Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Itàlia: Condemnes en un cas de “lliurament ”, positives per a la rendició de comptes

Milà.- Les sentències condemnatòries imposades a diversos agents dels serveis d'intel·ligència nord-americanes i italians per la seva intervenció en el segrest d’Usama Mostafa Hassan Nasr (més conegut com Abu Omar) representen un pas endavant en la rendició de comptes per delictes comesos en el curs del programa de “lliuraments ”, ha declarat avui (4 de novembre de 2009) Amnistia Internacional.

 “El que va ocórrer en aquest cas va ser, senzillament que un home va ser segrestat a plena llum del dia i traslladat després a Egipte, on segons diu va ser torturat”, ha manifestat Julia Hall, experta en antiterrorisme a Europa d'Amnistia Internacional.

 “Aquest tipus d'actes no poden ni han de quedar impunes i els agents responsables han de rendir comptes del fet que van ser còmplices en diversos delictes greus més, com el de desaparició forçada i el de tortura, comesos contra Abu Omar.”

 Els fiscals de Milà havien dictat ordres de detenció contra els encausats nord-americans el 2005 i 2006, però els successius ministres de Justícia italians es van negar a remetre'ls al govern dels Estats Units.

 “Els fiscals van fer tot el possible per garantir que els agents nord-americans compareguessin davant el tribunal”, afirma Julia Hall.

 “En negar-se a transmetre les peticions d'extradició als Estats Units, el govern italià va infligir un dur cop a la imparcialitat de les actuacions judicials.”

 Cap dels ciutadans nord-americans que han estat declarats culpables va estar present en el judici. Encara que la legislació italiana permet la celebració de judicis in absentia, el dret internacional exigeix que la persona estigui present en el seu judici per escoltar tots els arguments de l'acusació, exposar la seva defensa, qüestionar les proves i interrogar els testimonis. Si són detinguts en el futur, els nacionals nord-americans condemnats in absentia tenen dret a un nou judici davant un tribunal diferent, així com a la presumpció d'innocència en aquest nou procés.

 “El govern de Bush va erigir un mur de silenci, negant-se a reconèixer el cas d’Abu Omar i el paper que hi van representar els agents dels seus propis serveis d'intel·ligència”, diu Julia Hall.

 “És hora que el govern d0Obama corregeixi aquest error. El govern nord-americà no ha d'oferir refugi a cap persona sospitosa d'estar implicada en desaparicions forçades o tortures.”

 Amnistia Internacional ha demanat als Estats Units que iniciï una investigació penal, independent i imparcial, sobre el segrest, la desaparició forçada i la tortura d’Abu Omar, i que enjudiciï els agents de la CIA i oficials de l'exèrcit presumptament implicats en aquests delictes. El govern italià ha de col·laborar plenament amb qualsevol Estat que tracti d'investigar i enjudiciar persones de qui s'al·legui que han participat en el segrest i el lliurament d’Abu Omar.

 Les autoritats egípcies també han d’investigar exhaustivament i lliurar a la justícia les persones responsables de la desaparició forçada i les tortures d’Abu Omar a Egipte.

 El tribunal de Milà ha concedit provisionalment a Abu Omar un milió d'euros i 500.000 euros més a la seva esposa, Nabila Ghali, pels abusos i la injustícia que van sofrir. El tribunal va remetre la qüestió de la indemnització a un tribunal civil perquè l'estudiï més detingudament.

 “Les víctimes de desaparicions forçades i tortures tenen dret a la justícia, a la veritat i a un rescabalament complet”, afirma Julia Hall.

 “El tribunal italià va concedir una indemnització econòmica a Abu Omar i a la seva família pel paper ocupat per Itàlia en els abusos i sofriments que van patir i ara els governs nord-americà i egipci han de seguir el seu exemple.”

  

 Informació complementària

 Entre les persones declarades culpables hi ha 22 agents o funcionaris de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) i un oficial de l'exèrcit nord-americà. Tres nacionals nord-americans més, entre ells el llavors cap de l'oficina de la CIA a Roma, van rebre immunitat diplomàtica i es van retirar les acusacions formulades contra ells.

 Dos agents dels serveis d'informació militar italians (del llavors anomenat Servei per a la Informació i la Seguretat Militars, SISMI) també van ser declarats culpables i condemnats a tres anys de presó. Les acusacions formulades contra l'exdirector del SISMI, Nicolò Pollari, i el seu adjunt, Marco Mancini, es van retirar en virtut del privilegi de “secrets d'Estat”, igual que en els casos de tres italians més.

 Els acusats van ser enjudiciats per la seva implicació en el segrest, el febrer de 2003, d’Abu Omar que va ser objecte de desaparició forçada en un carrer de Milà i enviat via Alemanya a Egipte, on va romandre en detenció secreta 14 mesos i on va ser suposadament torturat. Les persones declarades culpables van ser acusades formalment només de la seva participació en el segrest d’Abu Omar, però no de la seva desaparició forçosa ni de la tortura.

  

 També podeu consultar

 Italy: The Abu Omar case(Índex AI: EUR 30/012/2009)

Negar la evidencia. La participación de Europa y detenciones secretas en las entregas extraordinarias (Índex AI: EUR 01/003/2008)

Italia: El ministro de Justicia debe remitir las peticiones de extradición de presuntos agentes de la CIA a las autoridades estadounidenses(Índex AI: EUR 30/002/2007)

Abu Omar: Las autoridades italianas deben cooperar plenamente en todas las investigaciones (Índex AI: EUR 30/006/2006)