Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Respecte per a les famílies de qui va morir de manera violenta durant la revolta

Copy: AI

Les famílies de les víctimes d'homicidis il·legítims comesos per les forces de seguretat de l'Iran durant l'aixecament “Dona, vida, llibertat” de 2022 han de poder commemorar el primer aniversari d'aquestes morts; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional, mentre les autoritats iranianes intensifiquen la seva campanya de fustigació i intimidació contra familiars de les víctimes per imposar el silenci i la impunitat.

En la nova investigació publicada avui, Amnistia Internacional explica amb detall que les autoritats iranianes porten temps sotmetent als familiars de les víctimes a detenció arbitrària i reclusió, imposant dures restriccions a les reunions pacífiques en els emplaçaments de les tombes i destruint les làpides de les víctimes. Ni un sol funcionari públic ha rendit comptes per l'homicidi il·legítim de centenars d'homes, dones, nens i nenes per part de les forces de seguretat durant la brutal repressió de les autoritats contra l'aixecament popular en què es va veure immers l'Iran després de la mort sota custòdia de Mahsa (o Zhina) Amini el 16 de setembre de 2022. Amnistia Internacional considera que el patiment mental i l'angoixa infligits a les famílies en dol per mitjà de les pràctiques abusives de les autoritats són una violació de la prohibició absoluta de la tortura i altres tractes cruels, inhumans i degradants establerta en el dret internacional.

“La crueltat de les autoritats iranianes no té límits. Amb el sinistre intent d'ocultar els seus crims, el govern agreuja l'angoixa i el patiment de les famílies de les víctimes en impedir-los que exigeixin justícia, veritat i reclamació, o fins i tot que plantin flors en les tombes dels seus éssers estimats. Conforme s'acosta l'aniversari de l'aixecament, els familiars de les víctimes temen que les autoritats despleguin les seves habituals tàctiques repressives per a impedir-los realitzar les commemoracions”, ha assenyalat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“La comunitat internacional ha de fer costat a les famílies de les víctimes pressionant les autoritats iranianes, tant en públic com en privat, perquè respectin el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Aquestes famílies han de ser protegides contra la detenció arbitrària, les amenaces i altres represàlies. Els Estats també han de demanar a les autoritats iranianes que excarcerin totes les persones que van ser detingudes per advocar en favor de la veritat i la justícia sobre aquestes morts, anul·lin totes les sentències condemnatòries i les penes que se'ls han imposat, i retirin tots els càrrecs presentats contra els qui s'enfronten a represàlies per expressar-se.”

En la seva publicació més recent, Amnistia Internacional ha documentat els casos de 36 famílies de víctimes procedents de 10 províncies de tot el país que han estat sofert violacions de drets humans en els últims mesos. Es tracta de les famílies de 33 persones a qui les forces de seguretat van matar de manera il·legítima durant les protestes, les famílies de 2 persones que van ser executades de manera arbitrària en relació amb les protestes, i la família d'una persona supervivent de tortura que es va suïcidar després de ser excarcerada.

Violacions de drets humans contra les famílies per demanar justícia, veritat i reparació

Entre les violacions de drets humans comeses contra les famílies de les víctimes figuren la detenció arbitrària; processaments injustos per acusacions falses i imprecises en relació amb la seguretat nacional, que, en alguns casos, van donar lloc a penes de presó i flagel·lació; la citació i els interrogatoris coercitius d'aquestes persones per part de la fiscalia o les forces de seguretat; i el seu sotmetiment a vigilància il·legítima o la destrossa de les tombes dels seus éssers estimats.

Al juliol de 2023, la mare del jove de 16 anys Artin Rahmani, que va morir el 16 de novembre de 2022 a Izeh (província de Khuzestan) per trets efectuats per les forces de seguretat, va dir a Twitter: “Les autoritats de la República Islàmica van matar el meu fill, que era innocent; van empresonar el meu germà i a diversos parents; i em van citar a la fiscalia pel delicte de demanar justica per l'assassinat del meu fill, amb la finalitat de silenciar-me. La ciutadania iraniana no té dret a protestar, i qualsevol iniciativa per a demanar llibertat es reprimeix amb molta violència”.

Les autoritats també han intentat impedir als familiars de les víctimes que celebrin cerimònies davant les tombes dels seus éssers estimats, fins i tot en els seus aniversaris. Les famílies que van desafiar les circumstàncies i es van reunir han denunciat la forta presència de les forces de seguretat, que van reprimir amb violència les cerimònies prenent fotografies de les persones presents i colpejant o detenint arbitràriament alguns parents.

Destrossar les tombes de les víctimes d'homicidi il·legítim

Amnistia Internacional va documentar i va publicar imatges en les quals apareixen les destrosses sofertes per les tombes de més de 20 víctimes de 17 ciutats. S'han causat danys a les sepultures amb quitrà, pintura o incendis provocats, s'han trencat làpides, i s'ha obligat a esborrar les frases lapidàries que descrivien les víctimes com a “màrtirs” o afirmaven que aquestes havien mort per la causa de la llibertat. Les autoritats no han realitzat investigacions per a identificar les persones presumptament responsables penals d'aquests delictes i portar-les davant la justícia, ni han pres mesures per a evitar que es repeteixin els actes de destrucció de les tombes.

Algunes de les tombes van ser danyades per les forces de seguretat en presència dels familiars; i altres, durant la nit o en moments en què no hi havia ningú present, després que les autoritats amenacessin en reiterades ocasions amb destruir les làpides que il·lustressin expressions de suport a l'aixecament “Dona, Vida, Llibertat” o continguessin frases poètiques que assenyalessin que les víctimes havien sofert una mort no natural, provocada per l'opressió política.

A l'abril de 2023, la germana de Milad Saeedianjoo, que va morir per trets efectuats per les forces de seguretat en Izeh (província de Juzestán) el 15 de novembre de 2022, va dir en Instagram: “A la persona que, en l'aniversari del meu germà, em va agafar dels cabells, em va torturar amb una porra i va trepitjar la tomba del meu germà davant els meus ulls, li pregunto: Quina sentència t'has dictat a tu mateixa per tot això? A mi m'ha quedat clar qui va assassinar al meu germà. La nostra família no ha presentat una denúncia davant els tribunals de l'Iran, perquè era inútil acudir a l'assassí per a denunciar a l'assassí”.

La família de Mahsa (o Zhina) Amini ha denunciat públicament els danys repetits que sofreix la seva tomba. Les autoritats han anunciat que tenen previst fer canvis importants en el cementiri de Saqqez (província de Kurdistan), on està enterrada la jove, perquè el seu sepulcre quedi menys accessible al públic. Aquesta tomba s'ha convertit en un lloc en el qual les famílies de les víctimes d'homicidi il·legítim durant les protestes es reuneixen per a trobar consolo col·lectiu i solidaritat, i assenyalar la seva determinació a demanar justícia.

L'acció internacional és necessària per abordar la impunitat

Les famílies de les víctimes han sofert represàlies per condemnar públicament o denunciar formalment l'homicidi il·legítim dels seus éssers estimats a les mans de les forces de seguretat, qüestionar els discursos oficials sobre aquestes morts, demanar que s'assumeixin responsabilitats, celebrar reunions de familiars de les persones difuntes, i escriure missatges en les xarxes socials que es consideren crítics amb les autoritats.

“Davant la impunitat sistemàtica existent a l'Iran, Amnistia Internacional demana a tots els Estats que exerceixin el principi de jurisdicció universal i emetin ordres de detenció contra els funcionaris i funcionàries iranians —inclosos aquells amb responsabilitat de comandament— contra els quals existeixin sospites raonables de responsabilitat penal en crims de dret internacional comeses durant l'aixecament i després d'aquest”, ha afegit Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.