Amnistia Internacional ha rebut la notícia de la flagel·lació i execució en secret de dos nois menors de 18 anys a mans de les autoritats iranianes, que han demostrat així una profunda manca de respecte pel dret internacional i els drets de la infància.

Mehdi Sohrabifar i Amin Sedaghat, cosins, van ser executats el 25 d'abril a la presó d'Adelabad, situada a la ciutat de Shiraz (província de Fars, sud de l'Iran). Tots dos havien estat detinguts quan tenien 15 anys i condemnats per diversos càrrecs de violació en un judici sense les degudes garanties.

Segons la informació rebuda per Amnistia Internacional, cap dels dos adolescents va ser conscient d'haver estat condemnat a mort fins poc abans de la seva execució, i els seus cossos exhibien marques de fuetades, que testificaven que havien estat assotats abans de morir. Les famílies no van ser informades de la seva execució, i van rebre commocionades la notícia.

"Les autoritats iranianes han mostrat novament una disposició malaltissa a executar menors d'edat i un menyspreu absolut pel dret internacional. Pel que sembla, van tenir la crueltat de mantenir tots dos menors d'edat condemnats a mort durant dos anys sense informar-los i, en els últims moments de les seves vides, els van flagel·lar, per executar-los, a continuació, en secret", ha explicat Philip Luther, director d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El dret internacional dels drets humans prohibeix terminantment aplicar la pena de mort a persones menors de 18 anys en el moment del delicte, i fer-ho constitueix un atac en tota regla contra els drets de la infància. El Parlament iranià hauria d'haver posat remei ja fa temps a aquesta situació esgarrifosa, reformant el Codi Penal per prohibir l'ús de la pena de mort contra persones menors de 18 anys em el al moment del delicte".

L'Iran segueix sent el principal botxí de menors de tot el món. Com a Estat Part en la Convenció sobre els Drets del Nen i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, està obligat per llei a tractar com a nen o nena qualsevol persona menor de 18 anys, i a garantir que no siguin condemnades mai a mort ni a cadena perpètua.

Mehdi Sohrabifar i Amin Sedaghat portaven reclosos a Shiraz, en un centre penitenciari per a menors, des del 2017. El 24 d'abril, van ser traslladats a la presó d'Adelabad, sense que, pel que sembla, sabessin per què. Aquest mateix dia es va permetre a les seves famílies visitar-los, però no se'ls va dir que la visita formava part dels preparatius per a l'execució.

L'endemà, 25 d'abril, van rebre de sobte una trucada de l'Organització de Medicina Legal de l'Iran (institució forense de l'Estat), per informar de les execucions i demanar-los que recollissin els cossos.

Les actuacions judicials que van portar a la declaració de culpabilitat i la condemna de tots dos menors havien estat injustes i vulnerat obertament els principis de la justícia de menors. Després de la seva detenció, havien passat dos mesos en un centre policial de detenció, on -van afirmar- havien estat copejats. Durant la fase d'investigació, no van tenir accés a advocats.

La pràctica de sotmetre a menors d'edat a interrogatoris policials en absència d'un representant legal o un advocat viola la Convenció sobre els Drets de l'Infant, segons la qual s'ha de facilitar sense demora assistència jurídica als menors en conflicte amb la llei.

Entre 1990 i 2018, l'organització ha registrat a l'Iran 97 execucions de persones menors de 18 anys en el moment del delicte. En l'actualitat, hi ha més de 90 persones en perill d'execució.

La manca d'informació pública sobre les execucions de Mehdi Sohrabifar i Amin Sedaghat fins que Amnistia Internacional les ha conegut ve a reforçar la nostra creença que la xifra real d'execucions de menors a l'Iran és superior a la que tenim registrada. Aquestes persones -condemnades a mort per delictes comesos quan eren menors d'edat- corren perill de ser executades si no s'informa dels seus casos a les organitzacions de drets humans perquè duguin a terme tasques públiques de campanya i incidència.

"Hem identificat a l'Iran una pràctica habitual d'executar en secret persones menors en el moment del delicte sense notificar-ho prèviament als seus familiars, en el que sembla ser una maniobra deliberada per evitar la indignació internacional. Per això, és encara més important que agents internacionals influents, com la UE, reforcin les seves intervencions diplomàtiques i públiques per pressionar l'Iran i demanar-li que deixi d'aplicar la pena de mort contra persones menors d'edat al moment del delicte", ha manifestat Philip Luther.

Moltes d'aquestes persones porten llarg temps en espera la seva execució, en alguns casos més d'un decenni. De vegades, l'execució ha estat programada i ajornada en repetides ocasions, per la qual cosa s'ha intensificat el seu patiment. Aquestes condicions d'incertesa produeixen una angoixa profunda i patiment mental, i constitueixen tracte cruel, inhumà o degradant.

El dret internacional no permet aplicar la pena de mort per violació, ja que aquest càstig ha de limitar-se als més greus delictes que han de comportar la mort intencional d'una persona.
Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de la naturalesa del delicte, de les característiques del delinqüent o del sistema d'execució utilitzat per l'Estat. La pena de mort és una violació del dret a la vida i l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant.