Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iraq: una reconstrucció en 3D demostra que les forces de seguretat van matar manifestants deliberadament

© Ali Dab Dab

Una nova i exclusiva investigació visual d'Amnistia Internacional i SITU Research revela que les forces de seguretat iraquianes tenien intenció de matar o mutilar greument desenes de manifestants quan van disparar granades d'ús militar directament contra la multitud als carrers de Bagdad el passat octubre i posteriorment.

El lloc web interactiu de les dues organitzacions, Smokescreen – Iraq’s use of military-grade tear gas grenades to kill protesters, conté una reconstrucció 3D d'episodis mortals gravats en vídeo al voltant de la plaça de Tahrir i el pont de Jimhouriya, a la capital. Se sap que aquestes granades han ferit mortalment almenys dues dotzenes de manifestants en aquesta zona des d'octubre de 2019.

Les simulacions balístiques i les anàlisis espacials que es presenten en el lloc web Smokescreen demostren que els projectils es van disparar amb intenció de matar o causar lesions greus.

"Hi ha proves aclaparants que apunten a un ús sistemàtic i deliberat d'aquestes granades de fum i gas lacrimògen per les forces de seguretat per matar, i no dispersar, manifestants, fet que constitueix una violació directa del dret internacional dels drets humans", ha manifestat Brian Castner, assessor general per a resposta a les crisis d'Amnistia Internacional sobre operacions militars i armamentístiques.

"Les forces de seguretat coneixien la capacitat mortífera d'aquestes armes i, no obstant això, van continuar disparant a discreció, la qual cosa va causar una cadena d'almenys dues desenes de morts terribles".

"Els vídeos analitzats per a aquest informe mostren clarament un patró d'ús de força excessiva i mitjans letals contra civils iraquians. És imprescindible analitzar aquestes armes en relació amb els espais urbans on són desplegades; aquesta investigació visual rastreja l'activitat de l'arma en relació amb els carrers, places i espais de reunió on hi ha hagut tantes víctimes mortals", ha afirmat Brad Samuels, soci fundador de SITU Research.

Disseny letal

La nova anàlisi entronca amb una investigació anterior d'Amnistia Internacional en la qual, per primera vegada, es va determinar que les inconfusibles granades pels manifestants eren de dos tipus, basades en granades militars de gran potència explosiva dissenyades per al combat, com les granades M99, del fabricant serbi Sloboda Ĉaĉak, , així com les magranes de gas lacrimògen M651 i les magranes de fum M713, fabricades per l'Organització d'Indústries de la Defensa de l'Iran. Investigadors independents sobre armament ho van confirmar posteriorment.

Aquestes granades pesen uns 250 grams, fins a 10 vegades més que els pots de gas lacrimògen habituals. No obstant això, es disparen amb gairebé la mateixa velocitat de sortida -velocitat a la qual surten disparades del llançagranades-, la qual cosa significa que la força de l'impacte és considerablement més alta, sobretot si es disparen amb un angle d'elevació baix.

Els pesats projectils metàl·lics van causar morts terribles en travessar amb aquesta força el crani i el cos de manifestants; sovint, el fum continuava sortint per les ferides obertes. Les imatges de les víctimes mortals són de les més descarnades que havia vist l'experimentat equip investigador d'Amnistia Internacional encarregat de verificar els vídeos.

SITU Research va utilitzar un model digital per simular el tret d'una d'aquestes magranes contra gel balístic (anàlisi que habitualment realitzen experts forenses i especialistes en armes per comprovar el tipus i la gravetat de les ferides causades per bales i altres projectils). L'impacte de la magrana en el gel era notablement similar al d'un projectil d'escopeta de calibre 12 específicament destinat a la caça. En altres paraules, quan es disparen directament contra un objectiu amb un angle baix, aquestes granades "menys letals" tenen exactament la mateixa capacitat mortífera que la munició pesada expressament dissenyada per matar.

Intenció de matar, no de dispersar

Examinant vídeos verificats de l'escena gravats per testimonis, l'Evidence Lab del Programa de Resposta a la Crisi d'Amnistia Internacional i SITU Research han reconstruït el desplegament d'aquestes armes per les forces de seguretat iraquianes.

En múltiples vídeos gravats des de posicions estratègiques en el pont de Jimhouriya o en els seus voltants, poden veure's efectius de seguretat emmascarats que, posicionats en barricades o en un vaixell patrulla, disparen les granades amb angle baix directament contra un gran nombre de manifestants concentrats prop d'allí. En altres imatges es veu com les granades passen a gran velocitat al costat dels caps de manifestants.

Mitjançant l'examen de vídeos de testimonis i la recopilació de testimonis de manifestants i personal mèdic, Amnistia Internacional ha documentat més de dues dotzenes de morts causades per aquestes pesades granades des que van començar les protestes a l'octubre. Atès que la investigació verificava només les imatges de vídeo disponibles i les contrastava amb testimonis sobre el terreny, el nombre real podria ser molt superior.

Després d'una pausa en el seu ús a finals de novembre i desembre, van sortir a la llum imatges que demostraven que aquestes granades havien tornat a utilitzar-se al gener i febrer de 2020.

Ús excessiu de la força

Des de l'1 d'octubre de 2019, en totes les manifestacions celebrades a Bagdad i en les governacions del sud del país, Amnistia Internacional ha documentat l'ús de força excessiva -i, en diversos centenars de casos, letal- per les forces de seguretat per dispersar a manifestants de moltes altres formes. Això inclou l'ús de munició real, rifles de caça i escopetes de postes i perdigons per pistolers emmascarats i franctiradors, l'ús de porres per infligir greus pallisses i molts exemples més d'ús inadequat i il·legítim de les armes.

Malgrat aquest ús de la força generalitzat i arbitrari, que ha inclòs centenars d'homicidis, no s'ha fet pràcticament gens per obligar a les forces de seguretat iraquianes a retre comptes.

"Aquesta nova anàlisi ve a reforçar el nostre convenciment que no hi ha possibilitat de fer cap ús legítim d'aquestes municions en el control policial de manifestacions. Les autoritats iraquianes han de suspendre immediatament l'ús d'aquestes granades, i cal dur a terme investigacions independents i imparcials sobre el seu ús i sobre el patró general de violacions de drets humans que ha causat centenars de morts i milers de lesions durant les protestes", ha dit Brian Castner.

Si desitgen més informació sobre la metodologia d'aquesta investigació i el lloc web interactiu, cliqueu en aquest enllaç.