Milions de persones amb discapacitat a Iemen no només han suportat anys de conflicte armat sinó que també es troben entre les més excloses en la que Nacions Unides ha qualificat com la pitjor crisis humanitària del món-

Excluded: Living with disabilities in Yemen’s armed conflict es publica coincidint amb el Dia Internacional de Persones amb Discapacitats (3 de desembre). L'informe és resultat de sis mesos d'investigació, que ha inclòs visites a tres governacions del sur de Iemen i entrevistes amb gairebé 100 persones, i documenta l'experiència de 53 dones, homes, nens i nenes amb un ampli espectre de discapacitats.

“La guerra del Iemen es caracteritza pels bombardejos il·lícits, desplaçaments i manca de serveis bàsics, i deixa moltes persones sense recursos per sobreviure. La resposta humanitària està desbordada, però les persones amb discapacitat -que ja es troben entre les que més risc corren en el conflicte armat- no han de fer front a desafiaments encara més grans per accedir a una ajuda imprescindible”, ha afirmat Rawya Rageh, assessora general d'Amnistia Internacional sobre resposta les crisis.

“Els donants internacionals, Nacions Unides, i les organitzacions humanitàries que treballen amb les autoritats iemenites han de fer més per superar les barreres que impedeixen que les persones amb discapacitat vegin cobertes fins i tot les seves necessitats més bàsiques.”

Violència i desplaçaments forçats

Les persones amb discapacitat tenen més dificultats per fugir de la violència. Moltes d'aquestes persones van explicar a Amnistia Internacional que havien emprés extenuants desplaçaments sense cadira de rodes, crosses o altres dispositius d'assistència. Gairebé totes elles depenien dels seus familiars o amistats. “El viatge va ser tortuós [...] Em van traslladar d'un autobús a un altre, en total, quatre autobusos [...] El meu veí em carregava", va explicar Migdad Ali Abdullah, de 18 anys, amb mobilitat limitada i dificultats per comunicar-se. En descriure el viatge de 18 hores que va emprendre a principis del 2018 juntament amb la seva família des d'Al Hudaida fins a un camp per a persones desplaçades a Lahij.

Algunes persones amb discapacitat van quedar abandonades en fugir de les seves famílies perquè el caos les va separar d'elles, o perquè el viatge era massa difícil perquè la persona amb discapacitat l'emprengués.

En els casos en els quals les persones amb discapacitat aconseguien fugir, el viatge sovint empitjorava el seu estat de salut o la seva discapacitat. Algunes persones van quedar discapacitades perquè les parts bel·ligerants no van avisar degudament d'atacs que afectaven la població civil. Una dona de 92 anys que ja tenia la mobilitat limitada va explicar que va caure i va patir múltiples fractures d'ossos quan intentava fugir dels combats a la seva localitat de Taiz.

En els camps per a les persones desplaçades, Amnistia Internacional va observar deficiències de disseny que afecten les persones amb discapacitat. Entre aquestes, el disseny de les latrines i la ubicació dels punts de distribució d'ajuda, que priven a les persones amb discapacitat de la seva independència i dignitat en obligar-les a dependre dels seus familiars o altres persones. Un home de 75 anys amb mobilitat limitada va dir que necessitava que els seus fills el portessin a la latrina: "M'arrosseguen. No poden carregar amb mi".

Enormes necessitats no ateses

El Iemen és Estat part en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i disposa de lleis concebudes per protegir els no menys de 4,5 milions de persones -el 15% de la població- que tenen alguna discapacitat, segons càlculs de l'Organització Mundial de la Salut. Les dades fiables són escassos, i donat l'impacte del conflicte en curs, alguns experts creuen que el nombre real és més alt.

Els serveis públics d'atenció de la salut i de benestar social s'han vist profundament afectats per la guerra i el col·lapse econòmic del Iemen, fet que ha desembocat en l'absència sistemàtica de garanties dels drets de les persones amb discapacitat. Moltes d'aquestes persones depenen d'almoines o han valer-se per elles mateixes, i algunes es veuen abocades a la pobresa per pagar subministraments bàsics com medicines o bolquers per a adults. Un home amb discapacitat es va veure obligat a pidolar a la carretera.

Alguns familiars van explicar que havien venut pertinences o demorat el pagament de lloguers o altres conceptes essencials per donar prioritat a les despeses associades a el suport a un ésser estimat amb discapacitat. La mare d'una nena de tres anys amb epilèpsia i atròfia muscular espinal va explicar:

"Vaig vendre els mobles de casa i la vaig portar a Sanà perquè rebés allí el seu tractament. [...] Quatre mesos després, vaig veure que no es movia ni reia ni jugava. La vaig portar [a Sanà] de nou. [...] L'altre dia fins i tot vaig preguntar a la meva amiga per la venda d'un dels meus ronyons. Vendria un ronyó i li compraria els medicaments d'un any, les sabates que necessiti i qualsevol altra cosa".

També s'observa una gran escassedat de dispositius d'assistència. Persones amb discapacitat que sí que els tenen van explicar a Amnistia Internacional que en molts casos no compleixen el seu propòsit; per exemple, cadires de rodes que no són aptes per al terreny accidentat dels camps per a persones desplaçades, o dispositius protèsics que no s'ajusten bé. Al sud del Iemen hi ha un sol centre ortopèdic, que ha d'enviar alguns tipus de pròtesis a altres països per a la seva reparació.

Els reiterats conflictes al Iemen han provocat una crisi de salut mental, i una proporció considerable de la població -inclosos molts nens i nenes- pateix greus traumes. Una persona iemenita de 25 anys ha viscut una mitjana de 14 conflictes armats en la seva vida. Però gairebé no hi ha suport psicosocial; només hi ha 40 psiquiatres a tot el país, la majoria radicats a les ciutats.

Necessitat de millorar la inclusió

Amnistia Internacional reconeix que les organitzacions humanitàries han d'afrontar enormes desafiaments al Iemen. Però poden prendre algunes mesures senzilles per millorar la seva resposta. Per exemple, han de millorar la recopilació i l'anàlisi de dades desglossades sobre tot l'espectre de persones amb discapacitat que estan sota la seva cura. També han d'incloure directament a les persones amb discapacitat en el disseny i la prestació de l'ajuda, fet que garantirà el seu dret a participar en les decisions que afecten les seves vides.

"Les persones amb discapacitat de tot el món reclamen legítimament que no es prengui cap decisió 'sobre nosaltres sense nosaltres', i el Iemen no és una excepció. Els donants internacionals han d'avançar cap al finançanent ple dels compromisos humanitaris i esforçar-se més per garantir que les persones amb discapacitat al Iemen no queden abandonades a la seva sort ", ha afirmat Rasha Mohammad, investigadora d'Amnistia Internacional sobre el Iemen.

"Accions relativament senzilles poden suposar una gran contribució per satisfer les llacunes, com obtenir directament les opinions de les persones amb discapacitat, subministrar dispositius d'assistència en més quantitat i més apropiats, i proporcionar latrines que satisfacin les seves necessitats específiques."

+ Versió de l'informe Easy-to-read: Living with disabilities in Yemen’s armed conflict