Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Israel i Territoris Palestins Ocupats

  • El bloqueig israelià de Gaza continua asfixiant la vida quotidiana
18 de gener de 2010

El bloqueig israelià de Gaza continua asfixiant la vida quotidiana

Entra a www.actuaambamnistia.org i demana a les autoritats israelianes que aixequin el bloqueig sobre Gaza

Madrid.- Quan es compleix un any de la fi de l’ofensiva militar israeliana contra Gaza, Amnistia Internacional ha manifestat que Israel ha de posar fi a l’asfixiant bloqueig que manté sobre la Franja de Gaza, que obliga a 1,4 milions de palestins a viure aïllats del món exterior, suportant amb prou feines condicions desesperades de pobresa.

A l’informe titulat Asfixiant: El bloqueig israelià de la Franja de Gaza Amnistia Internacional ha reunit testimonis de persones que estan encara esforçant-se per reconstruir la seva vida després de l’operació “Plom Fos”, a causa de la qual van morir uns 1.400 palestins i van resultar ferits milers més.

L’organització també llança una ciberacció, accessible a www.actuaambamnistia.org , perquè la ciutadania pugui exigir a les autoritats israelianes que aixequin el bloqueig sobre Gaza.

“Israel afirma que el bloqueig que manté sobre Gaza des de juny de 2007 és una resposta als atacs amb coets d’efectes indiscriminats que grups palestins armats llancen des d’allà contra el sud d’Israel –ha manifestat Malcolm Smart, director del Programa per a Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica d’Amnistia Internacional–. No obstant això, la veritat és que el bloqueig no afecta específicament els grups armats, sinó que és un càstig per a la població sencera de Gaza, doncs restringeix l’entrada d’aliments, equip mèdic, material educatiu i materials de construcció.”

“El bloqueig constitueix un càstig col·lectiu segons el dret internacional i ha d’aixecar-se immediatament.”

D’acord amb el dret internacional, Israel, com a potència ocupant, té el deure de garantir el benestar de la població de Gaza, inclòs el seu dret a la salut, a l’educació i a una alimentació i un habitatge adequats.

Durant l’operació “Plom Fos”, que es va perllongar del 27 de desembre de 2008 fins al 18 de gener de 2009, van morir 13 israelians, inclosos tres civils al sud d’Israel, on desenes més van resultar ferits en atacs amb coets d’efecte discriminat llançats per grups armats palestins.

A Gaza, els atacs israelians van danyar o van destruir edificis i infraestructures civils, inclosos hospitals i escoles i els sistemes de subministrament d’aigua i electricitat. Milers d’habitatges palestins van ser destruïts o van sofrir greus danys.

Es calcula que 280 de les 641 escoles de Gaza van sofrir danys i 18 van ser destruïdes. Més de la meitat dels habitants de Gaza són menors de 18 anys, i la interrupció de la seva educació, a causa dels danys causats durant l’operació “Plom Fos” i la persistència del boicot israelià, està tenint un efecte devastador.

Els hospitals també s’han vist molt afectats per l’ofensiva militar i el bloqueig. Les autoritats israelianes han negat reiteradament l’entrada a Gaza als camions d’ajuda mèdica de l’Organització Mundial de la Salut sense oferir cap explicació.

Les autoritats israelianes segueixen impedint o retardant la sortida de Gaza de persones amb malalties greus que no poden ser tractades allà: des del tancament dels passos d’entrada i sortida de Gaza, els malalts han de sol·licitar permisos per sortir, però aquests solen denegar-se. L'1 de novembre de 2009, Samir al-Nadim, pare de tres fills, va morir després d’haver-se retardat 22 dies la seva sortida de Gaza per a una operació de cor.

Amnistia Internacional ha parlat amb diverses famílies, les llars de les quals van ser destruïdes en l’operació militar israeliana i que, un any després, continuen vivint en allotjaments temporals.

Mohammed i Halima Mslih i els seus quatre fills de poca edat van fugir de la seva llar, al poble de Yuhor al-Dik, en el sud de la ciutat de Gaza, durant el conflicte, fa ja un any. Llavors, els buldòzers de l’exèrcit israelià van demolir la casa.

“Quan vam tornar, tot estava destrossat. La gent ens donava menjar perquè no teníem res”, ha explicat Mohammed Mslih.

Sis mesos després de l’alto el foc, la família vivia encara en una tenda de tela prima de niló. Només ara han pogut construir un senzill habitatge permanent, però temen que les contínues incursions militars israelianes destrueixin el poc que els queda.

La desocupació està augmentant vertiginosament a Gaza, doncs els negocis que queden sobreviuen amb prou feines amb el bloqueig. El desembre de 2009, l'ONU va informar que la desocupació a Gaza era superior al 40 per cent.

“El bloqueig està sufocant pràcticament tots els aspectes de la vida dels habitants de Gaza, més de la meitat dels quals són nens i nenes –ha assenyalat Malcolm Smart–. No es pot deixar que l’aïllament i el sofriment creixents de la població de Gaza persisteixin. El govern israelià, com a potència ocupant, ha de complir l’obligació jurídica vinculant d’aixecar el bloqueig sense trigar més.”
Per saber més llegeix l'Informe