aquestes investigacions són confidencials. (17/03/2005)