“Amb els ulls del món a Gaza, les forces israelianes han desencadenat els últims quatre mesos una onada de violència brutal contra la població palestina a la Cisjordània ocupada en què han comès homicidis il·legítims —fins i tot utilitzant força letal sense necessitat o de forma desproporcionada durant protestes— i operacions de detenció i negació d’assistència mèdica a persones ferides”, ha declarat Amnistia Internacional.
L'organització ha investigat quatre casos representatius en què les forces israelianes van fer servir força letal il·legítima —tres a l'octubre i un al novembre— que van causar l'homicidi injustificable de 20 persones palestines, 7 menors d'edat. L'equip d'investigació va entrevistar a distància 12 persones, 10 testimonis presencials entre els quals hi havia personal de primera intervenció, i residents locals. En l'examen d'aquests 4 incidents, el Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització va verificar 19 vídeos i 4 fotografies.
La investigació d'Amnistia Internacional també ha trobat que les forces israelianes havien obstaculitzat la prestació d'assistència mèdica a persones que tenien ferides potencialment mortals i havien atacat els qui intentaven atendre persones palestines ferides i també fins i tot el personal paramèdic.
Els últims mesos, Israel ha redoblat els atacs mortals a Cisjordània i les tensions s'han disparat. En un incident recent, les forces israelianes van dur a terme un atac fent-se passar per personal mèdic. A Cisjordània han mort violentament almenys 507 persones palestines el 2023 -de les quals 81, com a mínim, eren menors-, en el que ha estat l'any més mortal per a la població palestina des que l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCAH) va començar a registrar el nombre de víctimes el 2005.
“Amb els ulls del móna Gaza, les forces israelianes han desencadenat en els últims quatre mesos una onada de violència brutal contra la població palestina a la Cisjordània ocupada”
“Amb el pretext de l'implacable bombardeig i crims atroços a Gaza, les forces israelianes han desencadenat una força letal il·legítima contra la població palestina a la Cisjordània ocupada, cometent homicidis injustificats i exhibint un menyspreu esgarrifós per les vides palestines. Aquests homicidis il·legítims constitueixen una violació flagrant del dret internacional dels drets humans i s'estan cometent amb impunitat en el context del manteniment del règim institucionalitzat israelià d'opressió i dominació sistemàtiques de la població palestina”, ha declarat Erika Guevara Rosas, directora d'Investigació, Treball d’Incidència i Política Globals d’Amnistia Internacional.
“Aquests casos ofereixen proves esfereïdores de les conseqüències mortals de l'ús il·legítim de la força que fa Israel contra la població palestina a Cisjordània. Les autoritats israelianes, inclòs el sistema judicial israelià, venen demostrant una vergonyosa manca de voluntat de garantir justícia per a les víctimes palestines. En aquest clima d'impunitat gairebé total, ha d'intervenir un sistema de justícia internacional com cal. La Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha d'investigar aquests homicidis i lesions com a possibles crims de guerra d'homicidi intencional i causar deliberadament grans patiments o lesions greus. La situació de Palestina i Israel és una prova decisiva per a la legitimitat i reputació del TPI que no es pot permetre el luxe de fallar.
Des del 7 d'octubre, a tot Cisjordània, l'ús de força il·legítima per les forces de seguretat israelianes durant operacions d'aplicació de la llei és implacable i sembra la por i la intimidació a comunitats senceres; també es fa servir per dispersar concentracions i protestes en solidaritat amb Gaza i per exigir la llibertat de les persones palestines preses i detingudes.
Entre el 7 d'octubre i el 31 de desembre del 2023, han mort violentament 299 persones palestines, cosa que representa un augment del 50% en comparació dels primers 9 mesos de l'any. Almenys 61 més, entre les quals 13 menors, han perdut la vida fins ara el 2024, a data 29 de gener, segons l'OCAH.
Amnistia Internacional va enviar peticions d'informació sobre els quatre casos investigats a la unitat de portaveus de l'exèrcit israelià i al comandant de districte de Jerusalem el 26 de novembre. En el moment de la publicació no havia rebut resposta. Amnistia Internacional continua investigant altres casos d'ús excessiu de la força durant operacions d'aplicació de la llei, com els reiterats assalts i atacs a Jenín i Tulkarem, al nord de la Cisjordània ocupada.
Israel té un historial ben documentat d'ús de força excessiva i sovint letal per sufocar la dissidència i aplicar el sistema d'apartheid contra la població palestina que condueix a una constant històrica d'homicidis il·legítims comesos amb impunitat.
"Van disparar tres bales sense pietat": L'assalt d'octubre a Nour Shams (Tulkarem)
Des del 7 d'octubre, les forces israelianes han intensificat els assalts, que duen a terme gairebé diàriament, a tota la Cisjordània ocupada en el que anomena operacions de registre i detenció.
Segons l'OCAH, més del 54% de les 4.382 persones palestines ferides a Cisjordània ho van ser durant aquest tipus d'operacions.
En un cas il·lustratiu investigat per Amnistia Internacional, forces militars i de la Policia de Fronteres israelianes van fer servir força excessiva durant un assalt de 30 hores contra el camp per a persones refugiades de Nour Shams, a Tulkarem, iniciat el 19 d'octubre.
Durant l'operació, les forces israelianes van matar 13 persones palestines, 6 menors —de les quals 4 tenien menys de 16 anys— i en van detenir 15. Segons fonts militars israelianes citades pels mitjans de comunicació, un policia de fronteres israelià va morir i nou van resultar ferits després que persones palestines els llancessin un artefacte explosiu improvisat.
Residents del lloc van explicar a Amnistia Internacional que, durant l'operació, els soldats israelians van assaltar més de 40 cases on van destruir pertinences personals i van fer forats a les parets per fer-los servir de llocs de franctirador. A més, van tallar l'aigua i l'electricitat del camp, i els soldats van fer servir excavadores per destruir camins públics, esteses elèctriques i infraestructura d'aigua.
Una de les persones que van morir va ser Taha Mahamid, de 15 anys, a qui les forces israelianes van matar a trets davant de casa seva quan va sortir a veure si les forces israelianes havien marxat. Segons testimonis de testimonis i vídeos que ha examinat Amnistia Internacional, Taha anava desarmat i no representava cap amenaça per als soldats en el moment que van disparar-lo. En un vídeo filmat per una de les seves germanes i verificat pel Laboratori de Proves d'Amnistia es veu Taha caminant pel carrer, inclinant el cos endavant per comprovar la presència de soldats i després caient al carrer, davant de casa seva, després que se sentís el so de tres trets.
Fatima, germana de Taha, va explicar a Amnistia Internacional: “No li van donar ni una oportunitat. En un instant, el meu germà va ser eliminat. Van disparar tres bales sense pietat. La primera el va tocar a la cama. La segona, a l'estómac. La tercera, a l'ull. No hi havia enfrontaments... no hi havia conflicte”.
Un testimoni presencial va explicar a Amnistia Internacional que quan Ibrahim Mahamid, el pare de Taha, va intentar salvar el seu fill ferit, les forces israelianes li van disparar a l'esquena. Un vídeo verificat filmat per una de les germanes de Taha immediatament després dels trets mostra el pare de Taha a terra, amb Taha, abans d'allunyar-se coixejant. Fatima Mahamid va afegir: “[El meu pare, Ibrahim] va aixecar les mans, mostrant-los [als soldats] que no portava res. Només volia endur-se el fill. Li van disparar una sola bala i el meu pare va caure al costat de Taha”.
Ibrahim Mahamid va patir danys greus als òrgans interns i va haver de ser ingressat en cures intensives.
Ni Taha ni Ibrahim Mahamid representaven una amenaça per a les forces de seguretat ni per a cap persona quan van disparar contra ells. Aquest ús innecessari de força letal s'ha d'investigar com a possible crim de guerra d'homicidi intencional i causar deliberadament grans patiments o atemptar greument contra la integritat física o la salut.
Aproximadament 12 hores després de l'homicidi de Taha Mahamid, l'exèrcit israelià va irrompre a la casa de la família i va tenir unes 10 hores tancats als seus familiars, tres menors de poca edat entre ells, en una habitació sota la supervisió d'un soldat. També van fer forats a la paret de dues habitacions per situar franctiradors amb vista al veïnatge. Un testimoni va dir que els soldats van escorcollar la casa, van colpejar un membre de la família i que va veure un soldat orinant a la porta.
En vídeos verificats per Amnistia Internacional es veuen excavadores militars israelianes causant danys als estrets carrers del camp de persones refugiades de Nour Shams. A més, un vídeo publicat per la Societat Palestina de la Mitja Lluna Roja (SPMLR) i verificat pel Laboratori de Proves d'Amnistia mostra els enormes danys patits per un camí dins del camp per a persones refugiades de Nour Shams, que van dificultar l'evacuació mèdica de persones ferides durant l'assalt.
Ús excessiu de la força contra manifestants palestins
Des del 7 d'octubre, han tingut lloc a tota la Cisjordània ocupada protestes en solidaritat amb la població palestina de Gaza. Aquestes manifestacions han estat majoritàriament pacífiques, encara que s'han vist algunes persones llançant pedres com a reacció a la presència o la intervenció contundent de les forces israelianes.
L'ús per les forces israelianes de força letal en resposta al llançament de pedres per part de joves és contrari al dret a la vida consagrat en el dret internacional dels drets humans i en les normes internacionals que regulen l'ús de la força a la tasca policial. La força letal en l'aplicació de la llei només es pot fer servir quan hi ha una amenaça imminent per a la vida; el seu ús no és una resposta proporcional al llançament de pedres.
Dos testimonis van explicar a Amnistia Internacional un cas atroç del 13 d'octubre a Tulkarem, quan les forces israelianes situades en una torre de vigilància militar en una de les entrades principals de la població i les que eren a la teulada d'un habitatge proper van obrir foc contra una multitud d'almenys 80 persones palestines desarmades que es manifestaven pacíficament en solidaritat amb Gaza.
Dos periodistes que eren al lloc van explicar Amnistia Internacional per separat que havien vist les forces israelianes disparant dos pots de gas lacrimogen contra la multitud i, poc després, obrint foc amb munició real contra aquesta sense que hi haguessin trets d'advertiment. Els dos periodistes van veure quatre persones caure ferides pels trets quan intentaven fugir del tiroteig. Uns minuts després, les forces israelianes també van obrir foc a la direcció on hi havia els periodistes tot i que tots dos portaven armilles clarament marcades amb la paraula Press (premsa). Els periodistes es van amagar darrere d'un mur juntament amb tres nens i s'hi van haver de quedar unes dues hores, mentre continuava l'operació.
Durant aquest temps, van veure com un soldat israelià va disparar i va ferir un palestí que va passar al seu costat amb bicicleta. Una dels periodistes també va veure com disparaven un altre manifestant al cap i va explicar que la víctima va rebre un tret sobtat i va caure a terra. Va morir més tard de les seves ferides.
En un altre incident ocorregut el 27 de novembre a Beitunia, a prop de Ramal·la, les forces israelianes van fer servir força excessiva contra una multitud de persones palestines que s'havien congregat per donar la benvinguda als presos excarcerats de la presó d'Ofer com a part de l'acord entre Israel i Hamàs durant la pausa humanitària temporal a Gaza.
Els testimonis van explicar a Amnistia Internacional que l'exèrcit israelià havia disparat munició reial i bales recobertes de cautxú contra la multitud i usat drons per llançar pots de gas lacrimogen. També van dir que les forces israelianes van fer servir una excavadora militar i van conduir vehicles tot terreny militars contra les persones reunides.
Un testimoni va veure com van disparar al pit el resident Yassine al Asmar quan s'estava dret entre la multitud i que les ambulàncies no van poder arribar-hi perquè les forces israelianes seguien disparant. Els seus amics van aconseguir treure'l d'allà i portar-lo a un hospital de Ramal·la, on va ser declarat mort poc després.
Vídeos verificats pel Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional mostren alguns manifestants llançant pedres i cremant pneumàtics a la zona, així com almenys una persona llançant un còctel molotov contra una excavadora.
Segons el dret internacional, llançar pedres o cremar pneumàtics no justifica una resposta aplicable a la llei que impliqui l'ús d'armes de foc. El dret internacional prohibeix l’ús de força letal contra persones que no suposen una amenaça imminent de mort o lesions greus.
Aquests trets han d'investigar-se com a possibles crims de guerrad'homicidi intencional i causar deliberadament grans patiments o lesions greus.
Un dels testimonis va dir: “Intenten fer malbé la nostra celebració de la llibertat dels presos i fer valer el seu domini”.
"Vaig veure [...] com disparaven a l'ambulància": Obstrucció de l'assistència mèdica
L'obstrucció de l'assistència mèdica per les forces israelianes durant les seves operacions als Territoris Palestins Ocupats és una pràctica habitual que Amnistia Internacional documenta des de fa anys i forma part del sistema israelià d'apartheid. Segons el dret internacional, les forces israelianes tenen l'obligació d'assegurar-se que qualsevol persona ferida per les forces pot accedir a tractament mèdic.
Amnistia Internacional ha investigat cinc casos en què les forces israelianes van dificultar o impedir que persones ferides de gravetat en manifestacions i assalts rebessin assistència mèdica crítica. També van disparar contra persones palestines que intentaven ajudar, i fins i tot contra personal mèdic que atenia els ferits.
El 10 d'octubre, a Ein al-Lozeh, barri de Silwan de la Jerusalem Oriental ocupada, una unitat de la patrulla de la Policia de Fronteres israeliana va matar il·legítimament Ali Abbasi, que anava desarmat i intentava posar fora de perill Abd Al Rahman Faraj , a qui la mateixa unitat que patrullava a la zona acabava de disparar.
Havien esclatat enfrontaments entre la població palestina i la Policia de Fronteres israeliana al barri. La població utilitzava coets pirotècnics i les forces israelianes, munició real. El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia ha verificat tres vídeos gravats des d'angles diferents en què veia que els coets pirotècnics arribaven a la part del darrere i als laterals d'un cotxe de la policia.
Durant aquests enfrontaments, Abd Al Rahman Farakh va ser aconseguit per un tret. Poc després, Ali Abbasi va intentar posar Farakh fora de perill. Un testimoni presencial, que va parlar amb la condició de mantenir l'anonimat per raons de seguretat, va dir a Amnistia Internacional que va veure les forces israelianes disparant Ali Abbasi al cap quan intentava treure Farakh del lloc.
El testimoni va afirmar que les forces israelianes van amenaçar després de disparar qui intentés ajudar els dos homes i va obstaculitzar el pas d'una ambulància que intentava arribar fins a les víctimes, deixant-les sagnant a terra més d'una hora. Els homes van ser recollits més tard per una ambulància militar israeliana i encara no s'han tornat els cossos a les famílies.
De manera similar, durant la repressió de la manifestació de Tulkarem del 13 d'octubre, testimonis presencials dels trets efectuats per les forces israelianes contra l'home palestí que anava amb bicicleta van explicar a Amnistia Internacional que els soldats israelians van disparar també al paramèdic que va tractar de rescatar la víctima quan s'hi acostava. Un dels dos periodistes que van presenciar l'incident va dir a Amnistia Internacional que va veure que disparaven l'home de la bicicleta en una cama abans que caigués:
“Cridava. I llavors, un dels tipus de l'ambulància va intentar moure'l i salvar-li la vida, però el franctirador israelià va continuar disparant. Vaig veure amb els meus propis ulls els franctiradors israelians disparant el personal mèdic i l'ambulància”.
En un tercer exemple, durant l'assalt a Nour Shams del 19 d'octubre, tres testimonis, un dels quals era un paramèdic que era al lloc, van veure que aturaven dues ambulàncies a l'entrada del camp i que els impedien arribar fins als ferits. Els testimonis van dir que van obligar residents a transportar les persones ferides a un hospital en cotxes particulars.
Familiars d'Ibrahim Mahamid que van presenciar com li disparaven quan intentava deposar fora de perill el seu fill ferit Taha van dir a Amnistia Internacional que, durant més d'una hora, no havien permès que rebés assistència mèdica. L'organització també va parlar amb un paramèdic que era al lloc i que va confirmar que havia estat més d'una hora intentant arribar fins a Ibrahim Mahamid, però que les forces israelianes van aturar l'ambulància a l'entrada del camp i van deixar que Ibrahim es dessagnés durant tot aquest temps.
Durant l'assalt que va tenir lloc a Yenín el 9 de novembre, l'exèrcit israelià va atacar personal mèdic que intentava atendre una persona que tenia una ferida de bala dins del camp de persones refugiades de Jenín. L'OCAH va informar que les forces israelianes havien matat 13 persones palestines durant aquesta operació que va durar 12 hores i en què hi va haver tant enfrontaments armats com atacs aeris.
Segons un testimoni, les forces israelianes van disparar a la regió lumbar Sabreen Obeidi, paramèdica de la Societat Palestina de la Mitja Lluna Roja, quan estava dins d'una ambulància de la Societat estacionada al camp per a persones refugiades de Jenín.
Durant aquest assalt del 9 de novembre, les forces israelianes també van disparar contra dues ambulàncies més de la SPMLR que havien entrat al camp a recollir persones ferides. Imatges de vídeo d'una càmera instal·lada dins d'una ambulància de l'SPMLR enviades a Amnistia Internacional i verificades pel Laboratori de Proves de l'organització mostren com un cartutx arriba a uns 2 metres de l'ambulància. L'incident que es veu al vídeo també va ser narrat a Amnistia Internacional per un paramèdic que es trobava dins de l'ambulància, que va explica que també havia vist dos paramèdics més contra els qui havia disparat un franctirador situat en un edifici a l'altra banda del carrer.
El dret internacional exigeix que es respecti i es protegeixi les persones malaltes i ferides, i el personal mèdic. Obstaculitzar l'accés a atenció mèdica viola el dret a la salut i els drets a la seguretat de la persona, o si no és objecte de tortura i tracte o pena cruel, inhumà o degradant, i pot donar peu a violacions del dret a la vida.
“Amnistia Internacional fa temps que documenta homicidis il·legítims a mans de les forces israelianes i com aquests actes entren dins del sistema d'apartheid a la població palestina. Ja és hora que la Fiscalia de la Cort Penal Internacional investigui aquests homicidis i el crim d'apartheid en la investigació sobre la situació de Palestina”, ha conclòs Erika Guevara Rosas.
Informació general sobre les normes legals internacionals
A la Cisjordània ocupada, inclosa Jerusalem Est, Israel és la potència ocupant i les seves accions estan subjectes, a més del IV Conveni de Ginebra i al dret sobre l'ocupació, a les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional dels drets humans.
En la tasca policial en manifestacions i en l'exercici d'altres funcions d'aplicació de la llei a Cisjordània, incloses les anomenades operacions d'escorcoll i detenció, les forces israelianes han de respectar els drets humans, inclosos els relatius a la vida i la seguretat de la persona, i els relatius a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, així com les normes internacionals que desenvolupen la manera com els funcionaris encarregats de fer complir la llei han de respectar els drets humans, com els Principis Bàsics sobre l'Ocupació de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei, de l'ONU.
Aquestes normes prohibeixen l'ús de la força pels funcionaris encarregats de fer complir la llei llevat que sigui estrictament necessari i en la mesura exigida per al compliment del deure. Alhora, estipulen que les armes de foc només s'han d'emprar només com a últim recurs, és a dir, quan sigui estrictament necessari perquè el personal militar o policial es protegeixi a si mateix o altres persones davant d'una amenaça imminent de mort o lesió greu. L’ús deliberat d’armes de foc letals només és permissible quan sigui estrictament inevitable per protegir una vida. L'homicidi intencional de persones protegides i causar deliberadament grans patiments o lesions greus a persones protegides són infraccions greus del IV Conveni de Ginebra i constitueixen crims de guerra.