La població civil iemenita intenta amb prou feines sobreviure als intensos atacs terrestres i aeris de l'acarnissada batalla que es lliura per conquerir les governacions costaneres occidentals al grup armat houthi, i el pitjor està encara per arribar, ha advertit Amnistia Internacional després d'una investigació sobre terreny en el sud del país.

L'organització va entrevistar 34 civils que havien arribat a Aden, desplaçats pels enfrontaments de diverses localitats de la governació d'Hodeida entre gener i principis de maig. Van parlar de terribles bombardejos amb morters, atacs aeris, mines terrestres i altres perills sorgits amb la nova ofensiva amb què, amb el suport de tropes terrestres i ajuda aèria de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita, les forces lleials al govern iemenita reconegut internacionalment intenten derrotar les forces houthis.

"L'impacte humà d'aquesta nova ofensiva militar sobre les zones costaneres de l'oest del Iemen s'observa clarament en els angoixants relats de les persones civils desplaçades pel conflicte. És un reflex del que podria estar gestant-se a una escala més gran si els combats arriben a la populosa ciutat portuària d'Hodeida", ha assenyalat Rawya Rageh, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta a les crisis.

"Ens preocupa molt que s'estiguin duent a terme atacs indiscriminats i altres violacions del dret internacional humanitari. Totes les parts tenen l'obligació de fer el que puguin per protegir la població civil. Estan posant en perill la vida i la supervivència de centenars de milers de persones més".

La vida al camp de batalla

Des que va començar l'ofensiva, al desembre de 2017, moltes de les persones desplaçades del sud de la governació de Hodeida han explicat que passaven nits senceres sense dormir i dies angoixants sense moure's de casa pels bombardejos.

Civils de Zabid, A Yarrahi, Hays i Al Jawjah - localitats situades a 100 i 150 quilòmetres de la ciutat i el port de Hodeida - van explicar a Amnistia Internacional com, igual que moltes persones més, havien fugit a Aden, al sud del país, en intensificar-se els combats. Algunes de les persones entrevistades ploraven en parlar de familiars i éssers estimats morts en el conflicte.

Mentre tots dos bàndols lliuraven aferrissats combats, tota sort de municions, bales i metralla arrasaven els habitatges civils, i els atacs aeris de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita mataven i ferien també població civil.

"Vam marxar pels bombardejos i la guerra al voltant nostre. Disparaven morters per sobre dels nostres caps. Tots els dies moria gent, tots els dies vèiem al voltant nostre cossos que havien saltat pels aires fets trossos. Ens havíem de quedar allà? Havíem de marxar per escapar vius. No podíem viure amb aquest perill", va explicar a Amnistia Internacional Hassan, pescador de 26 anys desplaçat del poble de Qataba, a Al Jawjah.

Fins i tot després d'haver escapat dels combats, algunes persones civils continuaven rebent terribles notícies d'éssers estimats a qui havien matat o ferit a les seves localitats.

Una dona de Qataba havia aconseguit escapar i refugiar-se a Fuqum, als afores d'Aden, però alguns membres de la seva família no havien tingut tanta sort. Va explicar a Amnistia Internacional que un familiar que s'havia quedat a Qataba li havia donat la notícia que un nebot seu de set anys havia mort el 6 de maig en caure una granada de morter o un altre projectil en una botiga on havia anat a comprar menjar. El nen i el seu pare no havien marxat per fugir dels combats perquè no tenien mitjans per pagar-se el viatge.

L'èxode des de la costa occidental

La població civil desplaçada descrivia un èxode, que s'havia produït en intensificar-se els combats. Segons les Nacions Unides, els enfrontaments al llarg de la costa occidental del Iemen han desplaçat en els últims mesos prop de 100.000 persones, en la seva majoria de la governació de Hodeida.

La fugida havia estat costosa. La gran majoria de les persones amb qui va parlar Amnistia Internacional van explicar que per pagar-se el viatge havien hagut de vendre béns de valor, com anells de noces, títols de propietat i bestiar.

Pagaven per marxar-se en autobusos o camions privats, que els costaven una mitjana de 10.000 rials (al voltant de 30 dòlars nord-americans al tipus de conversió utilitzat als territoris controlats pels houthis) per persona, una petita fortuna en l'economia local, atès que els enfrontaments han obligat moltes persones a deixar de treballar. Hi havia casos de famílies grans que havien pagat fins a 150.000 rials (480 dòlars) per fugir.

Les carreteres minades, els llocs de control houthis i altres perills del camí havien fet que, per a algunes persones, el que havia de ser un trajecte per carretera de sis hores de mitjana fins a Aden es convertís en una experiència horrible de fins a tres dies de durada.

Alguns autobusos que portaven civils que fugien havien saltat pels aires a causa de mines terrestres i altres explosius col·locats pels houthis per impedir l'avanç de les forces del govern, i dues persones van dir que havien vist parts de cossos humans al llarg del camí. Un camperol entrevistat en un hospital on estaven atenent la seva filla en vigilància intensiva va explicar que, quan fugia amb els seus vuit fills i uns altres familiars durant la primera setmana de maig, el vehicle en el qual viatjaven havia passat per damunt d'una mina terrestre que havia ferit de gravetat a la seva filla de 13 anys i matat l'àvia de la seva dona. Les mines terrestres amb armes d'efecte intrínsecament indiscriminat i estan prohibides pel dret internacional.

Una dona va explicar que, només arribar a Aden, havia patit un avortament degut a la por i l'esgotament del viatge.

Una dona de Qataba de 25 anys va explicar que estava tan atemorida que va estar gairebé tot el viatge amb els ulls tapats i que en l'últim tram va estar més de 13 hores sense donar de mamar al seu nadó:

"Va ser un viatge veritablement difícil. Déu ni do el que vam patir. Hi havia coets volant per sobre nostre. Ens aturava algú i deia que hi havia projectils, i després ens aturava algú més i deia que hi havia mines terrestres, així que no fèiem més cridar. Vam estar tot el camí, des que vam sortir fins que vam arribar, cridant i plorant. Vam veure cossos morts i vam veure uns altres que estaven a trossos. Vam marxar sense pensar si sobreviuríem. Pensàvem que segurament moriríem [però] al final el que esperàvem era morir del que vam viure".

Havia aconseguit portar amb ella a les seves dues filles, de nou mesos i quatre anys, però amb el caos dels enfrontaments havia deixat la seva mare i el seu fill, de set anys, a Qataba.

Diverses persones van dir a Amnistia Internacional que havien intentat sortir de la governació de Hodeida fins a tres vegades abans d'aconseguir-ho finalment. Pel que sembla, les forces houthis titllaven algunes persones de "terroristes" si abandonaven la seva població, i en altres casos les persones entrevistades van dir que sabien que els houthis obligaven als autobusos plens de civils que fugien a tornar.

Algunes havien estat mesos esperant que els enfrontaments perdessin intensitat, fins que a finals d'abril o principis de maig, havien decidit finalment marxar. Una dona de Hays va explicar a Amnistia Internacional:

"Esperàvem que la guerra acabés, però no va fer més que empitjorar. Els bombardejos es van intensificar. Es van tornar aleatoris. Les bales queien de totes les maneres ,entre les cases, a l'atzar. Procuràvem amagar els nens al costat de la paret. [...] Amagàvem la meva mare i els nens sota els llits. Els nens ploraven. Ni tan sols de nit podíem dormir".

Algunes de les persones desplaçades s'han escampat per parts relativament més segures de la governació de Hodeida. Unes altres han viatjat a diferents governacions del sud, incloses Aden, Lahj i Abyan, així com cap a l'est, a Hadramawt i Mahra, que estan a l'altre costat del país.

Sense camps oficials per a població internament desplaçada, gran part de les persones entrevistades per Amnistia Internacional a Aden han buscat allotjament provisional en llocs precaris, com ara edificis en construcció o estructures semiderruïdes que van patir greus danys en anteriors combats entre els houthis i les forces del govern lliurats a Aden l'any 2015. Hi ha abundants recordatoris d'aquest conflicte anterior, des d'edificis enderrocats fins a rètols que adverteixen de la presència de mines terrestres a la zona.

Violacions del dret internacional en camps de batalla canviants

Les persones desplaçades en les últimes setmanes deien que els camps de batalla canvien constantment, a mesura que les forces del govern i houthis prenen el control de les diferents zones.

La població civil atrapada al mig està exposada a patir diverses violacions del dret internacional humanitari comeses per tots dos bàndols.

Els combatents houthis han disparat reiteradament morters, que és ben sabut que són armes poc precises, contra zones civils poblades. Segons un home de Hays, el 25 de març va caure al pati d'un hospital un projectil de morter que va ferir al seu fill de 13 anys i va matar a un farmacèutic i a un infermer. L'ús de morters als voltants de concentracions civils viola la prohibició dels atacs indiscriminats.

Les forces houthis han posat a més en perill a civils en destacar tropes i vehicles en barris civils. Pel que sembla, també han minat carreteres i impedit per altres mitjans la marxa de la població civil, i en altres casos han expulsat a persones de les seves llars en zones recentment arrabassades al govern.

Una dona d'Al Yarrahi va explicar a Amnistia Internacional com les forces houthis havien reclutat per la força a nens i homes civils, inclòs un germà seu de 13 anys.

Persones supervivents van explicar també que els atacs aeris de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita havien matat civils, un fet que els havia fet témer constantment per la seva vida. Civils desplaçats van descriure com havien resultat morts tres civils en dos atacs aerisa Zabid i Al Yarrahi al gener.

"Els sectors més vulnerables de la societat civil són els que més pateixen les conseqüències d'aquesta nova ofensiva de la guerra del Iemen. Tots els bàndols han de complir el dret internacional humanitari, la qual cosa inclou prendre totes les precaucions possibles per reduir al mínim les víctimes civils i la destrucció d'habitatges i infraestructures civils", ha afirmat Rawya Rageh.

"La població civil que fuig del terror ha informat de diverses violacions del dret internacional humanitari. Instem tots els bàndols que facin complir estrictament el dret internacional humanitari i impedeixin que les seves forces posin temeràriament en perill la població civil".