Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Iran: noves dades sobre les 304 morts de les protestes de novembre

© Particular

Amnistia Internacional ha publicat noves dades sobre la mort de 304 homes, dones, nens i nenes a mans de les forces de seguretat iranianes durant la implacable repressió del passat mes de novembre, sis mesos després de les protestes.

L'organització va concloure que més de 220 de les morts de les que es té constància es van produir en només dos dies: el 16 i el 17 de novembre. Una nova i exhaustiva investigació ha conclòs de nou que l'ús de mitjans letals per les forces de seguretat contra la immensa majoria de les víctimes mortals va ser il·legítim.

Segons la investigació realitzada per Amnistia Internacional -que inclou anàlisi de vídeos-, en gairebé totes les protestes celebrades entre el 15 i el 19 de novembre, no hi ha proves que hi hagués persones en possessió d'armes de foc ni que representessin una amenaça imminent per a la vida que hagués justificat l'ús de mitjans letals. L'organització sap de dues excepcions, ocorregudes en una sola ciutat el 18 de novembre, on va haver-hi un intercanvi de trets entre manifestants i forces de seguretat.

"El fet que tantes persones morissin per trets quan no representaven amenaça de cap tipus mostra l'absoluta crueltat del bany de sang perpetrat per les forces de seguretat", va manifestar Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orien i Nord d'Àfrica.

"Sis mesos després, les famílies de les víctimes estan devastades però segueixen lluitant per la veritat i la justícia mentre pateixen fustigació i intimidació intensos a mans de les autoritats".

"La impunitat imperant de què gaudeixen les forces de seguretat permet que es repeteixi l'ús de mitjans letals per esclafar la dissidència. Davant la inexistència de qualsevol perspectiva significativa de rendició de comptes en l'àmbit nacional, reiterem la nostra crida als membres del Consell de Drets Humans de l'ONU perquè ordenin una investigació sobre les morts i identifiquin vies per a la veritat, justícia i reparació".,

En els últims sis mesos, Amnistia Internacional ha aplegat indicis a partir de vídeos i fotografies, certificats de defunció i enterrament, relats de testimonis presencials i de familiars, amistats i persones conegudes de les víctimes recaptats sobre el terreny, així com informació recollida per activistes de drets humans i periodistes.

Política de disparar a matar

Les forces de seguretat iranianes van matar les víctimes en 37 ciutats de vuit províncies del país, la qual cosa reflecteix el caràcter generalitzat de la repressió. Els suburbis assotats per la pobresa que envolten Teheran van ser escenari de la majoria de les morts, i s'hi van registrar almenys 163. Les províncies de Khuzestan i Kermanshah, habitades per minories, es van veure així mateix molt afectades, amb 57 i 30 morts, respectivament.

De cadascuna de les 304 morts, Amnistia Internacional va poder recaptar informació creïble sobre el lloc, les circumstàncies de la mort i la seva data exacta o aproximada. Entre les víctimes hi ha 10 dones, 236 homes i almenys 23 menors d'edat; l'organització no va poder esbrinar el sexe de les 35 persones restants. En 239 casos es va identificar el nom de la víctima.

Amnistia Internacional creu que el nombre real de morts és més alt. L'organització coneix desenes de casos addicionals denunciats per activistes, però va jutjar que no té encara de dades fiables suficients per incloure'ls en les seves xifres.

Segons la informació aplegada per Amnistia Internacional, en tots els casos excepte quatre, les víctimes van morir per trets de les forces de seguretat iranianes -el que inclou membres de la Guàrdia Revolucionària, de Basij i de la policia- que van disparar munició real, sovint al cap o al cos, la qual cosa indica que van disparar a matar.

De les quatre víctimes restants, els informes indiquen que dos van patir ferides mortals en el cap després de rebre una pallissa a  mans de membres de les forces de seguretat; de les altres dues consta que van morir per asfíxia a causa del gas lacrimògen.

Desmentits i encobriment de l'Estat

Sis mesos després d'aquests homicidis, les autoritats iranianes no han donat a conèixer encara la xifra oficial de persones mortes al·legant que es deu al llarg procés de classificar a aquestes en funció del seu grau de participació en les protestes. Basant-se en aquesta dada, les autoritats determinaran si les víctimes són qualificades de "màrtirs" i es concedirà a les seves famílies una indemnització econòmica i altres prestacions.

Les autoritats iranianes han fet una sèrie de declaracions falses i han produït vídeos de propaganda en la televisió estatal en els quals afirmen que la majoria de les víctimes van morir a les mans de "esvalotadors" o "presumptes agents" que treballen para "enemics" de la República Islàmica de l'Iran.

Amnistia Internacional ha documentat només dues protestes en els quals va haver-hi un intercanvi de trets entre manifestants armats i les forces de seguretat. Ambdues es van produir a sengles barris de Mahshahr, a la província de Khuzestan, i van provocar la mort d'un membre de la Guàrdia Revolucionària i d'un policia.

Fins i tot durant aquests incidents, se sap pels testimonis de manifestants supervivents i imatges de vídeo analitzats per Amnistia Internacional que les forces de seguretat no van limitar el seu ús de mitjans letals contra els qui representaven una amenaça imminent per a la vida, sinó que també van disparar contra manifestants desarmats i van causar la mort de més d'una dotzena de persones.

"La negativa de l'Estat a revelar la veritat sobre la xifra de persones mortes, obrir investigacions penals i exigir comptes a les persones responsables d'ordenar i dur a terme aquestes morts només serveix per afegir angoixa", va concloure Philip Luther.

Metodologia

En 126 casos, Amnistia Internacional va parlar directament amb persones afectades per les morts, com a familiars, persones que vivien a prop, amistats i testimonis presencials. En altres 128 casos, va documentar les morts basant-se en informació rebuda d'activistes de drets humans i periodistes de dins i fora d'Iran. En 34 casos, Amnistia Internacional va entrevistar a personal mèdic que treballa en centres als quals van portar a les persones mortes. Amnistia Internacional va identificar els restants 16 casos buscant i situant vídeos emesos per la Radiotelevisió de la República Islàmica d'Iran i va incloure entrevistes amb les famílies de les víctimes.

En tots els casos, Amnistia Internacional va prendre mesures estrictes per evitar la duplicació de dades. Això va comportar la verificació creuada de les morts registrades segons l'hora, el lloc i altres dades identificadores úniques, actualitzar els seus registres basant-se en informació verificada nova i eliminar tot el que pogués referir-se a la mateixa persona.

Informació general

El 15 de novembre de 2019 van esclatar protestes a l'Iran quan el govern va anunciar sobtadament la pujada del preu dels combustibles. Durant les protestes i amb posterioritat, entre el 15 i el 19 de novembre, les autoritats iranianes van detenir arbitràriament milers de manifestants i van sotmetre moltes persones a desaparició forçada, tortura i altres maltractaments i a judicis injustos.