Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Augment alarmant de les execucions després de les controvertides eleccions presidencials

Londres.- En les vuit setmanes transcorregudes des de les eleccions presidencials del 12 de juny fins a la investidura de Mahmud Ahmadinejad el 5 d'agost per complir el seu segon mandat com a president, s'ha observat un alarmant augment de les execucions portades a terme per les autoritats iranianes, segons va afirmar Amnistia Internacional el 7 d'agost.  “En poc més de 50 dies hem documentat no menys de 115 execucions, cosa que significa un terme mitjà de més de dues execucions diàries –va assenyalar Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional–. Es tracta d'un augment molt significatiu, fins i tot pel que fa a l'índex d'execucions escandalosament alt que fins al moment caracteritzava la situació dels drets humans a l’Iran.”  Des del començament de 2009 fins al 12 de juny, Amnistia Internacional ha documentat almenys 196 execucions, xifra que situa l’Iran en el segon lloc mundial, darrere de la Xina, quant al nombre d'execucions realitzades. De les 115 execucions documentades per Amnistia Internacional des de les eleccions presidencials del 12 de juny, 14 es van portar a terme el 2 de juliol, 20 el 4 de juliol, 13 el 14 de juliol i 24 el 5 d'agost, dia de la investidura.  “En les últimes setmanes, l'atenció mundial s'ha centrat, comprensiblement, en els brutals intents per part de les autoritats de Teheran de reprimir les manifestacions massives i en gran mesura pacífiques que van succeir al resultat oficial de la votació presidencial, qüestionat per una majoria –va afirmar Irene Khan–. No obstant això, com demostren aquestes dades tan grotesques, altres patrons d'abús contra els drets humans existents des de fa temps tampoc han cessat; més aviat tot al contrari.”  Amnistia Internacional reconeix que el nombre real d'execucions ha de ser, gairebé amb tota seguretat, molt superior fins i tot al que l'organització ha pogut documentar basant-se en fonts oficials iranianes, mitjans de comunicació i altres fonts. Pel que sembla, la majoria de les persones executades havien estat declarades culpables de contraban de drogues o delictes relacionats. Es pensa que els executats a la forca eren homes, la majoria d'entre 20 i 50 anys, però almenys hi va haver dues dones entre ells. Només se sap la identitat d'algunes víctimes. En concret, les autoritats no van facilitar el nom de cap dels 24 presos executats el 5 d'agost a la presó de Rejai Shahr, a Karaj; només van dir que havien estat executats per delictes relacionats amb drogues.  “És una situació terrible, i més si cap pel fet que probablement totes o la majoria de les persones executades no van ser jutjades amb les degudes garanties, la qual cosa suposa un greu trencament del dret internacional” va afirmar Irene Khan.  En general, les persones acusades de delictes de drogues o altres delictes greus romanen recloses durant llargs períodes en detenció preventiva, són objecte de maltractaments sistemàtics i no tenen accés a un advocat fins al mateix moment d'anar a judici, si és que aquest se celebra.  “El 2008, una majoria aclaparant dels Estats membres de l'ONU va demanar una moratòria global de les execucions, com reflex de la creixent tendència mundial a l'abolició de la pena de mort –va assenyalar Irene Khan–. Per tant, ja és hora que les autoritats iranianes deixin d'oposar-se a la tendència global i comencin a complir amb les obligacions que els imposa el dret internacional dels drets humans.”     Informació complementària  L'adopció de la resolució 62/149 el desembre de 2007 i de la resolució 63/168 el desembre de 2008 per demanar una moratòria de les execucions en els períodes de sessions números 62 i 63 de l'Assemblea General de l'ONU significa que una gran majoria dels Estats membres de l'ONU de totes les regions del món estan a favor de la suspensió de l'ús de la pena de mort. El 2008, 89 estats van presentar a votació la resolució i hi va haver 106 vots a favor, 46 en contra i 34 abstencions. Vuit membres de la Lliga dels Estats Àrabs es van abstenir.