L'ordre de l'exèrcit israelià que insta la població del nord de Gaza i la ciutat de Gaza a “evacuar” el territori i desplaçar-se cap al sud de la Franja no pot considerar-se un advertiment vàlid i podria equivaler a un desplaçament forçós de la població civil, fet que constitueix una violació del dret internacional humanitari, ha declarat Amnistia Internacional.

En l'anunci inicial es donava a la població 24 hores per a abandonar el nord de Gaza “per la seva seguretat i protecció”, una exigència impossible que fins i tot el portaveu de l'exèrcit israelià ha admès que no pot dur-se a terme en un sol dia. Més enllà del termini, Israel no pot tractar el nord de Gaza com una zona de foc obert simplement per haver emès aquesta ordre. Les seves forces tenen l'obligació de prendre totes les precaucions possibles per a minimitzar els danys a la població civil en qualsevol part de Gaza.

“Amb aquesta ordre, les forces israelianes materialitzen el desplaçament forçós massiu de més d'1,1 milions de persones de la ciutat de Gaza i tota la part nord de la Franja de Gaza. Han sembrat el pànic entre la població i han deixat milers de persones palestines desplaçades internament, dormint als carrers, sense saber on fugir ni on acollir-se enmig de la implacable campanya de bombardejos israelià i de les despietades mesures de càstig col·lectiu. L'ordre ha d'anul·lar-se immediatament”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Des del 7 d'octubre, més de 1.500 persones han mort i més de 6.600 han resultat ferides per atacs israelians a Gaza, segons el Ministeri de Salut de Gaza. Cal esperar que el nombre real de víctimes mortals sigui molt més alt, ja que les famílies tenen dificultats per a recuperar els cadàvers dels seus éssers estimats sota la runa. Els atacs es van produir en represàlia per un esgarrifós atac en el qual Hamàs i altres grups armats van llançar coets de manera indiscriminada, van segrestar civils, van prendre ostatges i van dur a terme execucions sumàries massives de civils en el sud d'Israel. Segons el Ministeri de Salut israelià, a Israel van morir almenys 1.200 persones i 3.436 van resultar ferides.

Segons l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCHA), des que van començar els atacs, dels 2,2 milions de residents a Gaza, més de 532.000 persones ja han estat desplaçades internament, algunes d'elles en dues ocasions.

“Els aliats d'Israel i els Estats donants han de demanar amb caràcter urgent que es respecti el dret internacional humanitari i es protegeixi la població civil. Els civils de Gaza no han d'utilitzar-se com a peons polítics i no poden devaluar-se les seves vides. Igualment, la comunitat internacional ha d'abstenir-se de continuar legitimant el bloqueig il·legal que Israel manté des de fa 16 anys i posar fi immediatament a la transferència d'armes que puguin utilitzar-se per a cometre atacs il·legítims”, ha declarat Agnès Callamard.

Els atacs aeris israelians han causat grans danys a les carreteres del nord de Gaza, no hi ha transport públic disponible i el combustible escasseja a causa de l'enduriment del bloqueig existent.

Un resident va descriure les escenes de caos i pànic observades mentre la població intentava fugir pels carrers destruïts del nord de Gaza: “Un trajecte d'una hora amb cotxe semblava durar 30 anys. Vam haver de canviar de ruta moltes vegades... Tothom tem per la seva vida, és un terror inimaginable. Hi ha nens i nenes que ploren, preses del pànic”.

Un treballador humanitari a Gaza ha comunicat a Amnistia Internacional: “Que m'expliquin [les forces armades israelianes] com podem evacuar hospitals amb pacients en vigilància intensiva i a totes les persones ferides en els últims atacs. És un disbarat, impossible”.

A causa de la destrucció de les carreteres i a la falta de combustible, els equips de salvament no poden accedir a les zones del nord de Gaza per a desenterrar els centenars de cadàvers que romanen atrapats sota els enderrocs com a resultat dels recents atacs aeris.

“Estem intentant recuperar els cadàvers, el que queda d'ells, dels nens i nenes, amb les nostres pròpies mans. Les excavadores no poden arribar a la zona per a retirar els enderrocs. Porto tres dies aquí des del bombardeig, han mort 19 membres de la meva família i només he pogut recuperar el cos de la meva jove i una part del cos del meu fill”, ha declarat a Amnistia Internacional Fawzi Naffar, supervivent d'un atac aeri israelià contra el barri de Sheij Radwan, a la ciutat de Gaza, que va causar la mort d'almenys 40 civils.

L'organització ja ha documentat que diverses famílies van fugir de casa seva cap a zones que pensaven que serien més segures, però que van acabar sent bombardejades. L'organització va parlar amb un home que havia fugit a peu de Beit Hanoun juntament amb la seva família el 8 d'octubre a l'alba per buscar refugi en una escola gestionada per l'Agència de l'ONU per a la Població Refugiada Palestina (UNRWA) a Jabalia. Poc després, el seu fill de 19 anys va perdre la vida en un atac al mercat de Jabalia quan es disposava a comprar pa per a la família.

Entre les persones desplaçades, hi ha algunes amb discapacitats i malalties cròniques. L'organització va parlar amb dones i nenes amb discapacitat que havien fugit de casa seva a peu i caminant durant hores amb por constant als bombardejos per refugiar-se a les escoles gestionades per la UNRWA del nord de Gaza. No poden fer el llarg recorregut a peu fins al sud de Gaza, on molts dels refugis ja han assolit la seva màxima capacitat. Protegir aquests civils ha de ser prioritari.

Por a una “segona Nakba”

La majoria de la població de Gaza és descendent de persones refugiades que es van veure desplaçades o obligades a fugir de casa seva durant el conflicte de 1947-49, que va desplaçar a la força a més de 750.000 persones palestines de les seves ciutats i pobles. La població palestina es refereix a aquest conflicte com la “Nakba”.

Si bé moltes persones palestines intenten fugir del nord de Gaza, altres han explicat a Amnistia Internacional que prefereixen quedar-se per por que pugui produir-se una “segona Nakba”, perquè el trauma generacional del desplaçament segueix present en la memòria col·lectiva de gran nombre de gazatís.

“El 1948, durant la Nakba, van expulsar als nostres pares de casa seva. Ens vam quedar sense casa, la van destruir en l'ofensiva d'agost de 2022; la vam reconstruir i la van enderrocar de nou... En tota la vida no hem conegut res més que un desplaçament rere un altre”, ha expressat a Amnistia Munir Radwan, professor universitari.

Una altra persona resident a Gaza afirma: “Vam anar a dormir el 2023 i ara ens despertem el 1948”.

“La comunitat internacional no pot guardar silenci mentre les forces israelianes expulsen il·legítimament de casa seva més d'un milió de palestins. Ha d'aturar-se immediatament el desplaçament forçós que imposa Israel a la població civil de Gaza”, ha declarat Agnès Callamard.

Amnistia Internacional demana a Israel i a tots els grups armats palestins que respectin les obligacions contretes en virtut del dret internacional humanitari per  protegir la població civil. Els grups armats palestins han d'alliberar immediatament a tots els ostatges civils i abstenir-se de llançar coets indiscriminats contra Israel. Per part seva, Israel ha d'acatar els principis del dret internacional —especialment, els principis de proporcionalitat i distinció— i no imposar càstigs col·lectius, represàlies ni desplaçaments.

Amnistia Internacional és una organització de drets humans imparcial i té entre els seus propòsits garantir que totes les parts en un conflicte armat respectin el dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans. Amnistia Internacional continuarà investigant si els grups armats palestins i les forces israelianes compleixen les normes del dret internacional humanitari, com prendre totes les precaucions necessàries per a minimitzar el mal als civils i els béns de caràcter civil, i abstenir-se de cometre atacs il·legítims i d'aplicar càstigs col·lectius a la població civil.