Noves dades d'atacs letals il·legítims a la Franja de Gaza ocupada, aplegades per Amnistia Internacional, demostren que les forces israelianes continuen vulnerant el dret internacional humanitari i aniquilant famílies senceres amb total impunitat.
L'organització ha dut a terme una investigació sobre quatre atacs israelians, tres al desembre de 2023, després del final de la pausa humanitària, i un al gener de 2024, que van causar la mort d'almenys 95 civils, d'ells 42 nens i nenes, a Rafah, la governació més meridional de Gaza i suposadament la zona “més segura” de la Franja, però on les forces israelianes s'estan preparant actualment per a una operació terrestre.
En els quatre atacs, l'organització no va trobar cap indici que els edificis d'habitatges afectats poguessin considerar-se objectius militars legítims, ni que les persones que es trobaven en els edificis fossin objectius militars, la qual cosa fa témer que aquests bombardejos anessin atacs directes contra civils i béns de caràcter civil i, per tant, han de ser investigats com a crims de guerra.
Fins i tot en el cas que la intenció de les forces israelianes hagués estat d'atacar objectius militars legítims en les proximitats, és evident que aquests atacs no van distingir entre objectius militars i béns de caràcter civil i, per tant, serien indiscriminats. Els atacs indiscriminats que maten i fereixen civils són crims de guerra. Les dades reunides per Amnistia Internacional també indiquen que les forces armades israelianes no van avisar de manera efectiva, o de fet de cap manera —com a mínim a totes les persones que vivien en els llocs afectats— abans de llançar els atacs.
“Famílies senceres van ser aniquilades en els atacs israelians fins i tot després d'haver buscat refugi en zones promogudes com a segures i sense cap avís previ per part de les autoritats israelianes. Aquests atacs il·lustren la constant en curs de violació descarada del dret internacional per les forces israelianes, la qual cosa contradiu les afirmacions de les autoritats israelianes que les seves forces estan prenent les màximes precaucions per a reduir al mínim els danys a la població civil”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.
“Famílies senceres van ser aniquilades en els atacs israelians fins i tot després d'haver buscat refugi en zones promogudes com a segures i sense cap avís previ per part de les autoritats israelianes”
Tres dels atacs es van dur a terme de nit, quan era probable que la població civil resident, incloses les famílies desplaçades d'altres zones, fos, i de fet ho estaven, en el llit dins de casa seva.
“Entre les persones que van morir en aquests atacs il·legítims hi havia una bebè que encara no havia complert tres setmanes, un destacat metge de 69 anys jubilat, un periodista que va acollir a casa seva famílies desplaçades i una mare que compartia un llit amb la seva filla de 23 anys. Els testimonis compartits per afligits supervivents han de servir per a recordar que aquests crims a Gaza són una taca en la consciència col·lectiva del món”, ha declarat Erika Guevara Rosas.
“Després de la fonamental decisió provisional del Tribunal Internacional de Justícia, segons el qual el risc de genocidi és real i imminent, els horribles detalls d'aquests casos reforcen la urgència que tots els Estats pressionin per un alto-el-foc immediat i sostingut, que és la manera més eficaç d'implementar les mesures provisionals ordenades pel Tribunal. També subratllen la importància que s'imposi un embargament integral d'armes a totes les parts en el conflicte.”
Amnistia Internacional va visitar els llocs que havien sofert els quatre atacs, va fere fotografies i vídeos de la destrucció i va entrevistar un total de 18 persones, 14 d'elles supervivents i 4 familiars que van participar en les operacions de rescat. El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització va analitzar imatges de satèl·lit, fotografies i vídeos per a geolocalizar i verificar els atacs i la destrucció resultant.
L'organització també va examinar el diari de la guerra publicat per la pàgina oficial de les forces armades israelianes i no va trobar cap referència a cap dels quatre atacs. Amnistia Internacional ha enviat a les autoritats israelianes preguntes relacionades amb els atacs els dies 19 i 30 de gener de 2024. En el moment de publicar aquest comunicat no s'ha rebut cap resposta.
“Els petits cossos dels fills estaven a trossos”: L'atac de la família Harb
El 12 de desembre de 2023, a les 3.02, un atac israelià va impactar directament en dues cases pertanyents a la família Harb en el barri d'Al Zuhour, an Rafah, i va matar 25 civils: 10 nens i nenes, 9 homes i 6 dones, una d'elles embarassada de 8 mesos. Almenys 17 persones més van resultar ferides. L'atac va destruir per complet les dues cases i va causar greus danys en tres habitatges confrontants on es van produir algunes de les víctimes.
Islam Harb, de 30 anys, que va perdre 3 dels seus 4 fills en l'atac —les seves filles bessones de 5 anys, Jude i Maria, i un fill de 6 mesos, Ammar— va descriure a Amnistia Internacional l'aterridor moment de l'atac:
“Vaig sentir una enorme explosió. No recordo haver vist res, només vaig sentir una explosió molt forta i vaig perdre el coneixement. Em vaig despertar a l'hospital; el primer que recordo és que vaig preguntar pels meus fills. Només Leen, de 4 anys, va sobreviure; la meva família va estar 7 dies intentant treure als morts de la runa. El cos del meu germà Khalil [de 25 anys] es va trobar a 200 metres de la casa a causa de la potència de l'atac, destrossat. Els petits cossos dels fills estaven esmicolats".
“Em vaig despertar a l'hospital; el primer que recordo és que vaig preguntar pels meus fills. Només Leen, de 4 anys, va sobreviure; la meva família va estar 7 dies intentant treure els morts de la runa”
Islam va explicar a Amnistia Internacional que els membres de la seva família no tenien ni idea de per què les seves cases s'havien vist afectades i que no se'ls va avisar per endavant de l'atac. La seva mare, Inaam, de 52 anys; les seves germanes, Abir, de 23, i Najwa, de 26; i els seus germans, Mohammed Al Hadi, de 22, i Zein Al Abidine, de 15, van ser algunes de les víctimes mortals de l'atac.
Islam va dir que la família allotjava familiars desplaçats que s'havien vist obligats a sortir de la ciutat de Gaza per ordre de les forces armades israelianes, i va afegir que eren parents pròxims els antecedents dels quals coneixien bé i que no tenien cap afiliació política.
Una germana supervivent, Ahlam Harb, de 34 anys, a qui van haver d'amputar un dit d'una mà a conseqüència de l'atac, va explicar a Amnistia Internacional:
“És un miracle que estigui viva i parlant amb vostès. Tinc un dolor constant, sobretot en els pulmons, encara em costa respirar. [...] He perdut a la meva mare. La meva germana Najwa, el seu marit i tots els seus fills van morir. Abir, la meva germana més pròxima, la persona més estimada per a mi, també va morir. La seva pèrdua m'ha destrossat. Al meu germà Mohammed Al només se'l reconeixia pels cabells; no va quedar res del meu germà Khalil excepte la seva mà. [...] Als meus fills els van rescatar vius de sota la runa. Els miro i no puc creure que continuïn vius.”
Abir ja havia estat entrevistada per Amnistia Internacional després de la mort del seu promès i la mare d'aquest en un atac aeri israelià durant una ofensiva de tres dies a Gaza a l'agost de 2022.
Declaracions de testimonis i proves fotogràfiques reunides en el lloc de l'atac indiquen que les cases van rebre més d'un impacte, per la qual cosa hi havia almenys dos cràters. Israel no ha donat cap explicació de l'incident.
Amnistia Internacional va visitar el lloc de l'atac en dues ocasions i va examinar la llista de persones mortes i ferides. L'organització no va trobar cap prova que hi hagués objectius militars en la zona ni que cap de les persones presents en els edificis en el moment de l'atac fossin objectius militars legítims, la qual cosa desperta greus temors que l'atac contra els habitatges de la família Harb fos un atac directe contra la població civil i contra béns de caràcter civil, que ha d'investigar-se com a crim de guerra.
“Vam venir a Rafah buscant seguretat”: L'atac de la família Shehada
El 14 de desembre de 2023, cap a les 11.45h, un atac israelià va impactar en una casa de tres plantes en el barri de Brazil, en Rafah, propietat d'Abdallah Shehada, i la va destruir per complet. Aquest cirurgià jubilat de 69 anys, exdirector de l'hospital Abu Yousef Al Najjar, va perdre la vida juntament amb almenys altres 29 civils: 11 nens i nenes, 7 homes i 11 dones. Almenys altres 10 persones van resultar ferides.
La víctima de més edat de l'atac va ser Hamdi Abu Daff, un home de 86 anys desplaçat, i la més jove, Ayla Nasman, de 3 mesos.
El fill de Abdallah Shehada, Yousef, cirurgià de 36 anys a l'Hospital Europeu de Jan Yunis, que també va perdre al seu germà Yahia, estudiant de tecnologies de la informació, de 29 anys, va dir que havia sortit de la casa una hora abans de l'atac.
“Era la casa d'un metge que havia dedicat la seva vida a ajudar la gent, una casa on buscaven refugi persones desplaçades. [...] Vam estar dies intentant treure els cossos de laes runes, persones que només volien estar fora de perill”, va dir. “Coneixem a totes les persones que estaven en l'edifici.”
Almenys dues de les persones desplaçades que eren a l'edifici tenien permís de treball a Israel, per la qual cosa havien estat sotmeses a un rigorós examen per les autoritats israelianes.
Ahmad Nasman, de 30 anys, fisioterapeuta, va perdre la seva dona Oula, de 29, també fisioterapeuta, i els tres fills de la parella: Arwa, de 5 anys; Karam, de 4 anys, i Ayla, de 3 mesos. Els seus pares, Hassan, de 63 anys, i Omaya, de 58, també van morir, igual que la seva germana Institutriu, de 28 anys.
Ahmad va dir a Amnistia Internacional que un mes després que els seus pares es traslladessin al domicili de Abdallah Shehada, ell va fer el mateix juntament amb la seva esposa i els seus fills a mitjan novembre. Van fer un penós viatge des de la ciutat de Gaza fins a Rafá en una carreta tirada per cavalls a través del denominat “corredor de seguretat”, al qual va qualificar de “corredor de l'infern”. La terrible experiència va terroritzar als seus fills, que van veure com els soldats israelians efectuaven registres corporals sense roba.
El dia de l'atac, Ahmad estava en un mercat pròxim i va tornar ràpidament després de sentir l'explosió; quan va arribar, la casa estava en flames. “Tot estava completament destruït. [...] Només hi havia ruïnes, fum i pedres”, va dir.
Va trigar quatre dies a recuperar el cos del seu hijita Ayla dels enderrocs; només la hi podia reconèixer per la roba que vestia. L'explosió va decapitar a la seva filla de 5 anys, Arwa. “Quan va començar la guerra, només tenia una missió en la meva vida, protegir els meus fills. Tant de bo hagués estat amb ells quan la casa va sofrir l'atac”, va dir. “El meu cos ha sobreviscut, però el meu esperit va morir amb els meus fills, va quedar aixafat amb ells sota els enderrocs.”
“Quan va començar la guerra, només tenia una missió en la meva vida, protegir els meus fills. Tant de bo hagués estat amb ells quan la casa va sofrir l'atac. El meu cos ha sobreviscut, però el meu esperit va morir amb els meus fills, va quedar aixafat amb ells sota els enderrocs.”
Ahmad Nasman, de 30 anys, fisioterapeuta, va perdre a la seva esposa Oula, de 29, també fisioterapeuta, i als tres fills de la parella: Arwa, de 5 anys; Karam, de 4 anys, i Ayla, de 3 mesos. Els seus pares, Hassan, de 63 anys, i Omaya, de 58, també van morir, igual que la seva germana Aya, de 28 anys.
Un supervivent, que va parlar amb la condició que es mantingués el seu anonimat, va descriure l'experiència d'estar gairebé vuit hores atrapat sota la runa amb una cama fracturada, només podia moure un braç. La seva dona i el fill de poca edat van morir en l'atac. Aquesta persona va explicar a Amnistia Internacional que estava al costat de la porta principal després d'haver sortit per a fer pa en un forn de llenya quan sobtadament es va veure llançat per l'aire, es va colpejar contra un mur i va perdre el coneixement:
“Vaig començar a xisclar, a demanar a crits que algú m'ajudés, estava sota la runa [...] en alguna cosa semblant a un soterrani molt, molt estret. [...] Podia veure que hi havia persones intentant rescatar-me. Vaig cridar durant dues hores, hi havia molt de soroll en aquell lloc, podia sentir el soroll de buldòzers.”
Thaer al Haddad, de 27 anys, va ser rescatat immediatament de sota els enderrocs, però els seus pares, Salama, de 48 anys, i Maysara, de 47, i la seva esposa Aya, de 28, van morir en l'atac. Thaer va dir a Amnistia Internacional: “El doctor és un home molt prudent, i totes les persones que eren dins de l'edifici eren membres de la seva família o amics pròxims. [...] Vam venir a Rafah buscant seguretat, pensàvem que el sud era més segur.”
La investigació d'Amnistia Internacional no va trobar cap indici que un objectiu militar fos present dins de la casa o en els seus voltants, ni que fos un objectiu militar, la qual cosa planteja greus temors que aquest atac —del qual Israel encara no n'ha proporcionat cap informació— fora també un atac directe contra la població civil i contra béns de caràcter civil.
“Tots estàvem dormint”: La família Zu’rub
El 19 de desembre de 2023, cap a la 1.30 de la matinada, un atac israelià va impactar a la casa de dues plantes d'Omar Zu’rub, a l'oest de Rafah, i va matar 22 civils: 11 nens i nenes, 7 homes i 4 dones. La víctima de més edat de l'atac, Omar Zu’rub, tenia 75 anys, i la més jove, la seva neboda neta Al Amira Aisha, menys de 3 setmanes i encara no havia estat inscrita en el registre civil. La casa va quedar completament destruïda i almenys tres cases del costat van patir danys greus.
Amnistia Internacional va poder confirmar la identitat d'almenys 16 persones que van resultar ferides, però és probable que diverses desenes patissin ferides, segons testimonis, ja que una de les cases que van patir greus desperfectes albergava a fins a 70 persones.
Van morir totes les persones que dormien en el primer pis de la casa completament destruïda: Omar Zu’rub, de 75 anys, la seva esposa Rowaida, de 70, i el fill de tots dos, Mahmoud, de 36. L'esposa de Mahmoud, Mervat, de 35 anys, també va morir juntament amb els quatre fills de la parella: Farah, de 16 anys; Omar, de 14; Mohammed, de 13; i Dima, d'un any.
L'altre fill d'Omar, Mamdouh, funcionari de 39 anys, estava amb la seva família en el pis superior. Va morir juntament amb la seva filla Roua, que acabava de complir 16 anys.
L'esposa de Mamdouh, Malak Al Shaer, va dir a Amnistia Internacional que tots estaven dormint; quan ella es va despertar estava sota els enderrocs.
“No podia obrir els ulls perquè estaven plens de vidre, metralla i sorra. Tot el meu cos estava sota els enderrocs, només era visible un peu, els rescatadors potser van trigar 20 minutos a treure'm”, va dir.
“No podia obrir els ulls perquè estaven plens de vidre, metralla i sorra. Tot el meu cos estava sota la runa, només era visible un peu, els rescatadors potser van trigar 20 minutos a treure'm”
Malak va patir greus cremades, algunes en la cara, i té problemes de visió a causa de la metralla allotjada en els seus ulls, però li van donar d'alta a l'hospital al cap de dues setmanes, ja que l'ensulsiada del sistema d'atenció de la salut de Gaza ha deixat els hospitals del sud amb greus mancances pel que fa a material mèdic.
En una de les cases afectades, de dues plantes i propietat del periodista Adel Zu’rub, vivien més de 70 persones de la família Al Lada que havien fugit de Tal Al Hawa, a la ciutat de Gaza, durant la segona setmana de l'ofensiva. L'atac va matar Adel i a nou membres de la família Al Lada.
Un supervivent, Aref Al Lada’a, de 52 anys, va explicar a Amnistia Internacional: “Les parets, pedres, formigó, cristalls van començar a caure sobre nosaltres. Les parets i les columnes es van esfondrar sobre nosaltres a causa de la potència de l'atac.”
Mohamed Zu’rub, la casa del qual també va resultar danyada en l'atac, va dir a l'organització que l'atac va afectar un bloc de cases, ple de famílies. Va dir: “A vegades segueixo sense poder saber si va ser real o un malson. El meu nebot té una filla, que encara no ha complert tres setmanes, el seu altre fill, encara no té 2 anys. [...] Poden imaginar els cossos d'aquests nens esclafats sota la runa?”
La investigació d'Amnistia Internacional no va trobar proves que cap de les persones que eren a la casa que es va veure directament afectada estigués afiliada a un grup armat. La investigació de l'organització tampoc va trobar cap indici que hi hagués objectius militars dins de la cases o en els seus voltants, la qual cosa planteja seriosos temors que l'atac, que Israel no ha explicat encara, va ser un atac directe contra la població civil i contra béns de caràcter civil i ha d'investigar-se com a crim de guerra.
“Tots són civils”: L'atac de la família Nofal
El 9 de gener de 2024, poc abans de les 11 de la nit, un atac israelià va afectar a les dues plantes superiors de l'edifici de cinc plantes de la família Nofal, situat a Tal Al Sultan, un barri al qual les forces armades d'Israel havien ordenat als seus habitants que s'hi dirigissin.
L'atac va causar la mort de 18 civils: 10 nens i nenes, 4 homes i 4 dones. Almenys altres 8 persones van resultar ferides. De les persones que van morir, 16 estaven en els pisos quart i cinquè de les cases de la família Nofal. Les altres 2 —un home i un nen— eren de la família veïna Awadallah, l'habitatge dels quals construït amb zinc es va esfondrar sota la runa de la casa de la família Nofal.
Nidal Nofal, de 47 anys, infermera que viu a la planta baixa, va explicar a Amnistia Internacional que familiars de Khan Yunis vivien amb ella seguint les instruccions de les forces armades israelianes de viatjar a Rafah:
“El mapa que van enviar [les forces israelianes] esmentava específicament Tal Al Sultan com un dels barris segurs. Minuts abans de les 23h, el meu fill va cridar que havia sentit un atac. [...] Quan vaig obrir la porta i vaig mirar cap a fora, vaig veure fragments de vidres pertot arreu.”
Persones expertes en armes d'Amnistia Internacional van examinar fotografies de fragments d'artefactes recuperats de les runes i els van identificar com una bomba GBU-39 de petit diàmetre, una arma de precisió guiada proveïda d'una ogiva més petita, la qual cosa explica els danys selectius en les plantes superiors específicament. La fabrica als Estats Units l'empresa Boeing.
Com en els altres atacs, les autoritats israelianes no han explicat els motius d'aquest atac. La investigació d'Amnistia Internacional, inclòs l'examen d'una llista dels noms de totes les persones que estaven en les plantes atacades i de les que van morir o van resultar ferides en l'atac, no va trobar indicis que cap de les persones que estaven en l'edifici fossin objectius militars legítims, la qual cosa fa que aquest atac sigui un probable atac directe contra la població civil i contra béns de caràcter civil, o possiblement un atac indiscriminat a conseqüència de no haver pres totes les precaucions possibles per a evitar causar morts o ferides entre la població civil, la qual cosa inclou assegurar-se que qualsevol persona que fos atacada era un combatent, no un civil.
“La investigació d'Amnistia Internacional ofereix indicis clars dels terribles estralls dels atacs incessants i il·legítims d'Israel a Gaza. Quan han passat quatre mesos des que va començar l'ofensiva d'Israel, més de 28.000 persones palestines han mort i més de 60.000 han resultat ferides enmig d'una catàstrofe humanitària sense precedents. Davant l'espantosa magnitud de la mort i la destrucció, tots els Estats tenen l'obligació inequívoca d'actuar per a impedir el genocidi, però Estats clau no han fet una crida clara a un alto el foc i continuen alimentant crims de guerra en subministrar armes a Israel”, ha afirmat Erika Guevara Rosas.
“La investigació d'Amnistia Internacional ofereix indicis clars dels terribles estralls dels atacs incessants i il·legítims d'Israel a Gaza. Davant l'espantosa magnitud de la mort i la destrucció, tots els Estats tenen l'obligació inequívoca d'actuar per a impedir el genocidi””
“Les famílies de diverses víctimes han dit que la lluita per algun grau de justícia és l'única cosa que les manté motivades malgrat les seves pèrdues, i posen l'accent en la importància de combatre la prolongada impunitat per crims de guerra i altres crims de dret internacional comesos per les forces israelianes. Això inclou la necessitat urgent que la Fiscalia de la Cort Penal Internacional acceleri la investigació en curs sobre els indicis de crims de guerra i altres crims atroços comesos per totes les parts.
Informació complementària
A més d'aquests quatre atacs, Amnistia Internacional ha documentat diversos casos més en els quals les forces israelianes van dur a terme atacs il·legítims que van causar morts i ferides entre la població civil des del 7 d'octubre de 2023. Els incessants bombardejos tenen lloc en el marc del setge imposat a Gaza; la privació deliberada d'accés a aigua i aliments que ha contribuït a la fam extrema i a plantejar el risc de fam; i la destrucció de centres educatius i de salut i altres infraestructures essencials.
Les successives onades de desplaçament massiu han convertit Rafá en la zona més superpoblada de Gaza, on més d'un milió de persones, la immensa majoria d'elles desplaçades, viuen en terribles condicions, fins i tot en botigues i escoles improvisades. La població de la governació s'ha multiplicat per 5 respecte a la població d'abans de la guerra. Si les forces israelianes llancen una operació terrestre a Rafah, és molt probable que les repercussions siguin catastròfiques per a les persones desplaçades, que no tenen on anar, i per a tot el sistema d'ajuda humanitària, que ja està al límit de la seva capacitat.
El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i altres grups armats van llançar coets indiscriminats i van enviar combatents al sud d'Israel i van cometre crims de guerra com homicidis massius deliberats de civils i la presa d'ostatges. Segons les autoritats israelianes, Hamàs i altres grups armats a Gaza van matar almenys 1.139 persones i van prendre com a ostatges més de 200, en la seva majoria civils, entre les quals hi havia 33 nens i nenes. Fins a l'1 de desembre de 2023 havien estat alliberats 113 ostatges en poder de Hamàs i altres grups armats a Gaza i 240 persones palestines detingudes i preses en presons israelianes com a part d'un acord durant una “pausa humanitària” que va començar el 24 de novembre i va finalitzar l'1 de desembre.