Londres.- La passivitat mundial en el terreny dels drets humans està convertint el món en un lloc cada cop més perillós per a les persones refugiades i migrants, segons afirma Amnistia Internacional en la presentació del seu Informe anual sobre l'estat dels drets humans.
L'organització ha denunciat que s'han vulnerat els drets de milions de persones que han pogut fugir del conflicte i de la persecució o que han emigrat per buscar feina i una vida millor per a elles i les seves famílies. Els governs de tot el món mostren més interès a protegir les seves fronteres nacionals que no pas a salvaguardar els drets dels seus ciutadans o dels qui busquen refugi o oportunitats dins d'aquestes fronteres.
“Quan no s'aborden eficaçment les situacions de conflicte, s'està creant una classe de segona categoria de caràcter global. Els drets dels qui fugen dels conflictes estan desprotegits. Hi ha massa governs que cometen abusos contra els drets humans en nom dels controls migratoris, sobrepassant àmpliament les mesures legítimes de control de fronteres”, ha afirmat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.
“Aquestes mesures no només afecten les persones que fugen dels conflictes. Milions de migrants també es veuen abocats a situacions abusives, com el treball forçós i els abusos sexuals, a causa de polítiques antimigratòries que permeten explotar aquestes persones amb impunitat. La retòrica populista, que carrega contra refugiats i migrants culpant-los de les dificultats internes dels governs, alimenta gran part d'aquestes polítiques”, ha declarat Salil Shetty.
L'any 2012, la comunitat internacional va ser testimoni de diverses emergències de drets humans que van obligar moltes persones a buscar un lloc segur, dins dels propis Estats o bé creuant les fronteres. Des de Corea del Nord fins a Mali, el Sudan o la República Democràtica del Congo, molts ciutadans van fugir de casa seva amb l'esperança de trobar refugi.
2012 també ha estat un altre any perdut per al poble sirià: poques coses han canviat, a part de les xifres -sempre en augment-, de vides perdudes o arruïnades, i dels milions de persones que han quedat desplaçades pel conflicte. El món s'ha limitat a mirar mentre les forces armades i de seguretat sirianes seguien llançant atacs indiscriminats o específicament adreçats contra la població civil i sotmetent a desaparició forçada, detenció arbitrària, tortura i execucions extrajudicials els qui consideraven oposats al govern. Per la seva banda, els grups armats van continuar prenent ostatges, torturant i duent a terme execucions sumàries, encara que a menor escala.
Per tal de boicotejar l'acció internacional destinada a abordar emergències de drets humans com la de Síria s'ha esgrimit l'excusa que els drets humans són un “assumpte intern”. El Consell de Seguretat de l'ONU - l'òrgan sobre el qual recauen la seguretat i el lideratge mundials -, segueix sense aconseguir una acció política concertada i unificada.
“El respecte a la sobirania d'un Estat no pot ser utilitzat com a excusa per a la inacció. El Consell de Seguretat de l'ONU ha de fer front de forma coherent als abusos que destrueixen vides i obliguen les persones a abandonar les seves llars. Això comporta rebutjar doctrines tan mancades d'ètica com per afirmar que els assassinats en massa, la tortura i la fam són afers que no competeixen a tercers”, ha manifestat Salil Shetty.
Les persones que intentaven fugir de conflictes i de la persecució es van trobar freqüentment amb enormes obstacles quan intentaven creuar les fronteres internacionals. Sovint, els refugiats van tenir més dificultats que les armes per creuar les fronteres, malgrat ser aquestes les responsables d'avivar la violència que al seu torn havia obligat aquestes persones a fugir de casa seva. No obstant això, amb el Tractat sobre el Comerç d'Armes adoptat per l'ONU l'abril de 2013, sorgeix l'esperança que es puguin frenar, finalment, les transferències d'armes susceptibles de ser utilitzades per cometre atrocitats.
“Les persones refugiades i desplaçades ja no poden ser víctimes de la política de la indiferència, del mirar cap a una altra banda: la seva protecció ens competeix a tots i a totes. Gràcies al món sense fronteres de les comunicacions, resulta cada vegada més difícil ocultar els abusos rere les fronteres nacionals i sorgeixen oportunitats sense precedents perquè cada persona pugui contribuir a defensar els drets de milions de congèneres obligats a fugir de casa seva”, ha declarat Salil Shetty.
Les persones refugiades que van aconseguir arribar a altres països per sol·licitar asil sovint es van trobar -literalment i figuradament- al mateix vaixell que els migrants que abandonaven els seus països buscant una vida millor per a ells i les seves famílies. Molts es veuen obligats a viure al marge de la societat, deixats de banda com a conseqüència de lleis i polítiques ineficaces i convertits en blanc de la retòrica populista que alimenta la xenofòbia i incrementa el risc que es cometin actes de violència contra ells.
La Unió Europea aplica mesures de control de fronteres que posen en perill la vida de les persones migrants i sol·licitants d'asil i no garanteix la seguretat dels qui fugen dels conflictes i la persecució. A tot el món es tanca amb freqüència migrants i sol·licitants d'asil en centres de detenció o, en el pitjor dels casos, en contenidors metàl·lics o, fins i tot, de transport de mercaderies.
Ni els països d'origen ni els països receptors van protegir els drets de molts dels 214 milions de migrants que hi ha arreu del món. Aquestes persones van viure en condicions de treball forçós - o, en alguns casos, anàlogues a l'esclavitud - perquè els governs van tractar-los com a delinqüents i perquè a les empreses els importaven més els beneficis que els drets dels seus treballadors. Els migrants indocumentats van córrer un risc especial de patir explotació i abusos.
“Els qui viuen fora del seu país, sense patrimoni ni estatus, són les persones més vulnerables del món, però sovint se les condemna a viure miserablement en la foscor”, ha afirmat Salil Shetty. “És possible un futur més just si els governs respecten els drets humans de totes les persones, amb independència de la seva nacionalitat. El món no pot permetre's zones excloses de la reivindicació global de drets humans. La protecció dels drets humans ha d'aplicar-se a tots els éssers humans, siguin on siguin.”
Altres novetats de drets humans destacades en l'Informe 2013 d'Amnistia Internacional:
Amnistia Internacional va documentar restriccions concretes a la llibertat d'expressió en almenys 101 països, i casos de tortura i altres maltractaments en almenys 112 països.
La meitat de la humanitat seguia sent “ciutadania de segona” en la realització dels seus drets, ja que molts països que no van abordar els abusos de gènere. Soldats i grups armats van cometre violacions sexuals a Mali, el Txad, el Sudan i la República Democràtica del Congo; els talibans van executar extrajudicialment dones a l'Afganistan i el Pakistan, i es va negar l'accés a avortaments segurs a dones i nenes embarassades a conseqüència d'una violació o els embarassos de la qual suposaven una amenaça per a la seva salut o la seva vida en països com Xile, El Salvador, Nicaragua i la República Dominicana.
A tot l'Àfrica, els conflictes, la pobresa i els abusos perpetrats per les forces de seguretat van posar al descobert la debilitat dels mecanismes de drets humans regionals i internacionals, fins i tot en un moment en què el continent es preparava per a la commemoració del 50 aniversari de la Unió Africana (UA), que se celebra amb un gran cimera a Etiòpia la setmana del 19 al 27 de maig de 2013.
A Amèrica, els processos judicials empresos a l'Argentina, el Brasil, Guatemala i l'Uruguai van suposar un important pas endavant cap a la justícia per violacions de drets humans comeses en el passat. El sistema de drets humans interamericà va rebre crítiques de diversos governs.
Es va atacar la llibertat d'expressió a l'Àsia i Oceania, amb repressió estatal en països com Cambodja, l'Índia, Sri Lanka i les Maldives, mentre que a l'Afganistan, Myanmar, el Pakistan i Tailàndia els conflictes armats van arruïnar la vida de desenes de milers de persones. Myanmar va alliberar a centenars de presos polítics, mentre d'altres romanien tancats.
A Europa i l'Àsia Central es va eludir la rendició de comptes pels delictes comesos en el marc dels programes d'entrega dirigits pels EUA; als Balcans, va disminuir la probabilitat que es fes justícia a algunes víctimes dels crims de guerra de la dècada de 1990; per la seva banda, les eleccions de Geòrgia van ser un exemple poc freqüent de transició democràtica de poder en un país de l'antiga Unió Soviètica, ja que els règims autoritaris de la regió seguien fermament aferrats al poder.
Als països del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica on els líders autocràtics havien estat enderrocats, va augmentar la llibertat dels mitjans de comunicació i les oportunitats per a la societat civil, però també va haver-hi passes enrere, com els desafiaments a la llibertat d'opinió per motius religiosos o de moral. En tota la regió seguien reprimint-se activistes polítics i de drets humans, fins i tot mitjançant l'empresonament i la tortura sota custòdia. Al novembre va empitjorar el conflicte entre Israel i Gaza.
La pena de mort va seguir retrocedint al món, malgrat la primera execució a Gàmbia després de 30 anys sense execucions, o la d'una dona al Japó després de 15 anys.
Nota per a periodistes
L'Informe 2013 d'Amnistia Internacional: L'estat dels drets humans al món abasta el període comprès entre gener i desembre del 2012. Està disponible online a l'adreça següent: http://bit.ly/Z2BI99