L'organització porta anys denunciant que les víctimes de tortura i maltractaments a Espanya no són ateses segons el dret internacional. "L'Estat no investiga ni deixa que s'investiguin aquest tipus de delictes, i tampoc presenta mesures de reparació i garanties de no repetició per a les víctimes. Quan les Comunitats Autònomes, com el País Basc o Navarra, han adoptat iniciatives a favor del reconeixement i reparació de les víctimes d'aquests delictes, el Govern central les ha obstaculitzat, sense proposar mesures alternatives que visibilitzin i avancin en la reparació de les víctimes, contribuint a consolidar la impunitat davant d'aquest tipus de violacions de drets humans", assegura Virginia Álvarez, responsable d'investigació d'Amnistia Internacional a Espanya.
“L'Estat espanyol ni investiga ni deixa que s'investiguin aquests delictes. Tampoc no presenta mesures de reparació i garanties de no repetició per a les víctimes”Virginia Álvarez, Amnistia Internacional
Encara que l'organització valora positivament iniciatives autonòmiques en el reconeixement de les víctimes, com la llei del País Basc 12/2016, Amnistia Internacional considera que ha d'haver-hi un marc legislatiu en l'àmbit estatal que garanteixi que totes les víctimes de tortura i maltractaments gaudeixen de tots els seus drets, inclòs l'accés a justícia i reparació, sense limitacions geogràfiques o temporals.
A més, la retirada del recurs acordada en el passat Consell de Ministres ve acompanyada d'un acord entre el govern central i el basc perquè la llei sigui objecte d'una sèrie de modificacions. Tal com va assegurar el portaveu del govern basc, Josu Erkoreka el passat 24 de juliol, algunes de les modificacions d'aquesta llei acordades pretenen garantir que no s'envaeixen competències del poder judicial o salvaguardar els drets a l'honor i a la presumpció d'innocència.
"En qualsevol cas, la reforma de la Llei del País Basc 12/2016 ha de seguir tenint com a referència el dret internacional dels drets humans i ha d'avançar en la promoció de la veritat, justícia i reparació per a les víctimes d'aquestes violacions i abusos", conclou Álvarez.
D'altra banda, l'organització lamenta l'anul·lació parcial de la Llei Foral 16/2015, del Parlament i Govern de Navarra, de reconeixement i reparació de les víctimes per actes de motivació política provocats per grups d'extrema dreta o funcionaris públics pel Tribunal Constitucional, argüint entre altres qüestions que aquesta llei envaeix competències pròpies del Poder Judicial. El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals diversos dels seus preceptes, en una sentència dictada el 19 de juliol. Amnistia Internacional ha lamentat que amb aquest recurs, s'impedeixi que les comunitats autònomes prenguin aquest tipus d'iniciatives per considerar que s'extralimiten en les seves competències, però tampoc es presentin mesures de reparació i garanties de no repetició per a les víctimes d'aquest tipus de delictes.
Informació addicional
Tant Amnistia Internacional com diversos mecanismes internacionals, com el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides o el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, porten dècades documentant casos de tortura i altres maltractaments a Espanya, i en concret al País Basc, comesos per membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat en via pública, en dependències policials, i dins del context de la lluita antiterrorista, que no han estat degudament investigades o sancionades. Una pràctica, atenuada en els últims anys, que no pot considerar-se superada, ni esporàdica, on l'absència d'investigacions exhaustives contribueix a invisibilizar encara més a les víctimes d'aquestes violacions de drets humans. De fet, des de 2010, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat a Espanya fins a en vuit ocasions per no haver emprès investigacions efectives sobre al·legacions de tortura formulades per persones detingudes en règim d'incomunicació. L'última d'elles, de febrer de 2018, per primera vegada va portar al tribunal d'Estrasburg a considerar que Espanya havia vulnerat l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans també en el seu vessant material, en concloure que Portu i Sarasola havien sofert maltractaments durant la seva privació de llibertat.
Amnistia Internacional va presentar al setembre de l'any passat, tant al Govern central com al basc, el seu informe ?sobre el dret a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de violacions de drets humans, com la tortura?, on denunciava com Espanya segueix sense atendre, segons les seves obligacions internacionals, a les víctimes de tortura i maltractaments. Aquest informe també assenyala que el dret internacional reconeix la possibilitat de buscar veritat, justícia i reparació per a les víctimes de greus violacions de drets humans a través de diferents mecanismes tant judicials com extrajudicials.
Finalment, la Llei del País Basc 12/2016 va ser objecte d'un informe elaborat l'abril de 2017 per Fabián Salvioli, actual Relator de Nacions Unides per a la Promoció de la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, qui va afirmar que aquesta llei estava d'acord amb la normativa i estàndards internacionals en matèria de reparació a víctimes de violacions de drets humans.