El 19 de novembre de 2012, el Comitè contra la Tortura va publicar l'observació general núm. 3, en la qual analitza l'obligació dels Estats signants de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumanes o Degradants de proporcionar reparació a les víctimes, inclosos un recurs efectiu i reparació econòmica, conforme a l'article 14 de la Convenció.

Amnistia Internacional acull amb gran satisfacció l'adopció d'aquesta històrica interpretació autoritzada de l'article 14, que oferirà una excel·lent orientació als Estats a l'hora d'aplicar la Convenció, i anima als Estats, a les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, i a les víctimes i als seus representants a usar aquesta observació general com una eina important en la seva tasca de garantir una reparació integral a les víctimes de tortura.

Com posen de manifest els informes de països del Comitè i el seu estudi de les comunicacions individuals, els Estats incompleixen de forma sistemàtica la seva obligació de proporcionar una reparació a les víctimes de tortura i maltractaments. L'impacte d'aquest incompliment de les seves obligacions contretes en virtut de la Convenció és devastador per a les víctimes, ja que agreuja la repercussió dels tractes o penes terribles que han sofert i n'allarga les conseqüències.

Sense una rehabilitació ràpida i efectiva de les lesions físiques, les víctimes podrien tenir dolors crònics, així com problemes de salut que de vegades desemboquen en la mort. Sense suport psicològic, el trauma que experimenten pot traduir-se en problemes psicològics de llarga durada, inclosos traumes secundaris en els seus fills i altres membres de les seves famílies. Sense unes mesures que reconeguin la il·licitud del tracte o pena que se'ls ha infligit, les víctimes podrien tenir més dificultats per reintegrar-se a la societat i seguir sofrint la discriminació que va contribuir al delicte. Sense garanties que no tornaran a ser sotmeses mai més a aquests tractes o penes, les víctimes podrien viure amb una por constant. L'observació general és, per tant, un important pas per posar fi a aquestes alarmants tendències.

L'observació general també reconeix que la reparació pot tenir un important impacte transformador en les relacions socials que podrien ser les causes subjacents de la violació quan, per exemple, té en compte el gènere i qualsevol impacte negatiu que les violacions puguin haver tingut en dones o homes a causa del seu gènere i en la forma en què s'implementa. Expressem especial satisfacció perquè l'observació general reconeix que l'orientació sexual és una de les causes de discriminació prohibides. Aquesta observació pot emprar-se com a eina per pressionar als Estats a fi que compleixin totes les seves obligacions, i estableix amb claredat els criteris pels quals el Comitè demanarà comptes als Estats en estudiar els seus informes de països i les comunicacions individuals.

L'observació general inclou diversos principis importants que tots els Estats signants hauran d'aplicar en complir les seves obligacions contretes en virtut de l'article 14 de la Convenció.

En concret, el Comitè:

- confirma que l'article 14 exigeix que els Estats signants garanteixin que totes les víctimes de tortura i maltractaments poden accedir a recursos i obtenir reparació en condicions d'igualtat i sense discriminació de cap tipus;
- subratlla la importància de la participació de la víctima en el procés de reparació;
- afirma que el terme “víctima” inclou la família immediata i les persones a càrrec afectades de la víctima, així com les que hagin sofert perjudicis en intervenir per ajudar a les víctimes o impedir la seva victimització; i
- reconeix que la reparació ha de ser adequada, efectiva i integral, i incloure els següents elements: restitució, compensació, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició.

El que és més important, a més:
- reconeix l'impacte que la discriminació per qualsevol causa, inclosa la basada en el gènere i en l'orientació sexual, pot tenir en la capacitat de la víctima per buscar i obtenir una reparació adequada i completa pels danys causats per la tortura o els maltractaments;
- posa en relleu la relació entre les causes estructurals de les violacions, com les actituds discriminatòries i les desigualtats, que els Estats signants han d'abordar per complir allò previst en l'article 14;
- estableix la responsabilitat de l'Estat a l'hora de proporcionar reparació a les víctimes quan l'Estat no hagi exercit la deguda diligència per prevenir, investigar, enjudiciar i castigar els actes de tortura i altres maltractaments a mans d'agents no estatals;
- considera que l'aplicació de l'article 14 no es limita a les víctimes que van sofrir perjudicis al territori de l'Estat signant o a mans o contra nacionals de d'aquest mateix Estat, i elogia els esforços dels Estats signants per proporcionar recursos civils a les víctimes que van ser sotmeses a tortura o maltractaments fora del seu territori;
- disposa que els Estats hauran de prendre també mesures per prevenir la interferència en la intimitat de les víctimes, i protegir a aquestes, a les seves famílies i als testimonis i altres persones que hagin intervingut a favor seu;
- estableix les obligacions processals que tenen els Estats de promulgar legislació per a la prevenció de la tortura, de preveure mecanismes i lleis efectius de denúncia i investigació, així com mecanismes per donar a la víctima el dret a obtenir una reparació integral, respectant el principi de la no discriminació. El Comitè assenyala també que els Estats hauran de respectar el principi de la no discriminació i aplicar procediments sensibles al gènere per evitar que es torni a victimitzar i estigmatitzar les víctimes de tortura i altres maltractaments;
- posa de relleu que els Estats signants de la Convenció tenen l'obligació de garantir que el dret a reparació és efectiu;
- explica que, tenint en compte el caràcter continu dels efectes de la tortura, no hauran d'aplicar-se normes de prescripció, doncs priven a les víctimes de la compensació i la rehabilitació que se'ls deu;
- declara que les amnisties per tortura i maltractaments representen obstacles no permissibles pels esforços de les víctimes a l'hora d'obtenir compensació i contribueixen a un clima d'impunitat, per la qual cosa demana als Estats que eliminin totes les amnisties per tortura i maltractaments;
- estableix que concedir immunitat, en violació del dret internacional, a un Estat o als seus agents, o als agents no estatals, per tortura o maltractaments és directament contrari a l'obligació de proporcionar reparació a les víctimes;
- declara que no s'al·legaran en cap circumstància arguments de seguretat nacional per negar la reparació i compensació a les víctimes;
- demana als Estats que compleixin totes les seves obligacions contretes en virtut de l'article 14 de la Convenció reconeixent la competència del Comitè per estudiar comunicacions individuals en virtut de l'article 22, a fi de permetre a les víctimes que presentin comunicacions i sol·licitin el dictamen del Comitè, i ratifiquin el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura o s'adhereixin a ell;
- exposa la informació detallada que hauran d'incloure els Estats en els seus informes al Comitè. Amnistia Internacional demana a tots els Estats signants de la Convenció que apliquin totes les mesures previstes en aquesta observació general.