En el quart aniversari de les primeres transferències de detinguts al centre de detenció nord-americà de Guantánamo (Cuba), Amnistia Internacional presenta nous testimonis sobre l'ús de la tortura i els maltractaments contra presos en aquest centre, així com nous detalls sobre els casos d'altres detinguts. Entre els testimonis hi ha el d'un dels primers detinguts traslladats a Guantánamo, Jumah al-Dossari, ciutadà de Bahrein de 32 anys, a qui van dur a la base naval nord-americana el gener de 2002 després de romandre detingut per les forces nord-americanes a la base aèria de Kandahar, a Afganistan. En el seu testimoni, corroborat per persones que ja han sortit de Guantánamo, Jumah al-Dossari fa diverses denúncies de tortura i maltractaments físics i psíquics infligits per personal nord-americà tant a ell com a altres presos a Afganistan i Guantánamo. ?A Guantánamo s'han tractat uns 500 homes amb un menyspreu absolut i total que ningú hauria de veure's obligat a suportar. No és sorprenent que, després d'anys d'incertesa sobre la seva sort, alguns d'aquests homes hagin expressat el seu desig de morir abans que seguir a Guantánamo indefinidament?, ha dit Amnistia Internacional. Amnistia Internacional també ha revelat nous detalls sobre els casos del periodista d?Al Yazira Sami al Hajj, traslladat a Guantánamo el juny de 2002 després d?haver estat un temps detingut a Bagram i Kandahar, i sobre el cas d?Abdulsalam al-Hela, empresari iemenita que va ser víctima de lliurament i detenció secreta abans de ser traslladat a Guantánamo. Avui, milers d'activistes d'Amnistia Internacional a més de 38 països enviaran peticions al president Bush i al fiscal general Gonzales perquè tots els detinguts a Guantánamo tinguin un judici amb les degudes garanties i s'investiguin tots els informes de tortures i maltractaments en aquest centre de detenció. ?No valen mitges tintes amb Guantánamo. El centre ha de tancar-se i promoure's urgentment una investigació sobre les desenes d'informes de tortura i maltractaments que han tingut lloc en ell des de 2002.? Peticions al Govern espanyol La Secció espanyola d'Amnistia Internacional s'ha dirigit per carta al Govern espanyol per sol?licitar-li que demani el tancament de Guantánamo i condemni expressament les violacions de drets humans que s?estan produint a Guantánamo. Són ja quatre anys de silenci davant uns llimbs legals sense precedents. A més, l'organització s'ha dirigit a les autoritats espanyoles perquè exigeixin al Govern d'Estats Units que permeti l'accés a Guantánamo als observadors especials de l'ONU, com és el Relator Especial sobre la Tortura o els membres del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de Nacions Unides, perquè puguin elaborar un informe sobre el respecte als drets humans per part del Govern nord-americà. Aquestes mateixes peticions s'han traslladat també a la presidència austríaca de la Unió Europea. Campanya per tancar Guantánamo Amnistia Internacional té en marxa una campanya a Internet que exigeix al President Bush el tancament de Guantánamo. L'organització sol?licita també al mandatari que acusi formalment els detinguts aplicant-los les lleis nord-americanes davant els tribunals, o si no, que els posi en llibertat. Igualment, reclama que desvetlli la resta de centres i que doni suport a una investigació completa i independent sobre les polítiques i pràctiques de detenció i interrogatori, inclosos la tortura i els maltractaments portats a terme a Guantánamo. Ja s?han recollit més de 130.000 signatures. Qualsevol persona que ho desitgi pot enviar un rotund missatge contra la tortura a l'Administració nord-americana i aconseguir que es tanqui Guantánamo a través de la pàgina www.actuaconamnistia.org . Testimonis de detinguts a GuantánamoJumah al-Dossari (Ciutadà de Bahrein. 35 anys. El primer detingut que va ser traslladat a Guantánamo. Escara hi és.) ?? Els pitjors dies de la meva detenció els recordo plens de privacions, d'humiliació, d'opressió i de pressió psicològica...?. ?? Només se'm permetia parlar amb les tres persones que em torturaven... Em vaig convertir en una espècie de castell de cartes que sempre s'esfondra: no importa per on intentis aixecar-lo, sempre acabarà caient...?. ?El va agafar per la cara i la va aixafar contra el sòl de ciment? Hi havia sang pertot arreu. Quan el van treure d'allí, van regar la cel?la i l'aigua corria vermella de sang. Tots ho vam veure? . Declaració d'un ex detingut a Guantánamo sobre la tortura a Jumah al-Dossari. ?L'home que duia l'escut el va llençar, es va treure el casc i quan van obrir la porta, va prendre impuls, va entrar i va colpejar amb el genoll Jumah a l'esquena just entre els omòplats, amb tot el pes del seu cos. Devia pesar uns 108 quilos.? Declaració d'un ex-detingut de Guantánamo sobre la tortura a Jumah al-Dossari. Abdulsalam al-Hela (Home de negocis iemenita. 34 anys. Detingut en secret el 2002 i després traslladat a Guantánamo el setembre de 2004. Encara hi és.) ?Els americans em van ficar a la presó a l?Afganistan després d'haver-me detingut a Egipte durant un breu viatge de negocis. La CIA va conspirar amb el Mukhabarrat egipci (serveis secrets) per elaborar falses acusacions contra mi i així poder justificar el meu segrest...?, extracte d'una carta treta clandestinament d'una presó d'Afganistan. ?Volem saber si això serà així per sempre, sense judicis autèntics, sense drets humans?. Abdulsalam al-Hela va expressar la seva frustració i la seva ràbia per la discriminació i la presumpció de culpabilitat que envolta els detinguts a Guantánamo. (?) També es va referir a la forma en què els guardes donen automàticament per fet que els detinguts representen ?el mal? i són ?terroristes?; un guarda va preguntar a Abdulsalam al-Hela: ?si ets innocent, per què estàs a Guantánamo??. Abdulsalam al-Hela assegura que durant la vaga de fam més recent els detinguts van ser forçats a rebre aliments a través de tubs que els introduïen pel nas durant les hores de dejuni del Ramadà. Sami al Hajj (Periodista sudanès d?Al Yazira. 35 anys. Detingut a Pakistan des de desembre de 2001 a gener de 2002, quan va ser traslladat a Guantánamo. Encara hi és.) ?Durant més de tres anys la majoria dels interrogatoris es van centrar a aconseguir que declarés que existia una relació entre Al Yazira i Al Qaeda?. ?Les demandes (de la vaga de fam) inclouen que es posi fre als maltractaments als presoners, particularment en el Camp V, i que ens proporcionin l'atenció mèdica que tant necessitem. També que es posi fi a la pràctica tan estesa de drogar els presoners i manipular el seu estat d'ànim?. Sami al Hajj va expressar la desesperació dels detinguts al recomençar la vaga de fam amb aquestes paraules: ?No és una cosa que vulgui fer però l?he de fer?. ?Desitjo tornar a Sudan i reprendre la meva vida normal al costat de la meva benvolguda família?. Mohamed C. (Ciutadà de Txad. 18 anys. Detingut el 2001 a Pakistan quan tenia 15 anys. Després va ser traslladat a Guantánamo. Va ser alliberat el 2004.) ?Hem fet aquest camp per a gent que es quedarà aquí per sempre. Ni pensis en tornar a casa. (...) No et preocupis. Et mantindrem amb vida perquè pateixis més?. Paraules dirigides per un interrogador nord-americà a Mohamed C. al Camp V, Guantánamo. Ustad Badruzzaman Badr (Ciutadà d'Afganistan que va romandre a Guantánamo 3 anys i mig, igual que el seu germà. Ambdós han estat ja alliberats.) ?La forma que vam ser duts de Peshawar a Bagram, de Bagram a Kandahar i de Kandahar a Guantánamo va ser una autèntica tortura; vam patir molt. Ens van lligar les mans amb manilles de plàstic que ens causaven molt dolor, i el més terrible va ser el trasllat de Kandahar a Guantánamo. Ens van posar ulleres fosques i màscares, no podíem veure res i va ser un viatge llarg de 24 hores.? ?No puc oblidar la nit que vam ser detinguts sense cap raó i com ploraven els nostres fills. No som uns delinqüents, no hem fet gens dolent. Som periodistes, docents, intel?lectuals, informadors i editors.? Moazzam Begg (Ciutadà britànic. Detingut a Guantánamo des de 2002. Alliberat el 2005.) ??No només Estats Units hauria de tancar Guantánamo, sinó que a més els detinguts haurien de ser repatriats. Els qui hagin comès algun delicte haurien de ser jutjats. Els qui no, haurien de ser alliberats i compensats ? si és que és possible compensar-los pel temps perdut i per la tortura física i mental que han sofert durant aquest temps?. Airat Vakhitov (Ciutadà rus. Alliberat de Guantánamo el 2004 després de passar un any allí.) ??La pitjor humiliació que he sofert és l'estigma que m'han posat els americans. La marca per a tota la vida que vaig rebre a Guantánamo com a terrorista o extremista no ha desaparegut després de tornar a Rússia?. ?Creo que no tot el món comparteix el punt de vista del govern de Bush. No tots els musulmans comparteixen l'opinió d?Osama Bin Laden i de Zarkawi. S'intenta crear tensió entre dues civilitzacions i nosaltres hem estat les víctimes d'aquesta guerra, ens va enxampar al mig.? Rustam Akhmiarov ( Ciutadà rus. Alliberat de Guantánamo el 2004 després de passar un any allí.) ?La tortura era bàsica. Per provocar malestar encenien l'aire condicionat i tancaven la porta de l'habitació. La cadena estava plena de gel. Abans d'un interrogatori romaníem en règim d'aïllament entre deu dies i un mes. Durant aquest temps ens insultaven i colpejaven constantment?. ?Quant al nostre trasllat de Kandahar a Guantánamo, va ser un viatge molt cruel. Tots estàvem encadenats, lligats als seients. Ens van posar auriculars, ulleres fosques i màscares d'aire, la qual cosa feia la respiració gairebé impossible. Molta gent va perdre la consciència a causa d'aquestes màscares. I els auriculars estrenyien tant el cap que semblava que ens havien de fer un forat. Tot era molt dolorós.? (11/01/2006)