"L'execució de Zeinab Sekaanvand és una demostració fastigosa de la manca de consideració de les autoritats iranianes cap als principis de la justícia de menors i el dret internacional dels drets humans. Zeinab tenia només 17 anys quan va ser detinguda. La seva execució és profundament injusta i mostra el menyspreu de les autoritats iranianes pel dret a la vida de les persones menors d'edat. El fet que fos condemnada a mort en un judici manifestament injust fa que la seva execució sigui encara més indignant.
"Zeinab Sekaanvand va explicar que, poc després de casar-se als 15 anys, va demanar ajuda moltes vegades a les autoritats en relació amb la conducta violenta del seu marit i va denunciar que el seu cunyat l'havia violat reiteradament. No obstant això, en lloc d'investigar aquestes denúncies, les autoritats la van ignorar sistemàticament i no li van proporcionar cap ajuda com a víctima de violència familiar i sexual".
“Les autoritats iranianes programen cada cop més l'execució de persones que eren menors quan es va cometre el delicte”Philip Luther, Amnistia Internacional
Després de l'assassinat del seu marit, Zeinab Sekaanvand va explicar que la van interrogar sota tortura agents de policia homes sense la presència d'un advocat. Durant l'última vista del seu judici, en la qual li van permetre comptar amb assistència lletrada per primera vegada, es va retractar de la "confessió" inicial que havia assassinat al seu marit i va dir que l'havia fet sota coacció. Malgrat això, el jutge es va negar a ordenar una nova investigació i la va condemnar a mort.
"Sembla que les autoritats iranianes programen cada vegada més l'execució de persones que eren menors d'edat quan es va cometre el delicte amb molt poca antelació per reduir al mínim la possibilitat que es produeixin intervencions públiques i privades efectives. Estem horroritzats per l'ús continuat de la pena de mort contra persones que tenien menys de 18 anys en el moment del delicte, fet que constitueix una violació del dret internacional dels drets humans. Aquesta és la cinquena execució d'una persona d'aquestes característiques que enguany ha registrat l'organització i temem que no serà l'última, tret que la comunitat internacional actuï amb urgència.
"Seguim instant les autoritats iranianes al fet que estableixin immediatament una moratòria oficial de les execucions, commutin totes les condemnes a mort amb l'objectiu d'abolir la pena capital i prohibeixin l'ús d'aquesta contra persones menors de 18 anys en el moment del delicte".
Informació complementària
L'execució de Zeinab Sekaanvand constitueix un incompliment de les obligacions contretes per l'Iran en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció sobre els Drets del Nen, tractats ratificats per l'Iran que prohibeixen estrictament la imposició de la pena de mort a persones menors de 18 anys en el moment del delicte.
L'1 d'octubre, Zeinab Sekaanvand va ser treta de la seva cel·la i reclosa en règim d'aïllament com a preparació per a la seva execució. El 29 de setembre l'havien portat a la clínica de la presó, on el personal la va sotmetre a una prova d'embaràs. El 30 de setembre es va conèixer que el resultat era negatiu. Posteriorment, les autoritats de la presó es van posar en contacte amb la família de Zeinab per dir-los que anessin a la presó l'1 d'octubre a fer una darrera visita, en la qual els van informar que la seva execució estava prevista per al 2 d'octubre.
Zeinab Sekaanvand va ser condemnada a mort en virtut del principi de qesas (càstig equivalent al delicte comès) a l'octubre de 2014, després d'un judici manifestament injust davant un tribunal penal de la província d'Azerbaidjan Occidental, que la va declarar culpable de l'assassinat del seu marit.
Va ser detinguda al febrer de 2012 en una comissaria de policia on "va confessar" l'assassinat del seu marit. Va passar els 20 dies següents reclosa en comissaria, on afirma que agents de policia homes la van torturar pegant-la a tot el cos.
"Va confessar haver apunyalat el seu marit després que aquest la sotmetés a insults i maltractaments físics durant mesos i negar-se a concedir-li el divorci. No li van proporcionar un advocat d'ofici fins a l'última sessió del judici, en la qual es va retractar de la seva confessió i va dir al jutge que l'autor de l'assassinat havia estat el seu cunyat, que l'havia violat, va assegurar, diverses vegades. Va explicar a més que aquest li havia dit que, si assumia la responsabilitat, la indultaria (segons el dret islàmic, els familiars de les víctimes d'assassinat tenen la facultat d'indultar a l'assassí a canvi d'una indemnització).