Israel i els Territoris Palestins Ocupats: Israel raciona l’aigua a un fil a la població palestina

27 d’octubre de 2009

Firma a www.actuaambamnistia.org per exigir a Israel que respecti el dret a l’aigua de la població palestinaLondres/ Madrid.- Amnistia Internacional ha acusat avui, 27 d’octubre de 2009, a Israel de negar a la població palestina el dret a l’aigua en exercir el control total dels recursos hídrics comuns i aplicar polítiques discriminatòries. Sense cap raó, aquestes polítiques restringeixen la disponibilitat de l’aigua als Territoris Palestins Ocupats (TPO) i impedeixen als palestins desenvolupar una infraestructura hídrica efectiva allà. “Israel només permet als palestins l’accés a una petita part dels recursos hídrics comuns, que es troben en la seva majoria a la Cisjordània ocupada, mentre els assentaments israelians, establerts allà il·legalment, tenen un subministrament gairebé il·limitat d’aigua –ha manifestat Donatella Rovera, investigadora d’Amnistia Internacional per Israel i els TPO-. A Gaza, el bloqueig israelià ha agreujat una situació que ja era crítica”.En un nou i extens informe, Amnistia Internacional revela fins a quin punt el caràcter discriminatori de les polítiques i pràctiques hídriques d’Israel nega a la població palestina el seu dret d’accés a l’aigua. Israel consumeix més del 80 per cent de l’aqüífer de la muntanya, principal font d’aigua subterrània d’Israel i els TPO, al mateix temps que restringeix a només el 20 per cent l’accés palestí a ell. L’aqüífer de la muntanya és la única font d’aigua de la població palestina de Cisjordània, però només una de les vàries que té Israel, que consumeix també tota l’aigua disponible del riu Jordà. Mentre que el consum diari d’aigua palestí amb prou feies arriba als 70 litres per persona, l’israelià és de més de 300 litres al dia, el quàdruple. A algunes comunitats rurals, els palestins sobreviuen amb escassament 20 litres d’aigua al dia, el volum mínim recomanat per ús domèstic a les situacions d’emergència. Entre 180.000 i 200.000 persones que viuen a comunitats palestines rurals no tenen accés a aigua corrent, i l’exèrcit israelià amb freqüència els impedeix fins i tot recollir aigua de pluja. En canvi, els colons israelians, que viuen a Cisjordània malgrat violar així el dret internacional, tenen cultius de reg intensiu, exuberants jardins i piscines. Els colons, el nombre dels quals ascendeix al voltant de 450.000, tenen tanta o més aigua que els 2,3 milions de persones que formen la població palestina. A la Franja de Gaza, el 90 o 95 per cent de l’aigua del seu únic recurs hídric, l’aqüífer costaner, està contaminada i no és apta pel consum humà. No obstant això, Israel no permet que es porti aigua de l’aqüífer de la muntanya de Cisjordània a Gaza. Les fortes restriccions que Israel ha imposat durant els últims anys a l’entrada a Gaza de material i equip necessaris pel desenvolupament i la reparació de la infraestructura han agreujat encara més la situació de la zona des del punt de vista del subministrament d’aigua i el sanejament, que ha assolit proporcions de crisi. Davant la manca d’aigua i d’una xarxa de subministrament, molts palestins han de comprar l’aigua de cisternes ambulants, que sovint és de dubtosa qualitat i molt més cara. Altres recorren a mesures d’estalvi d’aigua que són perjudicials per la seva salut i la de les seves famílies i que obstaculitzen el desenvolupament socioeconòmic. “Durant més de quatre dècades d’ocupació, les restriccions imposades per Israel a l’accés dels palestins a l’aigua han impedit el desenvolupament d’infraestructures i instal·lacions hídriques als TPO, negant així a milers de palestins el dret a portar una vida normal, a tenir una alimentació i un habitatge adequats, a salut i al desenvolupament econòmic” ha assenyalat Donatella Rovera.Israel s’ha apropiat de grans extensions de les terres palestines amb abundant aigua que ocupa i a les que prohibeix l’accés als palestins. També ha imposat un complex sistema de permisos, que els palestins han de sol·licitar a l’exèrcit i a altres autoritats israelianes per emprendre qualsevol projecte hídric als TPO. És habitual que les sol·licituds d’aquests permisos siguin rebutjades o triguin molt a ser ateses. Les restriccions imposades per Israel a la circulació de persones i mercaderies als TPO agreugen encara més les dificultats que troben els palestins per poder posar en marxa projectes de subministrament d’aigua i sanejament i inclús per distribuir petites quantitats d’aigua. Els camions cisterna es veuen obligats a donar grans voltes per evitar els controls militars israelians i les carreters per les que els palestins tenen prohibit circular, el que genera enormes pujades del preu de l’aigua. A les zones rurals, els habitants dels pobles palestins s’esforcen contínuament per trobar aigua suficient per les seves necessitats bàsiques, ja que l’exèrcit israelià els destrueix sovint les cisternes d’aigua de pluja i els confisca les tanques d’aigua.En canvi, en els propers assentaments israelians, els aspersors reguen els cultius al sol del migdia, quan es malgasta gran part de l’aigua, que s’evapora abans d’arribar a terra. A alguns pobles palestins, com l’accés a l’aigua està subjecte a tan rigoroses restriccions, els camperols no poden cultivar la terra, ni tan sols per conrear petites quantitats de plantes pel seu consum personal o pel farratge dels animals, i s’han vist obligats a reduir la mida dels seus ramats. “L’aigua és una necessitat bàsica i un dret, però per molts palestins fins i tot aconseguir petites quantitats d’aigua de mala qualitat per subsistir s’ha convertit en un luxe que amb prou forces poden permetre’s”, ha explicat Donatella Rovera.“Israel ha de posar fi a les seves polítiques discriminatòries, aixecar d’immediat totes les restriccions que imposa l’accés dels palestins a l’aigua i assumir la responsabilitat d’ocupar-se dels problemes que ha creat, permetent als palestins fer un ús de la part dels recursos hídrics comuns que els hi correspon.”L’important paper del govern espanyolEl Govern espanyol es troba en una bona posició per jugar les properes vegades un paper important en relació a l’accés a l’aigua de la població palestina. Amnistia Internacional li demana que en el marc de les seves relacions bilaterals, i també com imminent president de la Unió Europea, i com donant internacional, exigeixi a Israel la fi de les restriccions que impedeixen l’accés a l’aigua per la població palestina; que acabi les demolicions d’estructures d’aigua i que elimini els obstacles per la reconstrucció de les infraestructures. D’altra banda, a la Autoritat Palestina, el Govern espanyol ha d’exigir-li una gestió eficaç de l’aigua i que vigili que s’ofereixen les millors condicions sanitàries per la població.A més, Amnistia Internacional li demana al Govern espanyol que impulsi la rendició de comptes per violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans perpetrades durant el conflicte de Gaza i el sud d’Israel de desembre de 2008 i gener de 2009, el que es coneix com recomanacions de l’informe Goldstone, i van dirigides a les autoritats israelianes i palestines. Ciberacció per donar suport al dret a l’aigua de la població palestinaLa secció espanyola d’Amnistia Internacional ha llançat en el seu centre d’activisme a Internet, www.actuaambamnistia.org, una ciberacció perquè la ciutadania li exigeixi a Israel que respecti el dret a l’aigua que té la població palestina.Si vols saber més...Extracte de l'informe amb casos en catellàFulletó de la campanya en castellàPerfil de Hareuveni Eyal, investigador i activista de drets humans israeliàInforme complert en anglès