La mare d'un bloguer iranià mort sota custòdia es trobava entre les persones que avui han estat atacades per les forces de seguretat al costat de la tomba del seu fill, fet que ha impulsat a Amnistia Internacional a sol·licitar, una vegada més, una investigació imparcial i exhaustiva sobre la mort de Sattar, de 35 anys.

Sattar Beheshti, natural de Robat Karim, al sud-oest de Teheran, va ser enterrat el 7 de novembre. Segons les autoritats, va morir el 3 de novembre al centre de detenció de la unitat de delictes informàtics de la policia iraniana.

Segons la informació rebuda, efectius de seguretat i homes vestits de civil van atacar dijous a les persones que commemoraven els 40 dies transcorreguts des de la seva mort, que a l'Iran marquen la fi del període tradicional de dol. Sembla que la mare de Beheshti va resultar ferida en l'assalt i una persona va ser detinguda. Mentrestant, continuen l'assetjament a familiars del bloguer i les expressions de preocupació per la independència de les investigacions sobre la seva mort.

“Per a la família de Sattar Beheshti resulta especialment descoratjador que, tot i haver-se acabat el període tradicional de dol, encara queden moltes preguntes sense resposta sobre com i per què va morir sota custòdia de la policia cibernètica”, ha assenyalat Ann Harrison, directora adjunta del Programa d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“Les autoritats iranianes han de garantir que les investigacions en curs sobre aquest cas, i sobre tots els altres casos de mort sota custòdia, són exhaustives, imparcials, concorden amb les lleis i normes internacionals de drets humans, i donen lloc al processament dels responsables. No han de tolerar-se els atacs ni els actes d'intimidació contra la família de Sattar Beheshti.”

Després de la detenció de Beheshti el 30 d'octubre al seu domicili de Robat Karim, els seus familiars no van tornar a saber res d'ell fins que el 6 de novembre van rebre una trucada telefònica en la qual els van dir que anessin a recollir el seu cadàver al centre de detenció de Kahrizak.

Abans del seu trasllat al centre de detenció de la policia cibernètica, Beheshti havia passat una nit reclòs a la Secció 350 de la presó d'Evín de Teheran. Mentre era allí, havia presentat una denúncia davant les autoritats de la mateixa presó en la qual al·legava que havia estat torturat pels seus interrogadors després de l'arrest.

Alguns interns de la presó d'Evín van escriure una carta oberta en la qual confirmaven la seva denúncia, afirmant que havien vist senyals de tortura al seu cos.

Investigacions en curs

Tant la Comissió de Seguretat Nacional i Política Exterior del Parlament iranià com l'Alta Comissió de Drets Humans del poder judicial han engegat investigacions sobre els fets.

No obstant això, diferents representants judicials i parlamentaris han donat explicacions contradictòries sobre la mort del bloguer, fins i tot abans que hagin conclòs les investigacions, la qual cosa suscita importants dubtes sobre la seva imparcialitat, independència i transparència.

La funció de la policia cibernètica

El 27 de novembre, el cap de la policia iraniana, general de brigada Esmail Ahmadi Moghaddam, va admetre part de la responsabilitat per la mort sota custòdia de Beheshti.

El director de la policia cibernètica iraniana va ser posteriorment destituït del càrrec, encara que membres de la comissió parlamentària de Seguretat Nacional i Política Exterior van negar després que la destitució tingués res a veure amb la mort del bloguer.

Familiars silenciats

D'altra banda, s'ha amenaçat a familiars amb ser detinguts si parlen del cas amb els mitjans de comunicació.

L'advocat de la família ha expressat el seu temor que el cas “actualment subjecte a investigació criminal per part de la Fiscalia” no arribi als tribunals.

“Resulta molt preocupant que, aparentment, s'estigui pressionant als familiars de Sattar Beheshti perquè no reclamin el seu dret a obtenir justícia per aquest succés nefast”, ha manifestat Harrison.

“A més de formular càrrecs contra tot responsable de la seva tortura o de causar-li la mort perquè el culpable pugui ser processat, sense possibilitat d'imposar la pena de mort, les autoritats no han de privar a aquesta ni a cap altra família del dret a obtenir justícia.”

Fa anys que Amnistia Internacional ve expressant reiteradament els seus motius de preocupació sobre la tortura i altres maltractaments a detinguts a l'Iran, inclosos casos de mort sota custòdia presumptament derivada d'aquest tracte.